On menjar a Montjuïc

Tenim restaurants convencionals, com el  Xemei, un italià de referència on podrem degustar plats típics venecians i el que potser és el millor tiramisú de la ciutat, perquè no és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories.

Si voleu vistes, haureu de pujar a l’avinguda de Miramar, 31 i reservar taula a el Xalet de Montjuïc, un lloc amb un menjador vidrat que ofereix una panoràmica única de Barcelona i, quan fa bon temps, una terrassa increïble si voleu sopar fora o posar el punt final a la jornada amb un gintònic. Cuina mediterrània creativa, glamur i sofisticació són les senyes d’identitat d'aquest espai.

Un altre restaurant que val la pena tenir en compte a Montjuïc és el Forestier (Pl. de Carlos Ibáñez, 3), a l’Hotel Miramar, és a dir, al cor de la muntanya, molt prop del castell, un exemple d’alta cuina tradicional catalana amb pinzellades avantguardistes.

Però hi ha qui visita Montjuïc buscant xiringuitos, espais oberts que permetin que l’aire ens toqui la cara després del llarg hivern. N’hi ha per a tots els gustos. Com el més trendy Martínez (Ctra. de  Miramar, 38), una arrosseria ubicada a tocar del Telefèric que ens baixarà, si volem, a la Barceloneta. El Martínez és el lloc que probablement tot guiri s’imagina quan sent la paraula Barcelona, un espai informal i cool on es pot menjar peixos i carns d’alta qualitat fets amb carbó de quebratxo, cuina marinera, vermuts a qualsevol hora, ostres i uns arrossos notables que, no us ho negarem, s’allunyen del preu estàndard que molts esperen d’un xiringuito.

I més xiringuitos. Una vegada hi havia–i molts encara ens en recordem–un dia en què La Caseta del Migdia  encara no era mainstream. Érem uns quants privilegiats els que pujàvem a Montjuïc a qualsevol hora a gaudir d’una esplèndida vista lletja i alhora inquietantment maca del port industrial, i a seure en una de les cadires de plàstic d’aquest carismàtic espai en plena natura amb una birra entre les mans. O a sopar una graellada de carn amb xips (menú únic), o, els dimecres d’estiu, gaudir del tàndem sardines i rumba. Ara que La Caseta del Migdia és ja de tothom, els nostàlgics d’aquella època en què encara era un secret busquem llocs alternatius que no hagin estat conquerits pels hipsters: el Chiringuito de Montjuïc, al peu del Telefèric, és un lloc preciós on veure com cau la tarda, gaudir de concerts a l’aire lliure a l’estiu i contemplar com els més petits juguen al parc del costat.

Per a preus populars, hi ha l’entranyable Bar Marcelino, un lloc anacrònic que viu d’esquena a les modes situat al peu de la parada del funicular, que ofereix una cuina bàsica (i a qui li importa), en una de les terrasses més maques de Montjuïc. En la mateixa línia, hi trobem el restaurant La Font del Gat (Pg. Santa Madrona, 28), a l’interior dels jardins de Laribal, que només obre fins al vespre però fa un senzill menú de migdia del qual es pot gaudir en una terrassa fantàstica. El pati interior de la Fundació Miró (Parc de Montjuïc, s/n) també és un lloc perfecte per fer un cafè a mitja tarda.