Encara hi ha secrets a Barcelona? Sembla que sí i aquesta n'és la prova. Ens hem ficat la gavardina de detectius per treure a la llum tots els secrets, fets insòlits, espais desconeguts i trucs, molts trucs, per treure tot el suc a la ciutat. En hi ha que et faran estalviar diners, d'altres guanyar temps i amb d'altres només alimentaran el teu pou de saviesa barcelonina.
Tot hi entra i res hi sobra en una recorregut per la Barcelona de les gangues i els secrets millors guardats. Jardins secrets, museus gratis i trucs que només alguns coneixen.
Entre vagues i col·lapses, els últims anys, agafar un vol des de l’Aeroport del Prat vol dir preparar-se per fer una bona hora de cua abans de passar el control. No tenim vareta màgica per arreglar-ho però atenció a aquest truc: si voleu des de la T1, fugiu del vestíbul principal i entreu per l’entrada que hi ha al pont aeri o bé per la terminal de vols regionals. Cadascuna és a una punta de la terminal i s’hi accedeix per la planta 2.
Tot i que ja fa anys que funcionen, encara hi ha barcelonins que no saben que poden pagar la meitat per anar al teatre sense cap carnet especial i sense ser soci de cap club selecte. Last Minute ofereix cada dia entrades per a espectacles al 50% a partir de tres hores abans de la funció. Podeu consultar l’oferta del dia a la seva web, però per comprar-les haureu d’anar a la Virreina físicament. Qui no va al teatre és perquè no vol!
El nombre de ciclistes i de quilòmetres de carril bici augmenta cada any. També, per tant, els diners que invertim al mecànic per posar la bicicleta a punt. Si voleu estalviar i de passada aprendre, preneu nota dels tallers autogestionats de la ciutat: el Taller de Bicis, a Nou Barris i el Freno-Pático, a Gràcia i Biciclot.
Si aneu a un concert al Razzmatazz 1 i està ple, feu la volta a la sala: el costat esquerre de l’escenari, on hi ha l’entrada de premsa i convidats, sempre està més buit i des d’allí és relativament fàcil apropar-se a l’escenari.
Caminar de la plaça de Catalunya a la catedral, sobretot a l’estiu i encara més amb pressa, pot ser exasperant. De la mateixa manera que es diu que els barcelonins dels voltants de la Rambla sempre caminen per les voreres dels costats i mai pel centre, els barcelonins que volen anar ràpid de Catalunya a la catedral o a l’inrevés, ho fan pel carrer Rivadeneyra, que evita la Rambla i el Portal de l’Àngel i passa per l’església de Santa Anna.
Si heu de confessar un secret a algú i voleu convertir-ho en una cerimònia, aneu cap a la plaça Reial. Probablement no és el lloc més tranquil i discret de la ciutat, però si pugeu sobre una de les llambordes de la cantonada, sota les porxades, i parleu fluixet, us podeu comunicar amb la persona que faci el mateix a la llamborda que quedi en diagonal.
La T-10 d’una zona és cara (11,35 €) però se li pot treure suc si sabeu com. Pel mateix preu que val anar de l’estació de Liceu a la Barceloneta, podeu sortir de les zones de platja més massificades, fora de Barcelona ciutat. Pel nord, cap a Montgat (passeu pel Xiringuito Baños del Carmen), i pel sud, cap a Gavà. Totes dues platges són un oasi de pau comparades amb les que ens queden més a prop. Pel mateix preu, també podeu arribar fins a Esplugues de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan Despí.
Si voleu entrar a la Catedral gratis, aneu-hi en horari de missa i comporteu-vos respectuosament. Ho podreu veure gairebé tot i, si teniu sort, fins i tot gaudireu de la música d’un cor. A la basílica de la Sagrada Família també s’hi entra gratis quan hi ha missa: les litúrgies són cada diumenge a les 9 del matí. Un bon motiu per llevar-se d’hora.
Veure una obra de teatre o dansa i anar a un concert pot ser més econòmic que anar al cinema un cap de setmana si teniu menys de 25 anys. L’únic que heu de fer és registrar-vos a la web d’Escena25 i estar al cas de la programació que ofereixen, tant a Barcelona com a altres pobles i ciutats de Catalunya. Afanyeu-vos a reservar, que les entrades volen!
Si sou fanàtics del cinema, a la subscripció de Netflix li heu de sumar l'abonament dels Cinemes Girona. Des de l'1 i fins al 31 de juliol surten a la venda els abonaments anuals a 65 €, amb els que podeu gaudir més d'un centenar d'estrenes l'any, tantes vegades com vulgueu.
El podeu comprar online al web del TRESC o a la taquilla dels Cinemes Girona, però si el compreu online, encara us pot sortir més barat: si sou socis del Tresc us podeu estalviar 5 €. Aprofiteu aquest estiu, que a partir de finals d'agost cada abonament valdrà 190 €!
Un rellotge que marca l’hora del vermut? No exactament. Aquest rellotge-sifó marca el lloc on hi havia l’empresa familiar Geiser, fabricants de sifons i pioners en el seu repartiment a domicili. El fill d’un dels fundadors, Agustí Puértolas, va fer instal·lar el rellotge a la façana de la fàbrica l’any 1960. Tot i que el negoci va tancar als 80, el rellotge ha sobreviscut al pas del temps, i encara trobareu gasosa Geiser a molts supermercats.
Av. Roma, 105. M: Entença
Construïda l’any 1920, la Colònia Bausili és un dels pocs testimonis que queden d’habitatge popular al barri de la Marina de Port. Hi van arribar a viure al voltant de 140 persones, que treballaven a l’antiga fàbrica del Prat Nou dedicada als estampats. Qualsevol diria que és un d’aquells llocs on el temps s’ha aturat, si no fos perquè les prop de quinze famílies que encara hi viuen (amb renda antiga) han rebut notícies d’un megaprojecte urbanístic que sembla que s’ho carregarà tot.
El bonsai és molt més que un experiment de jardineria. És, sobretot, l’art de la paciència, la cura i el detall. A Bonsaikebana, botiga i taller de jardineria japonesa, fa més d’una dècada que imparteixen cursos de bonsai i ikebana (arranjaments florals). Són els especialistes en el tema a la ciutat i fins i tot tenen un consultori de bonsais. Si esteu pensant d’apropar-vos a aquest art i a la decoració amb flors des d’una perspectiva oriental, aquest és el lloc on fer-ho.
Al capitell esquerre del Palau Macaya, construït el 1901 per Puig i Cadafalch, s’hi pot veure la figura esculpida d’un ciclista. Fins fa uns anys es deia que era un autoretrat de l’arquitecte, que hi havia volgut fer un homenatge als seus trajectes des d’aquesta casa a l’Amatller. Fa uns anys, però, un grup de familiars Macaya es van reunir al Palau i una de les descendents va explicar que la figura ciclista fa honor a una professora de francès que era amiga d’Armandine (jove dona del patriarca i propietari de la casa, Romà Macaya), i que la idea d’esculpir-la va ser del propietari, només pel fet que li feia gràcia fer-ho.
Aquí no hi ha prou espai per parlar de la història de l’empresari Julio Muñoz Ramonet i de les complicacions de la seva herència (l’Ajuntament va tenir litigis amb la família durant més de 20 anys), però sí per fer-ho dels jardins de la fundació que porta el seu nom: 3.568 m² projectats pel paisatgista Forestier, que també va enjardinar part de Montjuïc per l’Expo del 1929.
De dl. a dg., de 10 a 20 h. Gratis
A la façana de la casa que fa cantonada entre el carrer dels Cotoners i el dels Mirallers, al Born, hi ha esculpit el cap d’una dona de pedra. Podria passar per alt com un simple motiu decoratiu però no és el cas. José Maria Carandell explica a la 'Nueva guía secreta de Barcelona' que amb aquest tipus de caps, les carasses, s’assenyalaven, antigament, els prostíbuls.
A banda del Dipòsit de les Aigües de Gaudí, la Universitat Pompeu Fabra és plena d’art: té obres de Miquel Barceló, Susana Sola, Eduardo Chillida i una capella laica projectada per Antoni Tàpies. Si voleu visitar-la, pregunteu per UPF Art Track, un recorregut organitzat per la Universitat pels espais més emblemàtics del campus de la Ciutadella, que culmina a la Sala de Reflexió de Tàpies.
El passatge Antic de València evoca el pas per Montjuïc d’un camí medieval d’origen romà del qual també en sobreviu un tram al Poblenou. Per la banda de Montjuïc, al barri de la Satalia, organitzen rutes un diumenge al mes que n’expliquen la història i que aprofiten per desvelar secrets de la muntanya màgica.
Doncs sí, també tenim taüts Km 0. Fets a casa. La fàbrica EuroCoffin, als peus de Montjuïc, produeix prop de 20.000 taüts cada any, 15.000 dels quals es queden a Barcelona. Per si us pot interessar, els preus oscil·len entre els 600 i els 11.000 euros.
Doncs sí. Fins a l’any 1920 l’Hospitalet va tenir platja, però va cedir-la a Barcelona per dur a terme la construcció d’un port franc que mai es va arribar a construir i que ha acabat sent la Zona Franca. Els pagesos i pescadors que hi vivien van haver d’abandonar les seves cases. Busqueu fotos de la Farola, el nom que donaven al far, i flipareu.
Potser coneixeu la Mina Grott, un túnel de gairebé un quilòmetre que connecta el pantà de Vallvidrera amb la part baixa de Vallvidrera i que es va construir, l’any 1855, per portar aigua del pantà a Sarrià. El que potser no sabeu és que durant prop de sis mesos, de mitjans del 1908 al gener del 1909, pel túnel també hi va passar un vagó elèctric amb capacitat per a 36 passatgers per anar d’un lloc a l’altre. Durant aquells mesos, l’interior del túnel es va decorar amb 80 bombetes de colors.
Fa gairebé vint anys, l’arquitecte i escriptor Oscar Tusquets va escriure un llibre que es deia 'Dios lo ve' en el qual parlava d’obres d’art que van ser creades amb una minuciositat i/o una orientació que fa sospitar que els seus autors pensaven que podien ser valorades per un ésser superior (les siluetes de Nazca, per exemple). Un dels exemples que posava l’autor és una façana oculta del Palau de la Música (va quedar a la vista quan van enderrocar el convent de Sant Francesc) que Domènech i Montaner va adornar amb el detall d’una façana principal, sense saber que, un dia, aquella obra d’art estaria a la vista. Doncs això: Dios lo ve.
A la cantonada de la plaça Reial amb el carreró Colom, hi ha una placa que ret homenatge al limpiabotas Fructuós Canonge, sense més explicació. Una placa a un enllustrador? Doncs bé, Canonge no va ser només un enllustrador. A 'La nueva guía de la Barcelona secreta' (curiosos, llegiu-la!) Josep Maria Carandell explica que Canonge (1824-1890) també va ser un gran prestidigitador conegut amb el sobrenom del 'Merlí espanyol', i un dels personatges que més animava els Carnavals de l’època.
Curiós. Explica, també Carandell, que el carrer més melodiós de la ciutat està inspirat en el so del tambor d’un veí molt popular (i sorollós), que hi va viure durant el segle XVII.
Discover Time Out original video
