Escapada al Moianès: tresors sota i sobre terra

Us proposem començar l'escapada dirigint-nos a Castellterçol, on als afores, direcció Moià, trobem el Mas La Ginebreda. Es dediquen al conreu extensiu d'espècies farratgeres i també a la ramaderia, amb 250 ovelles de raça ripollesa. Tota la producció, tant l'agrària com la ramadera, l'estan convertint en ecològica. És possible visitar la finca i poder tocar els xaiets. Així mateix, des de l'indret us podreu acostar a les Poues de Glaç, que daten dels segles XVII i XVIII. Adossades i de grans dimensions, singulars en tot l'arc mediterrani, demostren la importància que va tenir el lloc en el negoci del gel preindustrial. Hi jugaven a favor, és clar, el clima fred de l'hivern en aquest punt i la proximitat amb Barcelona. La rehabilitació recent d'una de les poues permet al visitant entrar al seu interior.

A tocar de Moià, i dins el seu terme municipal, hi ha un dels indrets més fantàstics i visitats de la comarca, les Coves del Toll. Les exploracions han demostrat que ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria. Obertes al públic, sempre amb visites guiades, podrem observar més d’un quilòmetre de belles i singulars galeries. El guia ens explicarà, entre altres coses, com es varen descobrir en època moderna, quines troballes s’hi han fet, quines excavacions encara s’hi estan duent a terme, i com, en altres temps, per aquí hi corria el mar.

Havent dinat farem cap a Moià. És un municipi de prop de 6.000 habitants i us proposem conèixer-lo començant per exemple per la plaça de Sant Sebastià, patró del lloc. Baixem pel carrer del Forn, amb cases antigues i emblemàtiques, una de les quals Can Carner, seu del Consorci del Moianès i Hotel d’Entitats, i una altra, la del número 25, que fou la primera casa de l’Escola Pia a Catalunya, inaugurada el 1683. Arribats a la plaça Major, la mirada cal repartir-la a totes bandes: les voltes del segle XIII, l’església de Santa Maria, dels segles XVII-XVIII, els esgrafiats de la vicaria, o, ja al carrer de Rafael Casanova, la casa natal, visitable, del que va ser conseller en cap de Barcelona i símbol de la resistència catalana l’any 1714. Al mateix edifici trobem el Museu Arqueològic i Paleontològic, estretament relacionat amb les Coves del Toll que hem visitat al matí.

Precisament el monument dedicat a Casanova el trobem després de deixar enrere l’església. En un extrem de la plaça on hi ha l’escultura ens criden l’atenció el seguit de cases senyorials amb elements modernistes. Ens hi acostem i observem que som al carrer de Richard Wagner, i a les façanes hi apareixen escrits noms d’òperes del compositor. La referència a Wagner és pel fet que a Moià hi va néixer el 1863 un dels tenors que millor ha interpretat mai les partitures de l’alemany, Francesc Viñas i Dordal. Podem acabar el passeig endinsant-nos en la tranquil·litat del parc Municipal.

El darrer dia el dedicarem a descobrir a fons l'Estany, un dels municipis més interessants de la comarca per diversos aspectes. Aquí s'hi troba una obra d’enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l’aigua del pla de la població (heus aquí d'on prové el nom de l'Estany). Probablement quan hi havia aigua a la superfície el paisatge era més bell, però aquestes provocaven malalties, i a més a més els monjos del monestir agustinià que hi ha al lloc necessitaven terres per conrear. La solució va ser construir una mina de pedra seca que fa prop de mig quilòmetre de llargada, i a la qual avui podem accedir. El millor és que us dirigiu al centre de visitants La Mina i us informeu dels itineraris guiats que s'hi duen a terme.

El centre de visitants està situat en una part de les antigues dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany, una joia del romànic i del que en destaquen per damunt de tot els capitells del seu claustre, 72 en total amb escenes bíbliques esculpides, i iconografies de temàtica vegetal i heràldica. El monestir va ser fundat el 1080, i hi veureu també una notable imatge gòtica de la marededéu esculpida en un sol bloc d'alabastre.

Arrelats a la història i a la pedra, ens acomiadem del Moianès.