Guia essencial per gaudir de Sitges

És la segona residència d’un bon percentatge de sitgetans de totes les edats, i ho ha estat també per a les generacions anteriors. A El Cable hi passem més hores que a casa i en bona part és perquè el menjar que fan és com el de casa. Podria escriure poemes sencers a les seves croquetes de pernil, a la truita o als calamars a la romana. Però si hi ha un plat incomparable, són les seves braves.

Els Rafecas, la família que regenta des del 1963 el restaurant La Nansa, expliquen la seva recepta de l'amanida sitgetana (al poble del costat diran que és vilanovina) per excel·lència: escarola, bacallà esqueixat, tonyina esqueixada –res de llaunes!–, anxoves i olives arbequines. I la salsa porta nyora, ametlla, avellana, pa torrat, anxova, all –escalivat per evitar que piqui–, vinagre i bitxo. Delícia.

"Fou l’amor a primera vista. Rusiñol, com Roig i Soler i com Mas i Fontdevila, s’havia enamorat de la llum de Sitges. I cosa que encaixava perfectament amb el seu temperament romàntic, amb el fons de tristesa que amagava sota la rialla s’enamorà també dels nostres patis, del ‘pati blau’". Trobareu aquesta inscripció, extreta del 'Llibre de Sitges' de Ramon Planes, al costat del número 12 del carrer d’Àngel Vidal, l’espai que va pintar Rusiñol el 1892, i que es pot veure entre les reixes de la porta.

Abans del Carnaval , del Festival de Cinema Fantàstic, de les festes modernistes i del turisme, Sitges va fer conèixer el seu nom per la malvasia, el vi dolç i autòcton que corria per les corts europees durant els segles XVII-XVIII i més tard també a les cases del poble. La història de la malvasia arriba fins avui, present a les taules sitgetanes i a les postres de celebració. Si Sitges té una beguda oficial, és aquesta, tan en la versió dolça com en la seca. 

L'abril del 2019 va obrir portes el Centre d'Interpretació de la Malvasia (CIM), un espai dedicat a la protecció i divulgació d'aquest llegat. El CIM està ubicat a l'antic Corral de la Vila –un edifici d'ús ramader de l'any 1324– i enganxat a l'Hospital de Sant Joan Baptista –equipament històric del segle XIV i impulsor del projecte– a on també hi ha part de les vinyes de malvasia que encara avui funcionen.

Els divendres, dissabtes i diumenges fan visites guiades al centre i a les vinyes amb degustació inclosa.  

Edu Panadero va reconvertir un garatge en una taverna on hi trobareu unes 500 referències de vins, licors de tot el món –també amb bótes de vi a granel– i petites conserves i tapes com el formatge d’ovella gran reserva que acompanya aquestes copes de vi, que són una delícia. No en marxeu sense fer una copa al seu pati interior.

Venir fins aquí i no aturar-se uns minuts davant del mar, hauria de ser pecat. Si pot ser amb una canya a la mà i a una terrassa apartada i bonica en la seva senzillesa com és la del restaurant del Club Nàutic, a l’espigó de Llevant, encara millor. Si fa bon temps, pregunteu si podeu banyar-vos al mar des de l’escaleta que baixa de la mateixa terrassa. La glòria.

L’abril del 2014 els germans Markus i Axel Neumann, la Mercè Rafecas i en Manel Andreu, sitgetans i amants de la bona cervesa, van engegar una fàbrica de birra artesana que funciona alhora com a brewpub i la van batejar amb el nom de La Sitgetana Craftbeer. L’or raja de sis aixetes celestials que abasteixen la clientela amb les modalitats de cervesa que pensen i fabriquen a pocs metres de la barra.

Agafar l’últim tren que surt de Sitges és una opció. L’altra és quedar-se aquí i aprofitar per visitar el patrimoni nocturn del poble. Deixeu als guiris el carrer del Pecat –el pecat avui és anar-hi– i aposteu pels punts calents dels sitgetans noctàmbuls: El Janio’s (Cap de la Vila, 3), el Guitar Shop (Illa de Cuba, 12), els còctels del Pique Nique (Pg. de la Ribera)i el final de nit al Ricky’s (Sant Pau, 25). Clàssics d’avui.

L'11 de gener del 2016 va ser un dia negre per als sitgetans. La palmera centenària de vint metres que hi havia a la plaça de l’Ajuntament –tot un emblema de la vila– va caure després d’anys d’inclinar- se sobre la rectoria. Després d’un buit de vuit mesos, l’Ajuntament va plantar-ne una de nova, de set metres i uns 5.000 kg. Ja que hi sou, aprofiteu per creuar el Corraló de la Rectoria –també 5a Avenida–,el túnel estret que desde la palmera arriba fins al mar.