Premis Time Out Barcelona 2019

Jorge Herralde és una llegenda de l’edició no només barcelonina, sinó europea. Aquest 2019 ha fet 50 anys que va fundar Anagrama, una de tantes editorials literàries que van néixer a l’època i l’única que es manté fidel als postulats inicials i, tot i que ara és menys política que el 1969, no ha de batallar dia a dia amb la censura i pertany, majoritàriament, al grup editorial italià Feltrinelli, tan rojos com ell. Herralde és fill de l’humor britànic, de P. G. Wodehouse, que va devorar de petit, i d’una Barcelona revolucionària que el va veure venir al món (1934), que el va veure créixer amagantse del franquisme i que l’ha vist madurar cosmopolita. S’ha passat la vida entre la Bonanova (el seu col·le va ser La Salle) i Sarrià, envoltat de grans escriptors i tot demostrant que l’obra d’un editor és el seu catàleg. I déu-n’hi-do, el d’Anagrama.

Formalment, és una ONG que vol protegir aquelles persones que intenten arribar a Europa fugint de guerres, pobresa, esclavitud... Aquests salvavides del Mediterrani van néixer fa quatre anys i, a banda de la seva tasca humanitària, treuen els colors als governs i a les seves polítiques inhumanes. Des del setembre del 2015 fins a l’agost del 2019 han salvat prop de 60.000 vides.

Ho reconeixem, Fetus se’ns van guanyar quan ens van esmentar a 'El somni barceloní', single del seu segon treball 'Terra cuita', amb un clip il·lustrat per Roger Peláez (premi Time Out 2018). Una meravella de punk ie-ie parida per Adrià Cortadellas, Telm Terradas i Adrià Jiménez on hi ha lloc per a les “galeries timeoutistes: la modernitat”. Dediqueu-nos més cançons!

Amb el subtítol Ciutat-Cultura- Comunitat, el festival de música negra Say it Loud ha fet dotze anys a la Fabra i Coats, amb una programació cada vegada més internacional i amb una càrrega social i política cada vegada més evident. Un festival conscient, en un espai públic, sense patrocinis i involucrat en l’economia solidària, que també inclou activitats gratuïtes i al carrer.

Amb l’esperit de Los Retrovisores al darrere, l’Upload s’ha convertit en un imperdible, especialment per a amants del garatge, la psicodèlia i la música sixties. Només de pensar en les rajoles blanques i negres i la cortina de la pista de ball, els assidus del local del Poble Espanyol ja saliven, anticipant l’alegria del cap de setmana.

Ens va posar la pell de gallina al juny i encara ens remou perquè 'Els dies que vindran' és una joieta (una altra de Carlos Marqués- Marcet, que el 2014 va rebre el Premi Time Out a la Millor Obra per '10.000 km'). Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer ens expliquen una història molt de prop, el que passa i sent una parella mentre es gesta un embaràs, un cant a la vida ple de neguit i emoció.

Nascuda a Andújar (Jaén) però establerta a Barcelona i formada al Taller de Músics, la cantaora ha publicat el disc 'Lorca. Spanish songs' amb Marc Ribot, guitarrista de Tom Waits, adaptant el repertori de Lorca amb La Argentinita. També ha estat representant 'Federico García' de Pep Tosar i ha participat en l’espectacle de Taylor Mac al Grec.

Alta qualitat en continent i contingut: Abaixadors10 és un espai entregat a la música, i instal·lat en un antic palau modernista. Aneu-hi a escoltar en directe els programes de Radio Primavera Sound, a suar a la pista al ritme dels millors sons urbans i a hidratar-vos amb deliciosos còctels dins d’una pel·li de Lynch.

Per un cop, allò del nou concepte és cert: un gastronòmic per a disset comensals, asseguts en taules altes. Tota la cuina d’Artur Martínez es fa als nassos del client: cada taula té una inducció! Enunciats que semblen obvis, com el salmorejo de gamba, posen el plat dins i fora de context i el refan en meravelles que obren matisos nous de sabor.

La joia de la corona del Barra Alta –un bar-restaurant on cuina Daniel Roca– és un mar i muntanya de capipota amb bacallà: daus de morro confitat, afegits al darrer moment, nedant en un sofregit melós, matisat pel contrast del salat amb la gelatina marina i bovina. Bàrbar. Dir per sucar-hi pa és quedar-se curt!

La seva ubicació és irreal –una antiga rectoria amb jardí frondós, a un pas de la Rambla!–, i l’oferta és impecable: contra els llocs on et claven 10 euros per entrepà, ells fan meravelles que no superen els 7. Somiareu amb el de bacallà amb guacamole. Carta curta, però de gran qualitat. I l’encant d’una terrassa no massificada al Raval et desarma.