Les 20 millors gorgues de Catalunya per refrescar-se a l'estiu

Si esteu de visita al Parc Nacional d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici, no podeu deixar de veure el salt de Ratera. Cobert per roques gelades, aquesta espectacular cascada es deixa veure després d'un llarg camí des de l'estany de Sant Maurici, això sí, en un entorn de difícil comparació. Apte per als qui busquin emocions fortes.

Els set gorgs de Campdevànol, prop de Ripoll, són dels més coneguts. I amb raó. A mesura que avança la ruta, de poca dificultat i coneguda com a Itinerari dels gorgs de la Cabana, et vas trobant gorgs amb les seves corresponents piscines naturals. Us animem a anar-hi perquè la ruta i el paisatge són de somni. Per accedir als gorgs és obligatori fer reserva prèvia, menys si estàs allotjat a algun establiment turístic de Campdevànol.

Rupit és un poble pintoresc pel que val molt passar-hi almenys un dia sencer, per les seves cases, paisatges i també per les seves tradicions. Després de dinar, podeu veure com se'n va el sol des del salt de Sallent, una cascada gegant de 80 metres d'altura, que ofereix unes vistes monumentals (no apte per a persones amb vertígen!).

El Gorg del Molí dels Murris era un dels secrets més ben guardats de la Garrotxa. Un gorg d’aigua cristal·lina que, si us ensenyen una foto, direu que sembla tret d’algun país tropical. Està envoltada d’arbres i plantes d’un color verd magnètic i és una zona de bany al·lucinant. Tant que oblidareu la platja durant unes hores. Per arribar-hi, heu d’agafar el camí que uneix les Planes d’Hostoles amb Cogolls, direcció Olot. És molt fàcil arribar-hi i, per això, cada cop hi va més gent. Si seguiu l'increïble torrent riu amunt, trobareu llocs molt menys freqüentats i força espectaculars.

Sens dubte, és el salt d'aigua més emblemàtic de la Vall d'Aran. Dues cascades (d'uns 20 metres i 5 metres respectivament) formen l'espectacular cascada d'aigua, que prové en la seva majoria de l'estany de Long de Liat, una mica més al nord. De primavera a tardor és el millor moment per acostar-vos a veure aquesta delícia. A l'hivern, és molt possible que la carretera estigui plena de neu i sigui de més difícil acostar-s'hi.

Són les gorgues més conegudes de les comarques gironines i, per tant, una de les més concorregudes. Però passar el dia a Canet i no visitar-les és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar la zona i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Això, sí, alerta: Està prohibit banyar-se i només és un espai de passeig i contemplació. Les gorgues són una zona d'interès natural protegida i entre tots hem de procurar que aquests espais no es massifiquin i malmetin.

Les Planes d’Hostoles compta amb algunes de les gorgues més al·lucinants de les comarques gironines. Força grosses, profundes i envoltades d’una o més parets de basalt. Un bon exemple és el Gorg de Can Poeti, situat relativament a prop del nucli urbà però força solitari la majoria de mesos de l’any. Envoltat de naturalesa per tots costat i aigües ben fredes. Es pot demanar més? Podeu accedir-hi a través del carril bici, passat el pont sobre el riu Brugent.

La petita riera de Xuncla ens regala racons amagats com aquest. Als peus d’un molí amb moltes centúries a l’esquena –sigueu cívics en les vostres excursions: hi viu gent i segurament agrairan que no hi munteu una rave- aquest petit salt d’aigua a pocs quilòmetres del barri gironí de Taialà i de Sarrià de Dalt, des d’on s’hi pot anar a peu per la carretera de Cartellà, té una franja de sorra prou ampla com per fer-hi un pícnic i una bona migdiada. Amb el cotxe, un cop deixat enrere el barri gironí i creuat el pont sobre l’autopista, hem d’anar fins al final de la carretera asfaltada, el carrer de Sant Medir. Un cop allà, ens queden uns 20 minuts a peu per camins de bosc. No desespereu: acabarem trobant indicadors que ens marquen la ruta per arribar-hi. És un lloc fresc i obac perfecte per a un assolellat dia de primavera. A l’estiu, la riera acostuma a assecar-se i ens podríem quedar amb un pam de nas.

El Gorg dels Banyuts i la llegenda del Comte Arnau van estretament lligats de la mà. Joan Amades explica que el comte va ser llançat al gorg després de cometre un assassinat, i que ara surt cada nit amb el seu cavall de foc. Diuen que els habitants de Gombrèn temen el acostar-s'hi. Sereu capaços d'anar-hi?

Ara jugarem una mica amb el diccionari: a Santa Cristina d’Aro no hi trobem gorgues però sí gorges, i les tenim a l’abast d’una necessitat urgent en cas de col·lapse de Costa Brava. Si tenim sort i la meteorologia acompanya, s’hi forma una petita gorga on potser no hi podrem nedar però sí refrescar-nos: el Pou de les Goges. No, no us estem prenent el pèl: les goges no són accidents geològics sinó unes nimfes d’aigua a qui la llegenda atribueix una bellesa ultranatural i eterna. Segurament per evitar més malentesos aquest lloc també es coneix com el Pas de la Mosca, doncs les cingleres són tan juntes que fins i tot aquest àgil animaló hi tindria dificultats! La ruta s’entoma per Santa Cristina d’Aro, on podrem arribar a la Font Picant amb cotxe o pel carril bici. Un cop allà, ens endinsarem pels boscos de Romanyà i la falda de les Gavarres, i veurem les antigues instal·lacions d’embotellament d’aigua ferruginosa. La ruta és fresca i practicable amb nens.