Invasió italiana

El bon moment que viu la cuina italiana a Barcelona no només el trobem a la infinita oferta de restaurants de pasta. Cada cop hi ha més botigues que s'especialitzen en preparar-la pacientment diàriament, ja siguin opcions clàssiques com el espaguetis i els nyoquis o apostes més innovadores com els raviolis farcits de brandada de bacallà i pebrot escalivat. Aquí teniu una llista de botigues imprescindibles per a comprar-hi pasta fresca i cuinar-la després a casa vostra! Ficus La peripècia de la taverna Ficus mereixeria una novel·leta: un matemàtic i una llicenciada en audiovisuals obren un estudi de gravació, i alhora compren el petit restaurant de davant del negoci. La indústria musical ha caigut, però la teca cotitza a l'alça: cada cap de setmana, quan tanquen l'estudi, la taverna Ficus ofereix plats de pasta casolana que fan ells mateixos –rigatonis farcits de llonganissa fresca de Térmens i pèsols del Maresme– i de cuina mediterrània ben entesa, amb coques, platillos i arrossos. Tot és casolà i fet per ells. La Màquina Pasta Bar Aquest indret de menjar ràpid està presidit per una màquina de pasta que, segons m’informen, n’escup de fresca al matí i al migdia. El funcionament és senzill: al taulell triem la pasta, una salsa i un entrant. La pasta s’escup i es salseja davant nostre en un moment, i qui vulgui hi afegeix ingredients.  Per 9 euros podeu endrapar, per exemple, una crema de verdures divertida, i uns tagliatelle la mar de competents amb una salsa de tomàquets i ver

Els restaurants italians amb més traça de la ciutat i els seus plats estrella Botigues de pasta fresca Ficus La peripècia de la taverna Ficus mereixeria una novel·leta: un matemàtic i una llicenciada en audiovisuals obren un estudi de gravació, i alhora compren el petit restaurant de davant del negoci. La indústria musical ha caigut, però la teca cotitza a l'alça: cada cap de setmana, quan tanquen l'estudi, la taverna Ficus ofereix plats de pasta casolana que fan ells mateixos –rigatonis farcits de llonganissa fresca de Térmens i pèsols del Maresme– i de cuina mediterrània ben entesa, amb coques, platillos i arrossos. Tot és casolà i fet per ells. La Màquina Pasta Bar Aquest indret de menjar ràpid està presidit per una màquina de pasta que, segons m’informen, n’escup de fresca al matí i al migdia. El funcionament és senzill: al taulell triem la pasta, una salsa i un entrant. La pasta s’escup i es salseja davant nostre en un moment, i qui vulgui hi afegeix ingredients.  Per 9 euros podeu endrapar, per exemple, una crema de verdures divertida, i uns tagliatelle la mar de competents amb una salsa de tomàquets i verduretes picanteta. Il Magazzino És entrar a Il magazzino i sentir-se al bell mig de la Itàlia profunda. Aquesta botiga-restaurant-cafè convida a arribar-hi a mig matí i, per què no, començar el dia amb un limoncello, dinar un menú italià al seu menjador i, finalment, comprar una de les seves pastes (consells: provolone i xicoira; tòfona i fontina) importades d

Tapes, creativitat i cuina regional L'escena de restaurants italians de Barcelona, amb la progressiva introducció de les tapes, ha rebut un xut de vitalitat, encara que també hi ha  cuines regionals poc vistes que val la pena conèixer. El poder de la BotargaQui cerqui noves sensacions italianes no pot deixar passar l'existència d'aquest jove restaurant. Amb pocs mesos d'obertura, Domu -casa en sard- ofereix prou singularitats com per a què els fans del menjar italià el visitin almenys una vegada. Alguns no són sabors fàcils, però com explica Alessandro Zuddas, un dels tres socis, "potser expliquen la longevitat dels sards, per damunt de la mitjana italiana".La carta és prolixa, i deixant de banda les especialitats italianes generalistes, criden l'atenció aquells plats preparats amb botarga, làmines seques d'ou de mújol premsats, que ratllats per damunt d'uns espaghetti o acompanyant unes carxofes us sorprendran amb un sabor ocre, poderós, però gens desplaent. Zuddas ens recomana també tastar el pane frattau, el clàssic pa de pastors sard -similar al fi i cruixent papadum indi-mullat en caldo de carn, tomàquet, ou i gratinat amb el formatge pecorino, l'altre tresor nacional sard. En apartat pasta val la pena descobrir els culurgione, pasta fresca casolana en forma de llàgrima que pot anar farcida de pecorino, bolets o patata i menta.  I si no tenen massa cua, us faran una virgueria amb la forma de la pizza (una diàvola amb cara de dimoni!) Cuina de la 'mamma'Les regles que imp

I Buoni Amici Aquest superb restaurant del xef friülès Daviano Neri acaba de complir deu anys. Ho han celebrat amb magnificència amb un festival basat en la tòfona blanca, que en Daviano obté directament des d’Itàlia i proclama que els restaurants haurien de mostrar la seva certificació d’origen. En Daviano procedeix de la regió italiana del Friül, Venècia Giulia, a la frontera amb Eslovènia i Àustria, i amb la Montse es van instal·lar a Barcelona el 1982, quan va obrir el seu primer restaurant, Il Doce, més enllà del pont de Vallcarca, del qual els seguidors de la cuina italiana tenim excel·lents records. Mandi Mandi 'Mandi mandi' és la salutació típica del Friül, d'on són originaris en Miki, el xef, i la Noemí, l'encarregada de la sala, que porten aquest restaurant de gran calidesa i excel·lent acollida, en el qual es pot gaudir del menjar d'aquesta zona privilegiada del nord d'Itàlia. Els friülans són gent que en saben molt, de la bona taula, i que són molt exigents amb la beguda. Una manera pràctica de confirmar-ho és visitant aquest petit local i encertar amb la polenta o qualssevol de les pastes que prepara en Miki. En el camp de la polenta, el plat estrella és el 'frico', un menjar d'origen camperol preparat amb patates i enriquit amb formatge Montàsio i mantega. Bacaro No és un restaurant italià. No és, tampoc, una trattoria italiana. És una taverna veneciana i porta el nom amb què anomenen aquests llocs a la ciutat dels canals, Bacaro. Els venecians són diferents de