Les millors coses per fer gratis a Barcelona

Música, circ, teatre i dansa a glopades per tota la ciutat amb el cicle ESCENA del Barcelona Districte Cultural! Sortiu a gaudir de la cultura sense buidar la butxaca amb el cicle d'arts en viu primaveral del BDC, que comença a bategar el 6 de febrer i es manté ben viu fins al 26 d'abril. Tindrà lloc en 34 centres cívics de la ciutat i enceta amb el concert inaugural del Yaíma Orozco Trío al Centre Cívic Sarrià.

La programació inclou 32 espectacles que abracen disciplines com el teatre, la dansa, el circ i la música, i que es presentaran en un total de 174 funcions repartides per tota la ciutat. D’aquestes, 144 seran d’accés lliure i 30 estaran pensades específicament per al públic escolar. El propòsit? Fer arribar el talent local a tots els racons i fer la cultura accessible a tothom. Els diferents espectacles estaran lligats a l'actualitat d'alguna manera.

Alguns exemples? 'Jo porn, tu porno', una obra de Queralt Riera i Magda Puyo que aposta per l’experimentació escènica i tracta grans 'hits': el sexe ràpid, les obsessions i les dependències. En dansa, 'Somos', de Lookathingsdifferent fa un puzzle en moviment amb els cossos per indagar en com ens relacionem amb un altre. I també hi haurà espectacles familiars, com podria ser 'KABOOM!', un xou de pallassos carregat de rialles i diversió.

L'exposició 'Dones de paraula', comissariada per Maria Garganté i disponible fins al 25 de maig de 2025 al Museu Frederic Marès, explora la reivindicació de la paraula des d'una perspectiva femenina. Tot i que el llenguatge ha estat històricament dominat per homes, s'aprèn principalment de la mare, qui transmet la capacitat de comunicar, interpretar i mediar. L'exposició destaca com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.

La mostra es divideix en tres àmbits. La primera s'anomena 'Virtut o vici: el llegat de les dones lectores i escriptores', la segona, 'De santa Anna a Maria: la transmissió del coneixement matern', i la tercera, 'La paraula negada: l’ocultació i qüestionament de la veu femenina.' Protagonistes com Santa Teresa de Jesús, Santa Anna, Maria Magdalena o les sibil·les exemplifiquen l'apropiació de la paraula com a acte d'afirmació i llibertat. Es reivindica la necessitat d'una genealogia femenina que reconegui aquestes veus com a referents, posant en relleu el valor de l’ordre simbòlic matern i la resistència cultural de les dones a través de la paraula.

Amb un marc històric centrat en els segles XVI al XVIII, l'exposició traça vincles amb el món contemporani per visibilitzar la rellevància d’aquest llegat avui. Per aquest motiu, la selecció d'obres és diversa i sorprenent. Parteix de peces com una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega de la col·lecció del Museu Frederic Marès, per ensenyar-nos imatges úniques com petit dibuix de Picasso on l'artista va plasmar 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge', un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart. 

El Palau Robert acull la mostra La Cubana. 45 anys jugant a fer teatre, oberta al públicdeforma gratuïa del 7 de febrer al 25 de maig a la sala 3, una col·laboració entre la Direcció General de Difusió i el grup teatral La Cubana, amb el comissariat de Jordi Milán i el disseny de la pròpia companyia.

L’exposició ofereix un recorregut per la trajectòria de La Cubana, companyia de teatre fundada a Sitges el 1980, coneguda per la seva capacitat de portar el teatre més enllà dels escenaris tradicionals, intervenint en carrers, aparadors, mercats i transports públics. Va originar-se com a grup amateur, fins que es va professionalitzar el 1983 amb Cubana’s Delikatessen, una companyia feta i refeta que no oblida els seus origens i manté el seu estil artesà.

Quan parlem d’intimitat, de què parlem realment? Quin paper juga el desig en la construcció de l’afecte? El 25 de febrer, CASA SEAT acull una trobada amb Sara Torres i Roy Galán, dos escriptors que us conviden a explorar aquests temes en una xerrada que posa el focus en la vulnerabilitat humana i la necessitat de construir espais de connexió emocional.

Inspirats en les reflexions de María Zambrano i el seu concepte de "el clar del bosc", aquesta conversa obre un diàleg sobre la intimitat com a espai de transformació. En un món on cada cop és més difícil compartir la fragilitat, on el desig s’apaga abans de ser desitjat i la por a la pèrdua ens paralitza, Torres i Galán ens conviden a repensar com ens relacionem i cap a on es dirigeix la nostra necessitat d’afecte.

Lucia Fumero, Red Stamp, Anna Ferrer i Marc Vilajuana protagonitzen l'edició hivernal d'Els Vespres de la UB, el cicle de concerts gratuïts que en aquesta època de l'any se celebra dins el preciós Paranimf de la Universitat de Barcelona. Serà els dimarts 18 i 25 i els dijous 20 i 27 de febrer, i per reservar les invitacions haureu d'estar atents a les dates: estaran disponibles a mesura que s'acosti cada concert al web del cicle.

El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet acull la primera gran retrospectiva de Pilar Aymerich, titulada 'Pilar Aymerich. Memòria viscuda' fins al 30 de març del 2025. Aquesta exposició reuneix més de 150 fotografies de la guanyadora del Premi Nacional de Fotografia el 2021, juntament amb una pel·lícula, un documental i material d’arxiu. Ofereix una visió completa de la seva trajectòria on destaquen les seves facetes com a fotògrafa de carrer i d'esdeveniments culturals (centrada el món del teatre). 

Comissariada per Neus Miró, la mostra inclou imatges icòniques i fotografies poc conegudes, com les preses a l’Havana el 1982, el projecte 'Viatgeres a l’Havana', creat amb la historiadora Isabel Segura. Fins i tot, podreu veure un 'film' titulat 'Entreacto', on la fotògrafa canvia de rol i apareix darrere de la càmera fent d’actriu en una peça teatral. Aquesta situació no hauria de sorprendre, perquè Aymerich va realitzar estudis en direcció teatral, tot i que aquest art el va posar, majoritàriament, al servei de la fotografia, tant per capturar moments a l'escena com per planificar l'escenografia a l'hora de fer una fotografia.

Definitivament, va ser una de les modeladores de la construcció de l'imaginari gràfic del teatre de l'època dels 60 i 70 i també és una referent del fotoperiodisme de la segona meitat del segle XX, amb una mirada humanista, feminista i de proximitat que defuig l’objectivitat freda del documental. La seva càmera ha capturat moments clau de la societat espanyola durant el tardofranquisme i la Transició, documentant moviments socials, manifestacions i vagues amb un estil narratiu potent i un compromís ètic.

Wonder Photo Shop Barcelona acull una selecció de fotografies, orquestrada per Fujifilm, que honren la transhumància. 'Herba: el cor verd de la transhumància' de la fotògrafa Katy Gómez és d'accès gratuït i es podrà visitar del 30 de gener fins el 29 de març.

L'exposició és un viatge de le mà de pastors transhumants i la seva realitat en 45 instantànies al voltant de les vies pecuàries de la província de Jaén. L'espectador hi experimentarà les sensacions d'una pràctica ramadera inclosa per la Unesco en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en 2023, una tradició mil·lenària i una modalitat de pasturatge migratori més intel·ligent i sostenible per als animals i el medi ambient. "Des de la meva condició de veterinària i fotògrafa, sento una profunda connexió amb el tema.

L’exposició 'Destructures de Poder' de Regina Silveira, figura clau de l’art conceptual llatinoamericà, s’exhibeix al Palau de la Virreina del 16 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025, sota la curadoria d’Isabella Lenzi. Silveira, pionera en l’experimentació amb tecnologies de reproducció tècnica, ha dedicat més de sis dècades a desmantellar sistemes convencionals de representació mitjançant aberracions visuals, anamorfosis i paradoxes que desafien la percepció i les normes establertes.

La mostra inclou gran part de la seva producció durant la dictadura cívic-militar brasilera (1964-1985), un període de censura en què va desenvolupar la seva obra en circuits alternatius. Els seus projectes, carregats d’ironia i crítica conceptual, reflexionen sobre el passat, qüestionen les estructures de poder i proposen nous futurs. A través de jocs òptics i manipulació d’imatges, Silveira explora jerarquies simbòliques i fa una crida a desarticular-les, amb un enfocament que, des dels anys 70, va anticipar debats socials i ambientals, ampliant-se als anys 90 a tota Amèrica Llatina.

L’exposició destaca l’evolució de les seves obres bidimensionals cap a intervencions arquitectòniques i urbanes que transformen l’experiència espacial. Inclou peces emblemàtiques, esbossos i maquetes, a més d’una instal·lació de realitat augmentada al pati del Palau, connectant la seva obra amb l’espai públic de les Rambles. Aquest enfocament reforça el seu compromís amb la democratització de l’art i la promoció de la participació activa del públic.

Del 16 de novembre de 2024 al 30 de març de 2025, La Virreina Centre de la Imatge acull 'SOTAVEU', la primera exposició antològica dedicada a l’obra de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976). La mostra reuneix set peces inèdites, creades especialment per a aquesta ocasió, juntament amb una selecció de treballs realitzats per l’artista entre 1997 i l’actualitat.

L’obra de Mar Arza es caracteritza per una poètica subtil i poderosa que convida el públic a “llegir intensament”. A 'SOTAVEU', el llenguatge i les seves materialitats –tipografies, símbols i construcció d’imatges– tenen un paper central, revelant les fissures, silencis i resistències que articulen les nostres narratives. Podreu veure obres tan interessants com Animal de fondo, un calaix llarg ple de nombrosos arxivadors d’on sobresurten diverses etiquetes. En cadascuna s’hi llegeix una frase poètica, totes elles entrellaçant-se per formar una narració amb un sentit curiós: “com en una mera carícia/una mera suposició/il·luminava lleument”, entre altres.

En aquesta exposició, Arza reflexiona sobre les representacions històriques del paper de les dones en l’art, desxifrant les corrents subterrànies de resistència i les insubordinacions que han teixit noves possibilitats en la memòria cultural. L’artista converteix la perplexitat en una eina de reflexió, entrellaçant les urgències del present amb les metàfores del quotidià. Els visitants podran explorar aquest univers conceptual i poètic a 'SOTAVEU', una exposició que transforma l’invisible en un diàleg profund sobre el que mereix ser repensat.