El Tricentenari a Catalunya: 15 propostes

Seguim la pista d'alguns dels refugis antiaeris de la ciutat, un subsòl tan fresc com carregat d'història Barcelona a vista d'ocell i a través de la Carta Arqueològica és una ciutat tenyida de punts vermells. Ens aturem als refugis construïts per civils a partir de 1936 per protegir-se dels atacs aeris que van ennegrir la ciutat ara fa 75 anys. Se n'han documentat 1.387 –es calcula que s'haurien arribat a obrir fins a 1.400 espais de defensa passiva–, però la majoria es van tapiar al final de la guerra i ara són pocs els accessibles. Agafeu jaqueta i una llanterna per baixar als refugis, l'ambient és humit. Cal res més? Curiositat per la història, que s'iŀlustra als passadissos de la ciutat subterrània.    El 307 de la llista En comptes de noms, cada refugi s’identificava amb un número i nosaltres optem per iniciar la ruta al 307. El refugi del MUHBA és un dels 60 que van construir a Poble-sec i podria haver acollit 2.000 persones al llarg de 200 metres de túnels. A dins seiem en silenci per respirar la tranquil·litat i l’ordre que es reclamava als veïns. Dones, nens i ancians accedien al refugi en sentir la sirena i s’hi resguardaven entre deu minuts i dues hores. Res de matalassos per fer-hi nit, i prohibit fumar, per no consumir oxigen. 12 metres sota terra Ens plantem al refugi de la plaça del Diamant. Imaginem com devia ser el descens pels 44 esglaons fins al subsòl, un petit viatge als inferns al qual renunciaven algunes famílies. Mireu la volta catalana impecable, una

Recorregut pels bars llibertaris de Barcelona Si trobeu que Barcelona va camí de convertir-se en un parc temàtic –si és que no ho és ja– i n'esteu farts d'alienants macroespais d'ocio nocturn capitalistes, dissenyats per a buidar-vos les butxaques, aquesta és la vostra llista: un recorregut pels bars més llibertaris i anarcos de Barcelona, on abunda la cervesa barata, l'art arriscat i la gent que aposta per l'amor lliure, que de ben segur voldran compartir amb volsatres. Les revolucions comencen a la barra. Bars llibertaris, associatius i combatius! 23 Robadors Entra una puta força col·locada a quarts de nou del vespre. El bar, desert. Vol anar al lavabo. “És a dalt, puja, puja!” li diu en Joan amb el seu somriure resplendent. En Joan, un humanista amb un cor com una casa de pagès, és un dels tres socis de Robadors 23. El local és l’excasa d’un altre dels socis, l’August, un metge dandi amb fal·lera pel jazz. El tercer és l’Albert, flamenquista acèrrim, i la família la completen en Yussuf, la Fadwa i l’Alí, el nostre Freddy Mercury pakistanès particular. El carrer d’en Robadors és tot allò que defineix el barri xino: cadires a la fresca, xivarri i batusses, putes, camells i corredisses, insults i afalacs desmesurats... Tot al màxim, res de mitges tintes. No t’hi avorreixes. En aquest caos de vegades violent i a punt de desaparèixer –sembla que finalment la nova seu de la Filmoteca obrirà aquest desembre– Robadors 23 s’alça com un oasi on tothom hi pot entrar i dir la seva, o

Farts de menjadors botiflers? A Barcelona encara queden locals on la càrrega ideològica combina amb la bona taula El 11-S, molts de vosaltres segurament dinareu aprop de la zona on us hagi tocat fer de baula de la Via Catalana. Penseu que del migdia fins a les 17.14 h. hi ha molts minuts, i cal alimentar-se bé. Per convertir aquest dimecres en una experiència nètament independentista, feu un cop d'ull a veure si la Via Catalana passa per davant d'algun d'aquests restaurants de la terra. Són llocs que remouen consciències però no pas estòmacs. Terra d'escudella En aquest aspecte, la paella pel mànec la tenen al veterà Terra d'Escudella. Aquest establiment, que primer va obrir com a centre de documentació l'any 2001 a Sants, sota el nom d'Arran, com a associació cultural i llibreria, es va independitzar com a restaurant a seques l'any 2005. Sota el nom de Terra d'Escudella, el cuiner i activista políticogastronòmic -així es defineix Roger Sànchez- explica que va voler "projectar-se professionalment en la gastronomia" i alhora "cobrir un buit que a Barcelona faltava: el de la gastronomia catalana popular". És a dir, la que contempla bona cuina tradicional catalana en menús a menys de deu euros i coberts de nit a vint.Inspirats en "el receptari de les fondes del segle XIX, tota una mina de cuina deliciosa i barata, la feina de l'historiador gastronòmic Jaume Fàbrega i receptes de família i amics", han aixecat una extensa i apetitosa carta. Que també t

48 hores a Osona Només amb la capital d'Osona ja hi podríem estar tot el cap de setmana. I de fet hi passarem força hores en aquesta escapada, a Vic. Aprofitarem també aquestes 48 hores per a acostar-nos a d'altres pobles de la Plana, com Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, o agafar la bicicleta o muntar a cavall per conèixer els entorns naturals. 48 hores al Maresme Els hiverns al Maresme són d'allò més suaus, o sigui que ens atrevim a recomanar-vos en aquesta sortida un parell d'itineraris pels boscos de pins i alzines que cobreixen les seves muntanyes. La majoria de propostes que us fem, però, transcorren per Mataró. I als que us agrada el dolç us llepareu els dits, ja que començarem les nostres passes entrant a les pastisseries per a endrapar coca de Llavaneres o neules tradicionals. 48 hores al Vallès Occidental No és un mer coixí de ciment entre el cap i casal i la Catalunya Central amb un esplendorós passat tèxtil. La segona comarca més poblada del Principat i l'única amb dues capitals –siameses i sempre com gat i gos– no amaga, només, quatre pins aprofitables, sinó tot un bosc espès de propostes urbanes i naturals que estalvien als barcelonins haver d'anar més enllà. Doneu-nos la mà en un càlid volt hivernal pel paisatge de 12 de cada 100 catalans. 48 hores al Bages El cor del país... Si fins i tot en té forma, de cor! Si l'entradeta pretengués ser més poètica que pràctica, no hauria arrencat pas amb la suada metàfora cardíaca. El lloc és tan comú –i tan queco– com