Hem fet un taller de 'bondage'!

Duc un manigot ple de punxes al braç esquerre i un arnès que em pessiga els mugrons. Vaig fent tentines com una cria de zebra recent caiguda de l’úter matern i m’enclasto contra un poltre de gimnàs negre que, en algun moment de la història, algú va rescatar dels contenidors de davant d’una escola de monges. Fa 200 anys que el marquès de Sade és mort i enterrat, i jo estic fent el vampir en una masmorra de l’Eixample on es practica l’art del 'bondage'. Al nas, una olor subterrània, humida, de parrús perlat amb gotes de suor.

M’ensenyen el taulell de cures, on guarden les ampolles d’aigua oxigenada i les tiretes per sanar les ferides. També l’instrumental quirúrgic, ple de forquillots i rodes Wartenberg, que em fa pensar en el doctor Thack de 'The Knick' a punt de practicar-me una operació de placenta desplaçada. Agafo, a l’atzar, una eina que s’assembla al premsador que la meva mare utilitza quan fa trinxat. Un home iniciat en la matèria m’explica que és un obreboques i, com si res, se’l fica a les genives i es desencaixa les mandíbules com una boa constrictor.

No en diré res de dolent, del bondage. I celebro que existeixin clubs on es practica amb control de conducta i certes garanties de salubritat. A més, m’han deixat lligar una noia! Però he d’admetre que no és la meva parafília. Personalment, sempre m’ha impressionat més l’art del 'kokigami', tendència masculina que consisteix a disfressar-se el membre viril. Una vegada, per internet, vaig veure la foto d’un paio que hi duia un cap de cavall amb la boca oberta i el gland penjant com si fos la llengua. Cultura bona.