Els millors restaurants i bars de Sant Antoni

Em fa sentir vell dir que l'Alkimia és un clàssic, però és cert: en Jordi Vilà i tres o quatre més van definir, fa vint anys, per on aniria l’alta cuina moderna de Barcelona. Per damunt de tot, Vilà ha aconseguit la fita de fer creació sense deslligar-se del camí de la cuina catalana 100% cent reconeixible. Sobre la Fàbrica Moritz desplega les seves millors armes: producte, tradició i creativitat. Una aposta que, després de 20 anys des que va obrir el seu primer restaurant a la ciutat, ha consolidat amb èxit. No us perdeu la versió 'unplugged' del restaurant, amb una cuina més directa i per a butxaques més ajustades: Alkostat.

L'encarregat del restaurant és el gendre de la Kishwar, en Khan, tot bigotis i amabilitat. Al migdia tenen un menú que inclou plat principal més acompanyament, beguda i postres. Segueixen amb la filosofia que els caracteritza: menjar de qualitat a preus populars, i això s'agraeix, ara que l’'street food' està de moda i qualsevol taco costa un colló de mico. Cèntric, assequible, sorprenent... El Baby Jalebi té totes les qualitats dels seus predecessors i el gran atractiu d’acostar-nos d'una manera casolana i autèntica, viscuda, a la cuina de carrer del Pakistan. 

La reobertura del Bar Alegria –preciós local modernista inaugurat el 1899 a la cantonada de Gran Via amb Borrell– va ser atzarosa. Però, finalment, en Tomàs Abellán es va fer càrrec del projecte i l'ha fet reixir. Aquí es fa cuina de Barcelona; una suma de peix de llotja, horta, guisats i tapes –són cèlebres les gildes i les amanides– que es presenta en dues pissarres que van movent. Casolà de toc excels, amb picades d’ullet al pare com el biquini de pernil ibèric i oli de tòfona. Aquesta és una proposta històrica, seriosa i sòlida que ja s'ha consolidat com una de les icones modernes del barri de Sant Antoni. La terrassa hauria de ser patrimoni de la humanitat.

El típic bar de barri que no s'ha convertit al hipsterisme predominant. La clientela és els de sempre: els que al matí i al migdia de cada dia hi van a esmorzar els seus entrepans descomunals, o els que a les tardes hi fan el vermut de la casa amb conserves de primera que preparen en combinats. Vins a dojo i, sobretot, molt bon rotllo! Una oferta senzilla que, curiosament, per proposta i perquè escau, la bodega completa amb un sushi de molta qualitat. Grado Sushi ha establert al Chiqui la seva cuina, per combinar els seitons i les braves amb el nigiri de tonyina i l''usuzukuri' de salmó tataki. Molt recomanable.

El Calders és tot un referent dels vermuts i els vinets de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. S'hi crea un ambient que fa que mai tinguis ganes d’abandonar la cadira. Aquí s'hi està bé, quedem-nos-hi a fer el vermut, a esmorzar, a berenar... De fet, a qualsevol hora serveixen menjar, per tant, sempre hi sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, petxines, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa se us allarga i necessiteu més gasolina per acabar de rematar. Què, demanem una altra ronda?

El capità d'aquest antic garatge reconvertit en una cocteleria restaurant d'aires novaiorquesos és en Badr Bennis; set anys d'experiència a l'Hotel W a les espatlles i moltes ganes d’aconseguir que ens acostumem a menjar amb còctels com fan a la Gran Poma. Còctels clàssics i creacions pròpies. Però si una cosa diferencia el Benzina dels restaurants club amb més pretensió que ofici és la cuina: s'hi menja molt bé, amb racions abundants i producte excel·lent. El xef, Nicola Valle, clava allò tan maltractat com els espaguetis a la carbonara. Carta curta i efectiva: 'antipasti', sis pastes (la fresca feta a cuina) i un xic de carn i peix.

Aquest ha estat un dels epicentres de Sant Antoni. Es va fer famós perquè s'hi respirava simpatia, alegria i barri gràcies al seu propietari, Rafel Jordana, carismàtic Buda de la Terra Alta, un taverner amb una generositat i bonhomia sobrehumana. En Rafel es va jubilar, però va traspassar la llicència als veïns del Bar Borrell, la família Marsan, experta també en hostaleria de barri i proximitat. Han heretat una clientela jove i bohèmia que es barreja entre la gent gran, tots adeptes al bon mam a millor preu i a la cuina casolana: mandonguilles, peus de porc, esqueixada de bacallà, caragols i plats que renoven cada dia segons mercat.

Cal Soci, com diuen, és més que un club i més que un bar. Després de molt temps treballant en el món de l'hoteleria, com a cambrer i cuiner, en Luxo i en Miqui van decidir obrir casa pròpia. I volien que tingués l'essència dels bars d'abans, però també tenint en compte la inclusivitat i les dietes per a tothom. Així, a Cal Soci us hi podeu endrapar des d'una ensaladilla vegana fins a unes fenomenals costelles de porc lacades. Aquest és un lloc amb ànima menorquina, i això es nota en receptes com un bacallà amb sobrassada o una taula de formatges illencs. Són versàtils: tant et fan unes braves sexis i mandonguilles per fer un vespre pim-pam, com arrossos potents els caps de setmana.

En Bernat Dalisay, nascut a les Filipines, va arribar a Barcelona fa 25 anys, quasi els mateixos que hi ha estat treballant de cuiner. En va passar 11 treballant a una marisqueria, i els 11 següents cuinant al Gelida, un dels grans restaurants populars de Barcelona. Bo de Bernat, obert l'estiu del 2002, és el seu restaurant propi. Segueix el mateix esquema: casa de menjars familiar a preus populars, amb una llarguíssima carta de cuina catalana i tot elaborat des de zero.

Can Miserias és d'aquells restaurants 'de sempre', però amb el bo i el millor de l'expressió. De sempre en té l'autenticitat dels seus menjars, amb la justa renovació però sense oblidar el gust genuí. De sempre també en té el bon tracte i l'ús de productes de mercat. La seva és una cuina catalana amb plats d'aquells que només sentir-los et remeten als bons tiberis dels dies grans: costelles de cabrit de Girona a la milanesa, canelons amb beixamel i gratinats dels de veritat...