Val a dir que Lairet deu ser de les poques dones a Espanya amb un certificat oficial del govern japonès que l’acredita com a coneixedora de les tècniques del sushi. On va estudiar ella moltes alumnes eren asiàtiques que venien a Los Angeles “per entrar en aquest món, un fet que al seu país els era molt difícil”. Amb els coneixements i l’experiència, ella i el seu marit Ricardo fa pocs mesos que han obert el Robata, un restaurant de sushi amb brasa japonesa (robata) amb una oferta que volen “que s’adapti a tota la família”.
La brasa nipona ja comença a ser coneguda a Barcelona, i al Robata, a diferència d’alguna altra adreça 'hardcore' (on fan broquetes de pell de pollastre o de cartílag, nyam!), brasegen per a tots els públics: tendre yakitori de pollastre amb salsa tare (similar a la soja però més espessa, amb una mescla mare de base, com la massa del pa; la seva té mig any) o unes delicioses broquetes de cansalada i cirerols, en què rere el fum i el sabor porcí esclata la frescor vermella, boníssimes. Lairet ha incorporat al repertori tocs llatinoamericans com aletes de pollastre amb 'anticucho'). La carta de sushi és interessantíssima i poc dogmàtica: hi ha la possibilitat de menjar tot el repertori del maltractadíssim sushi californià fet per algú que el va estudiar allà on es va originar la fusió. El nivell és òptim: delícies com l’'uramaki' de llagostí en tempura i cogombre cobert de tonyina marinada o el 'nigiri' de tonyina amb toc de brasa i foie caramel·litzat demostren com l’ortodòxia es pot trencar si el cuiner té un fons de coherència, respecte i qualitat.
