Sempre he pensat que un dels tres més importants que distingeix un poble que sap menjar és la seva actitud envers el bolet. Gran Bretanya és un poble micòfob, mentre que si quelcom defineix la nostra cuina és la micofília. Aquest 2014, la temporada del bolet va arribar molt aviat: l'estiu va ser fred i plujós i hi havien dubtes sobre si la cosa s'aguantaria. Ara estem en condicions d'afirmar que la temporada és bona: els cistells són ben plens, per bé que amb les temperatures càlides en baixa molt de podridet. Però la tria la fan els bons cuiners, i nosaltres us escollim els llocs on preparen millor aquesta joia gastronòmica.
Vicente venera els bolets, i els plats més afinats de la seva carta tardorenca en van plens: sí, hi ha les clàssiques croquetes de ceps, però també un mar i muntanya on els canelos de bolets lliguen amb un bou de mar (i crema de ceps, a 9,50 €!) o uns macarrons amb carbonara trufada.
Vicente també estima el caneló: vegeu en el capítol de carns uns canelons farcits de melós de vedella i salsa de trompetes de la mort. A l'Àpat hi ha la possibilitat de demanar tots els plats en mitja ració, uns tres euros més barats.
Segurament, part de la millor cistella ja la tenen a Can Sala, el restaurant amb més tradició micófila de la comarca i sens dubte un dels llocs més interessant per tastar la cuina del bolet a Catalunya.
Obert l'any 1971 per Ramon i Montserrat Sala, responsables del menjador, per Miquel Màrquez, marit de la Montserrat, a la cuina, tenen un tret imbatible: els millors bolets del món són a l'abast de la seva cistella, a la cantonada. Propostes? Les que volgueu: rovellons amb daus d’ibèric, ceps amb crema i foie, llenegues amb turbot, fredolics amb llaminadura de conill... Cuina de la terra, plena de saviesa.
On comprar bolets
Boqueria, bolets, Petràs. El més mediàtic dels venedors de bolets a Catalunya, Llorenç Petràs, fa gairebé quaranta anys que va endegar Bolets Petràs (Parada 867) al mercat central. I l’experiència li aconsella “no fer balanç fins al mes de gener. Això no és una ciència exacta i mana el de dalt. Aquest any havia de ser brutal i encara no hi ha res”. L'exportació li permet a Petràs tenir en estoc 26 menes de bolets. I aconsella barreja de llengua de bou, camagroc, cep i rossinyol.
A Fruites i Verdures Labrador (Parada 168), Josep Labrador a diferència de Petràs, aposta pel bolet de la terra i abjura del bolet del teló d’acer: “Són més barats i perden la frescor. Intento que tots els bolets siguin d’aquí”. En els seus anys d’experiència també ha tingut temps per a la pedagogia: reparteix receptes de cuina entre els boletaires habituals.
L’altre gran especialista en fongs deliciosos a Santa Caterina és Juan Carlos Torrent. A Fruites i Verdures Selectes Torrent (Parada 161), com a can Labrador, disposen de bolets tot l’any. Segons Torrent, l’equilibri per a una temporada excel·lent ha de ser precís: “Ni vent, ni calor ni fred en excés. La pluja és un factor més. I en funció del clima, poden haver-hi tres temporades tot l’any”. Torrent recomana que descobrim el peu de rata, “un bolet que es pot combinar amb qualsevol altra espècie. Molt bo, aromàtic, funciona amb qualsevol saltat o truita”. Més recomanacions culinàries: l’ou de reig, feu-lo en carpaccio, amanida o arrebossats amb farina i un xic de pebre. Recordeu que, a més de ser especialistes en bolets, són la parada de mercat amb més varietat de tomàquets a escala europea.
Tot i que a Fruites i Verdures Fina (Parada 63) venguin bolets tot l’any, per molt que el bolet europeu s’assembli molt al nostre, opinen que hi ha certa diferència: “Els nostres acostumen a ser bolets de pi. Son molt més gustosos. Podrem distingir els bolets de la resta d’Europa per la seva brillantor, son més nets i suaus. I sobretot no tenen el gust que tenen els nostres”.
La Fina també és una defensora del Peu de rata, que “és molt lleig, com una garra, però combina molt bé amb les carns, els pollastres i tot el que sigui caça”. Una altre especialitat de la Fina son els bolets deshidratats: "A l’estiu l’aficionat es tira al deshidratat, i els reis són les múrgoles i els ceps. Si els posem en aigua d’un dia per l’altre, queden quasi com si fossin frescos”.
Discover Time Out original video