Joies modernistes de Barcelona

Seguim la petjada de la Ruta del Modernisme i ens endinsem al carrer Sant Pau, a l’Hotel España. Si busqueu una expressió de modernisme amb totes les lletres, aquí el trobareu: Lluís Domènech i Montaner va decorar l’hotel, on brillen els esgrafiats de sirenes que podria haver pintat Ramon Casas i la xemeneia d’alabastre, feta per Eusebi Arnau.

L’edifici que Domènech i Montaner va concebre per a l’impressor Josep Thomas es va convertir en una de les meques del disseny quan BD Ediciones de Diseño, l’empresa capitanejada per Òscar Tusquets i Cristian Cirici, entre d’altres, va instal·lar la seva base d’operacions el 1979. L’afegim a la llista d’imprescindibles perquè és una de les plantes baixes més magnètiques de l’Eixample.

Els agosarats truquen al timbre de Casa Planells sense manies per contemplar l’escala o algun dels interiors de l’obra de Josep Maria Jujol. És un edifici singular, sinuós i de regust expressionista fet el 1924. Alguns experts l’han qualificat de modern i indiquen que a Jujol l’haurien inspirat els nous corrents arquitectònics europeus.

Catalogat com a Bé d'Interés Cultural des de 1980, la casa Garriga Nogués és un edifici eclèctic amb elements d'inspiració modernista. Obra d'Enric Sagnier, hi destaquen les escultures d'Eusebi Arnau, situades a la façana, i el gran vitrall de la sala de billar, una evocació paisatgística sorgida dels tallers dels Rigal.

L'any 1900 l'emblemàtic empresari farmacèutic Salvador Andreu compraria uns terrenys per edificar-hi una torre: en lloc d'això va construir-se La Rotonda, obra d'Adolf Ruiz i Casamitjana, que en els primers temps va funcionar com a hotel. Les amplicacions posteriors serien obra d'Enric Sagnier, a cavall del modernisme i el noucentisme, però l'edifici segueix sent conegut pel templet que corona el conjunt, declarat monument històric artístic i local juntament amb la façana de l'edifici.  

A la Casa Comalat coincideixen diferents elements del modernisme, en la seva versió més tardana. Encarregada a Salvador Valeri i Pupurull i realitzada entre 1906 i 1911, és un dels edificis que menys modificacions ha patit respecte l'original; moviments ondulants a la façana, grans balconades (amb persianes, tota una novetat), més la decoració a base de ceràmica i motius florals. 

Nascut com a torrador de cafè i fàbrica de neules, el 1916 ja es converteix en una botiga de productes de qualitat i el 1943 n'afaga les regnes la família Múrria. Conserva elements decoratius de l'època, com els rètols i anuncis tintats al foc, còpies dels cartells originals que Ramon Casas va fer per a Anís del Mono i Codorniu. A més de la seva decoració, segueixent sent reconeguts pels seus queviures, fins a 220 especialitats de formatge, vins, pernil...

La fundació creada el 1984 per Antoni Tàpies es dedica a l'estudi de la seva obra i a l'apreciació de l'art contemporani. Ocupa la que va ser seu de l'editorial Montaner i Simón, un dels primers exemples del modernisme a combinar maons a la vista i ferro. En un acte polèmic, Tàpies va coronar l'edifici amb la seva obra 'Núvol i cadira', una escultura ingràvida.