6 escapades genials a només 30 minuts de Barcelona

Creuant per sota la muntanya del Tibidabo, el Vallès Occidental ens ofereix moltíssimes opcions. La més sorprenent és Sant Cugat. El que va començar com una vila és ara el setè municipi més ric de l'estat espanyol. Es pot passejar pels seus carrers –molts d'ells sense tràfic rodat– fins arribar al monestir, que té un dels claustres millors considerats de Barcelona: és ideal per desconnectar del soroll i xivarri de la ciutat. És com tornar al poble. Però amb bones terrasses i ambient familiar, dia i nit.

Fer un vermut amb braves al Bar Rusiñol (Santiago Rusiñol, 43), o a qualsevol lloc de la plaça del monestir, és un plaer que no us podeu perdre.

Es pot arribar en ferrocarrils des de Plaça Catalunya (S1, S2, S5, S6 o S7)

Als anys noranta Sitges anava ple de cartells i adhesius que deien: "Sitges. Això és vida”. Prendre una canya al pati de La Guineu (Barcelona, 20), estendre la tovallola a la platja de Balmins –sempre més tranquil·la i neta que les platges que queden per davant de la Punta– o caminar pel carrer de l’Aigua anant cap a El Cable (Barcelona, 1). Sitges és la vida, en el seu vessant més dolç i hedonista, i el blanc i la llum i Rusiñol que s’hi queda.

Però el millor que té Sitges és tot el que no és el blanc, la platja, els patis i la llum, que sempre hi han estat. El millor és la gent que hi viu i que anima aquesta escenografia de conte amb mogudes com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic –a l’octubre–, o les hores d’alegria i Festa Major d’agost i amb iniciatives que creixen amb més il·lusió que recursos com la Palmera Torta, una associació sense ànim de lucre nascuda per animar el panorama musical sitgetà amb una programació regular de concerts.

Si encara no heu visitat Montgat, no sabeu què us esteu perdent, sobretot per un dels seus xiringuitos: el dels Banys Virgen del Carmen, a la platja de Sant Joan, just passat el turó que separa Barcelona i el Maresme. Aquí no hi ha cap rastre de l’estil californià que impera a la Barceloneta, ni asèptic chill-out ni amanides emulsionades ni ginebra prèmium. Són ben bé els antípodes d’aquest concepte: taules llargues, tovalles de quadres, un sostre de canya que fa una ombra que fa ganes de quedar-s’hi a fer una família, gats, geranis i cambrers que somriuen, una espècie en perill d’extinció. I tot a preus més que raonables i a peu de platja. Tot plegat tan idíl·lic que fa pena de compartir.

“El Parc Natural de Vallvidrera no és el Central Park de Barcelona”, expliquen des de l’associació de veïns de Vallvidrera, cansats, entre altres motius, del fet que molta gent hi vagi sense consciència d’estar a un parc natural. La millor manera de conèixer Vallvidrera és de la mà d’algú que hi visqui, com per exemple l’equip del Centre Cívic Vázquez Montalbán (Reis Catòlics, 16). Entre les activitats que organitza el centre, fan caminades gratuïtes en grup. Consulteu quan organitzen la pròxima.

Passejar per la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, és fer un viatge al passat, quan la indústria tèxtil va irrompre amb força a Catalunya. El 1890 l’empresari Eusebi Güell va començar a aixecar aquesta colònia, amb l’objectiu de crear un nucli industrial i urbà amb teatre, església i escola inclosa, amb una vida social i econòmica tutelada per l’empresa. El més sobtant de tot plegat és que la colònia és també una obra d’art modernista tota ella, que va ser projectada pels principals arquitectes del moment, entre els quals hi havia Gaudí, que es va encarregar de l’església: la cripta Gaudí, el que seria el pas previ a la Sagrada Família.
S’hi pot anar des de la plaça d'Espanya amb ferrocarril (S3, S9, S8, R6, R60, R5 o R50).

L’any 2007 des de l’Ajuntament del Prat de Llobregat es van adonar de com els agradava als veïns anar a veure enlairar-se els avions, i van col·locar uns quants bancs de ciment per la comoditat d’espectadors que passen hores i hores gaudint de l’espectacle. És el que és, avions que s’enlairen i que aterren, però tot plegat té un què de reconfortant i d’emocionant. A poc més de trenta metres de la pista, el soroll que fan els motors dels avions és demolidor. La terra tremola. S’hi pot anar amb bus urbà des de plaça d'Espanya, tot i que trigareu més de mitja hora. Una altra de les activitats estrella del Prat és fer alguns itineraris que recorren el delta del Llobregat. Us semblarà mentida estar tan a prop de Barcelona.

Mireu aquest reportatge fotogràfic per descobrir que bonica pot ser una escapada al Prat!