Carme Ruscalleda al restaurant Blanc
© Maria Dias Carme Ruscalleda al restaurant Blanc
© Maria Dias

Blanc de la Ruscalleda: la casa nova a Barcelona de la millor cuinera del món

La cuinera més important del món té nou restaurant: el Blanc, a l’hotel Mandarin. I s’hi pot menjar sense cremar la Visa! De fet, s'hi menja còmodament per 50 euros.

Ricard Martín
Publicitat

Que Carme Ruscalleda assumeixi el restaurant Blanc és molt més que l’assessoria d’un xef en un hotel de luxe. Significa que ara a l’hotel Mandarin Oriental hi tenim la cuinera més important del món (set Michelins) a un preu no prohibitiu. Però oblidem els guardons: allò que compta en aquest cas és saber apreciar una cuina tan creativa com poc artificiosa.

Bases el teu nou restaurant en la combinació, veure les coses quotidianes des d’un angle nou més que en salts mortals tècnics.
Aquest sempre ha sigut el fil conductor de la meva cuina. Que tingui sabor. Que et pugui emocionar una fulla d’enciam. Sempre, des del primer dia, he cregut en la natura. I mantenim aquesta mateixa línia d’inspiració, però amb més fantasia i treball.
Per què has mantingut el nom de Blanc, després de la mort del Jean Luc Figueras?
M’agrada i li escau. Quan amb en Toni volíem parar taula a Sant Pol, la primera idea va ser posar taules a la botiga de menjar. En volíem dir La Lluna: allò que no acabes de trobar. Però al davant hi havia un hostal que valia els mateixos diners que La Lluna que anàvem a crear a la botiga. I li vàrem mantenir el nom. Sant Pau també ens agradava i el vam mantenir.

Ja que parles de la botiga, hi ha plats que són pura xarcuteria. Canelons, empedrat, xai guisat...
Aquest és el punt de sortida en què ens vam sentir valents. I això ha de ser un restaurant d’hotel. Vaig tenir clar que per agafar les regnes d’un lloc així havia d’oferir allò que quan viatgem ens agrada trobar si vas amb nens. Una pasta, una pizza... I si estàs marejat, et fem un caldet. I a banda, una cuina entroncada amb el paisatge. I que et descobreixi, fins i tot, trets culturals de la ciutat que visites. Aquesta és la nostra voluntat.

El consum d’alta cuina ara és sinònim de fetitxisme fotogràfic digital. Com ho portes?
Hi ha qui té tant de domini dels angles, la il·luminació i els filtres que acaba menjant fred! Però respecto tothom. El món és així i ho hem d’acceptar. Si penso receptes de cara a la fotogènia del plat? Mai. Però sí que penso en el fet que la presentació et sedueixi com a informació visual. Però el que cal per anar de cara a barraca és el sabor, esclar. I després el bon pair. Tot suma.

Ara tens quatre restaurants propis: i a més gestiones tot el menjar del Mandarin. Com t’organitzes?
A les nou soc cada dia al despatx, connectada amb Tòquio i Barcelona. Ara a Sant Pol només obrim quatre dies a la setmana i el dijous vinc a Barcelona. Cinc persones d’allà ens sumem aquí. És un engranatge molt treballat, perquè un restaurant és una vela llatina. Cada dia salpa i torna a port. Però la gestió integral d’un hotel com aquest és un transatlàntic que no s’atura mai. Necessito treballar amb bojos de la cuina, que em qüestionin tot el que els demano.


Que et qüestionin? Deixes màniga ampla i que la gent opini?
I tant! Sempre els dic que l’èxit és de tots, i el fracàs també. Tots anem a sumar.

Fa molts anys que la cuina s’entén com un xou televisiu. Com creus tu que afecta això els cuiners joves?
Ha sigut positiu. Quan vaig començar, els qui m’estimaven em van donar el condol. Perquè un cuiner era algú que estava al lloc més fosc de la casa, enganxós i brut. Ara tot és obert, passin i vegin. Llarga vida a aquest triangle: els cuiners generant idees, la premsa explicant-ho i la gent menjant. Dit això, a vegades la tele és un mirall distorsionat. Però he de dir que els joves en pràctiques de màster m’arriben amb una voluntat molt forta per descobrir el valor dels productes i les cultures culinàries, en contra del fum i l’espectacle. I això és molt bo.

Més informació

  • Catalana
  • Dreta de l'Eixample
Blanc
Blanc

Carme Ruscalleda, amb dues estrelles Michelin compartides amb el seu fill Raül Balam al restaurant Moments, també és al capdavant del restaurant Blanc, l'oferta gastronòmica més qüotidiana de l'hotel Mandarín. De fet, la xef de Sant Pol de Mar recupera el nom del restaurant 'econòmic' d'aquest hotel de luxe, en mans del malaguanyat Jean Luc Figueras quan va obrir.  Com ja va fer el xef francès, Ruscalleda ha optat per bastir una carta plena de receptes senzilles i fresques, basades en l'excel·lència de la matèria primera i en l'estacionalitat. "Sense ser un restaurant gastronòmic, a Blanc exercim una cuina gastronòmica, que és aquella que defensa les coses molt bones", precisa Ruscalleda. Agermana luxe i tradició: això inclou picades d'ullet a la caça i el producte nu estratosfèric. Seguint la filosofia d'allò local com a universal, en els plats principals de la carta hi trobem una forta empremta catalana, en receptes com els canelons a la barcelonina –amb carn de pollastre, porc i vedella– o una amanida tant mediterrània com la de burrata, tomàquet, alfàbrega i romesco. Ara bé, tampoc no falten les tapes que tot turista a Barcelona s'espera i algun toc asiàtic. Totes les tapes (croquetes, braves, hummus, gyoza, pernil ibèric...) es poden demanar al Banker's Bar i a la terrassa Mimosa. Perquè de fet, ara Carme Ruscalleda gestiona tota l'oferta gastronòmica del Mandarín.

  • Cuina creativa
Sant Pau
Sant Pau

Què es pot dir de la cuina de Carme Ruscalleda i del seu restaurant Sant Pau que no s'hagi dit ja? El citem sobretot per recordar que al Maresme, i en concret a Sant Pol de Mar, és on es troba un dels tres únics restaurants que en aquest moment tenim al país amb tres estrelles Michelin, i per tant si feu l'escapada de 48 hores que us proposem pot ser una bona oportunitat per fer-hi cap i deixar-se portar per una cuina innovadora però amb productes de proximitat.  L’any 1988 la Carme Ruscalleda i en Toni Balam van comprar l’hostal davant de la seva xarcuteria per convertir-lo en restaurant. L’any 1991 va arribar la seva primera estrella Michelin, el 1996 la segona i el 2006 la tercera.

Publicitat

Sat Pau Tòquio

Res de nous conceptes: el 2004 va obrir a Tòquio una rèplica del Sant Pau, fins al punt de recrear la mateixa atmosfera, però executant la seva filosofia culinària amb productes frescos japonesos. El 2007 va guanyar dues estrelles Michelin.

  • Cuina creativa
  • Dreta de l'Eixample
  • preu 4 de 4
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Moments
Moments

El fill de Carme Ruscalleda, Raül Balam, va assolir la segona estrella Michelin amb aquest restaurant d'hotel 'top' l'any 2012. Com el matern Sant Pau, el concepte és una impecable cuina innovadora però molt catalana, amb plats com el fricandó de vedella amb cama-secs o les gambes del Maresme amb pètals de tomàquet confitat, bouquet vegetal i pinyons torrats. Producte màxim tocat de la milor manera possible.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat