Joies modernistes als vestíbuls de Barcelona

Per començar endinsant-se fins al moll de l’os cal anar a l’avinguda de la Diagonal, 423. Allà, una porta de veïns de ferro forjat convida a descobrir el que sembla l’interior d’un cos viu. És la Casa Sayrach, construïda per Manuel Sayrach l’any 1918 i amb un vestíbul amb columnes, plafons i arcades esculpides amb formes orgàniques fantasioses que simulen ossos. Dóna pas a un elegant ascensor, amb caixa de ferro forjat que es fon amb la barana de filigrana de l’escala.

Aquest mateix arquitecte, Manel Sayrach, va regalar a la seva dona un edifici situat bastant a prop, al carrer d’Enric Granados, 153-155, la Casa Montserrat, on les formes sinuoses i ondulades també prenen el protagonisme. El vestíbul, en color crema, està completament esculpit amb formes marines que evoquen coralls i coves amb estalactites i estalagmites. I sota una arcada, dues cadires amb el seient amb forma de xapa d’ampolla conviden a esperar assegut l’ascensor.

Posats a esperar l’ascensor, un dels més antics i espectaculars es troba a la Casa Francesc Farreras, al 284 del carrer de Mallorca. Es troba dins d’un pati interior, a tocar de la porteria i d’una gran escala, i més que un ascensor sembla una escultura. Va ser dissenyat l’any 1913 per l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, amb un enreixat de ferro forjat i una caixa interior amb marquesina de fusta ondulada.

Al mateix carrer de Mallorca hi ha tres cases seguides, edificades entre el 1901 i el 1909 i conegudes com a Cases Jeroni F. Granell pel nom del seu arquitecte. Són molt semblants per fora i per dins, però només una d’elles, la del número 188, conserva una joia que la fa diferent de qualsevol altra. Es tracta d’una cabina de telèfon instal·lada al vestíbul, una de les més antigues que es conserva a la ciutat, de fusta i amb un vidre en el qual es veu gravat el número, el 3531, un dels primers que va tenir la ciutat. A més, hi ha un arrambador de ceràmica vidriada i vitralls amb escuts.

El modernisme també va retre culte a l’art medieval, que va inspirar alguns edificis. La Casa Sebastià Pratjusà, a la rambla de Catalunya, 25, tot i que té una façana més aviat clàssica, s’obre amb un vestíbul amb una gran porta enreixada que dóna accés a un pati d’inspiració medieval. Està cobert per una gran claraboia i presidit per l’escalinata d’accés als pisos. I la porta enreixada de l’ascensor està emmarcada per una decoració escultòrica en pedra que recorda l’entrada majestuosa del saló d’un castell, amb figures de dracs esculpides a la llinda.

Si sou caçadors de dracs, en trobareu un d’impressionant al carrer de Provença, 185. Una gran porta oberta entre motllures de formes vegetals, que recorden un arbre, augura que darrere s’amaga un jardí mitològic. És l’entrada de la Casa Antoni Segarra, projectada per Josep Masdeu i Puigdemasa entre el 1904 i el 1907, que dóna pas a un espai de sostre ondulat i decoració floral amb dos fanals de ferro forjat i vitralls policromats a banda i banda. Al fons, a tocar d’un impressionant ascensor, s’obre l’escala de veïns. I esculpit a la barana, com si fos el vigilant del jardí de les Hespèrides, un drac ferotge de ferro forjat s’enfronta a qui s’atreveix a apropars’hi.

No és l’únic drac en forja que es pot trobar als interiors de les cases modernistes: n’hi ha algunes que en tenen fins i tot als espiells de les portes dels pisos. És el cas de la Casa Agustí Anglora, al carrer de Roger de Llúria, 74, que a més té un elegant doble vestíbul folrat de ceràmica i amb decoració floral.

També es poden trobar rèptils d’altres tipus. Al carrer de la Diputació, 183-185, la Casa Gabriel Aixelà té una entrada ricament decorada, amb arrambadors, esgrafiats i una porta interior amb vitralls que dóna pas al vestíbul. L’escala s’enfila per un pati interior, amb un primer replà on fer descans, on s’alça un fanal de peu realitzat en ferro forjat per il·luminar l’espai a la nit. I al costat, un simpàtic llangardaix tresca per un gerro de ceràmica.

Gairebé tots els vestíbuls d’edificis modernistes semblen escenografies, però n’hi ha alguns que se n’enduen la palma. La Casa Pere Salisachs, a Roger de Llúria, 72, té un vestíbul amb mosaics d’estil romà fets pel ceramista i escenògraf Lluís Bru, i amb un sostre pintat al fresc on apareixen tres figures al·legòriques de les arts plàstiques: Arquitectura, Escultura i Pintura. La llum entra creant ombres de colors des dels tres vitralls emplomats i amb decoració floral de l’escala del fons, afegint més màgia a l’escenari.

Els vitralls són els protagonistes absoluts de l’entrada a la Casa Joan Palmerola, al carrer de Casp, 45. Es troben a les portes interiors del primer vestíbul, definint flors d’un vermell intens i amb tiges llargues de fulles verdes. I esclaten en colors a la impressionant claraboia que es troba a l’altra banda, cobrint el pati interior, realitzada amb vitralls emplomats i decorada amb motius florals i formes geomètriques. La llum que es filtra sembla irreal i entren ganes de quedar-se una bona estona contemplant aquest cel màgic.