Cels
©Marina Raurell
©Marina Raurell

El camí de La Perla cap a 'Cels'

La Perla 29 d’Oriol Broggi ens obre la porta mentre aixequen una peça immensa de Wajdi Mouawad: cinc setmanes que ens han permès veure com neix una obra de teatre, ‘Cels’, que aspira a la millor de la temporada. Passin i vegin...

Publicitat

El primer dia, a Gràcia, tot és bon rotllo. Oriol Broggi intenta quadrar horaris amb Eduard Farelo, Xavier Ricart, Ernest Villegas, Màrcia Cisteró i Xavier Boada, els actors de 'Cels'. Seuen a taula, un cafè pel mig, al local d'assaig de La Perla 29. Villegas, com sempre, fa broma. "Ernest, t'hauries de posar pèl-roig", anuncia Broggi. Boada, murri, somriu. Uns minuts més tard, dins el búnquer on Broggi ha aixecat totes les seves obres, ningú no està per gresques.

Farelo, que s'estrena a La Perla 29, intenta donar corda al monòleg central de la peça de Wajdi Mouawad. Tots el miren. I ell, professional de cap a peus, se sap el text de pe a pa, tot i que encara queda un mes i mig per a l'estrena. És potser l'obra de la temporada, un thriller poètic on cinc espies, tancats en un lloc incògnit del Canadà, miraran d'evitar un macroatemptat en coordinació amb altres cèl·lules repartides per tot el món, l'operació Sòcrates. Farelo, Clément a 'Cels', ha trobat el desllorigador. "La joventut del segle XXI farà sentir la seva veu i el seu crit serà espantós", anuncia. Pell de gallina.

He passat més d'un mes amb la tropa de 'Cels'. Volia saber com Broggi creava, com s'aixecava una obra de teatre immensa com aquesta. Una peça que exigeix el 100 % als actors, al director, a l'equip tècnic. Farelo, Boada, Ricart, Cisteró i Villegas tenen una bomba de rellotgeria a les mans. Diuen i experimenten coses molt transcendentals, d'alta volada, i necessiten assumir-les perquè hi hagi veritat. Quan queden dues setmanes per a l'estrena, assec Farelo i Broggi al camerino de la Biblioteca de Catalunya. El director confessa la dificultat interpretativa de 'Cels'. "Els actors han de fer el seu procés de relació amb l'obra: és important no començar amb gaires idees prèvies. Tu, com a director, no pots imposar res", diu Broggi. I deixa clar, per si en teníem cap dubte, que aquí el que és rellevant és el que intenta explicar-nos Mouawad. "Què és Hamlet, com el veig jo, no li importa a ningú, el que importa és el que ens va voler dir Shakespeare", remata.

Farelo ens confirma el que hem vist: "Broggi és un director fàcil, tranquil, i dóna llibertat als actors". "Doncs avui he fotut un crit", li respon Broggi, com un nen que explica una entremaliadura. El director està atent a tots els detalls. I a 'Cels' n'hi ha molts, tot començant pel vídeo, vital, ja que hi ha un personatge absent, en Valéry, el desencriptador de la cèl·lula francòfona de l'operació Sòcrates, que tindrà la clau per evitar la massacre anunciada. Se suïcida tot just començar la funció i només el veurem en forma de missatge gravat. Serà el sisè personatge, encarnat per Carles Martínez. Tots són principals, llevat de mitja dotzena que també apareixeran gravats.

Quan la companyia porta cinc dies a la Biblioteca ha arribat l'hora de gravar el vídeo. A 'Cels', hi ha una escena en què la cèl·lula francòfona discuteix amb els altres membres de Sòcrates quina línia d'investigació han de seguir. Al camerino, Broggi explica als 'extres' què han de dir. Sembla un acudit, però tenim un nord-americà, un anglès, una japonesa, un àrab, una argentina i una polonesa. Gent del carrer -llevat dels actors Andrew Tarbet i Babou Cham- contractada per a una petita gravació.

El director els diu que són espies, cadascun dels quals líder de la seva cèl·lula regional. "L'obra és una crítica a l'espionatge", resumeix. Abans de gravar, fan un petit assaig. I Broggi els dóna pistes: "Aquí parlem de política, però això no és res més que una excusa per parlar d'amors i desamors, el de sempre, vaja". A la sala, tots seuen en sets improvisats. Graven un per un, amb una única càmera. En absència de claqueta, sempre ens queden les palmes.

Farelo parla de la "volada poètica immensa" de 'Cels', impossible de captar en tota la seva dimensió si només llegeixes l'obra. "Mai no saps ben bé què estàs fent, perquè és una obra molt coral". Broggi parla de la "intensitat" i de la "cosa màgica" de la peça, que fa que tot vagi "esclatant alhora". "Cada escena té un ritme intern, propi, que s'ajusta al ritme general de l'obra: és com una partitura", afegeix. Cada actor té el seu moment.

A la tercera setmana d'assajos a la Biblioteca ja està tot gairebé a punt. El videowall funciona, l'espai es troba gairebé en ordre. Només cal acabar de trobar el to, polir els detalls, les coses que fan que el teatre sigui teatre, que l'escena i la platea connectin. Broggi ens diu que aquesta obra no la podria haver fet mai un teatre públic -"haurien de modificar els convenis"- ni una companyia privada, perquè en total hauran treballat nou setmanes, set de les quals a l'espai on es representarà 'Cels'.

Quan entro, a les onze, fa una hora que la tropa assaja. Villegas dubta. Repeteix la seva escena unes quatre vegades. "Acabarà sortint", es convenç. "L'amor, la poesia, no existeixen... al revés, és el pitjor", diu Broggi. El vol ajudar a trobar el personatge, Vincent, el més jove, el hacker. El director es fixa en tots els detalls. Atura l'escena i va cap a Cisteró, que resta immòbil a la dreta de l'escena mentre Villegas porta la funció. Li diu com de quieta ha d'estar. A les dotze entra un grup de l'Associació d'Espectadors de La Perla, convidats a l'assaig. En acabar, Boada els diu: "Bon rotllo, aquesta obra!". Tots riuen.

Broggi diu que 'Cels' és la més fàcil de les quatre obres que ha muntat aquesta temporada. Estàs de broma, oi? "Les obres bones són fàcils de dirigir", respon. Admet que la peça de Mouawad suposa "un canvi de llenguatge molt gros" respecte al que ha fet fins ara, i més si la comparem amb 'Adiós a la infancia' (desembre 2013, Lliure) i 'L'orfe del clan dels Zhao' (abril 2014, Romea). I diu que si a la primera va haver d'inventar-se una mica de tensió i a la segona va haver de posar força a llocs on potser no n'hi havia, aquí tot ha anat costa avall. 

En veure el primer passi sencer, el 30 de maig, ho entenc tot. Clément, Vincent, Dolorosa, Charlie i Blaise ja no són Farelo, Villegas, Cisteró, Ricart i Boada. Són els personatges de Mouawad els que parlen, els que es mouen, els que riuen i s'enfaden.

Una setmana després, quan toca la paella que abans de l'estrena, religiosament, prepara Marc Serra, regidor de la companyia, els actors recuperen durant una hora la seva personalitat. Ricart atén el seu bebè. Villegas explica que són l'única troupe de Catalunya sense cap gai. Boada mostra fotos disfressat de Hitler. Farelo, discret, degusta l'arròs, espectacular. Broggi acaba d'estudiar si Villegas ha d'anar pèl-roig i si Cisteró s'ha d'allisar el cabell. Hi ha convidats, com l'actor Ramon Vila. Hi són gairebé tots els que formen part de La Perla 29, a punt de tocar el cel. "Hi haurà un abans i un després de 'Cels'", confirma Broggi. Té les ungles destrossades. La processó va per dins.

També t'agradarà

Oriol Broggi, teatre i nostàlgia
Oriol Broggi, teatre i nostàlgia
Per què La Perla 29 s'ha convertit en la companyia del moment És la compayia del moment. Dirigida per l'home del moment. La Perla 29 d'Oriol Broggi, possiblement el director més sol·licitat de Catalunya (i d'Espanya), que acabarà la temporada actual amb mitja dotzena de muntatges a les espatlles entre el setembre passat i el juny que ve -"acabaré mig boig", confessa-. I Premi Time Out 2013. Fins i tot tenen temple propi, on els fidels teatrers que els segueixen acudeixen quan se'ls crida des del minaret: la Biblioteca de Catalunya. La culpa de tot plegat la té una manera de fer cuinada a foc lent, amb cura, nodrida a base d'elements propis que han deixat créixer, formats a base d'adorar el teatre de Peter Brook, tenir molt en compte la ciutat (el país) on treballen i una poètica recognoscible i molt potent. Ara mateix, el Lliure de Gràcia té en cartell 'Adiós a la infancia', coproducció de La Perla, dirigida per Broggi, al voltant de l'obra novel·lística de Juan Marsé adaptada dramàticament per Pau Miró. La quadratura del cercle del que és aquesta companyia nascuda el 1999, instal·lada entre Gràcia i el Raval, i que representa avui dia el que va ser el Lliure dels anys 70. Broggi és el gran responsable de tot plegat, perquè la troupe ha crescut així que ell madurava com a artista. I no amaga que el seu referent és aquell teatre que van aixecar al carrer Montseny els Pasqual, Lizaran, Puigserver, Soldevila, Lecina, Alcañiz i companyia. "No vaig conèixer Fabià Puigserver, però
  • Musical
Invasió de musicals
Invasió de musicals
La cartellera de Barcelona recupera el gènere més popular amb espectacles de petit i gran format per als amants del gènere Los miserables Com es pot discrepar d'un producte que des de l'estrena el 1980 a París ha sumat 56 milions d'espectadors a tot el món, i està a punt de convertir-se en pel·lícula per entrar al hall of fame de la cultura popular? Crítica feta. Les xifres es defensen soles. Qui és l'insensat que discuteix a hores d'ara que Els miserables és un fenomen universal, un clàssic del segle XX? Per sobre de totes les coses L'espectacle musical 'Per sobre de totes les coses' és l'adaptació catalana de Marc Gómez del musical nord-americà 'Bare', una òpera pop amb música de Damon Intrabartolo, lletres de Jon Hartmere i llibret dels mateixos Hartmere i Intrabartolo. Dirigida per Daniel Anglès, l'obra és un musical contemporani i vibrant, que explica una història carregada d’emocions: un grup d’adolescents que estudia en un internat catòlic a principis dels 90, lluita per superar problemes d’identitat, sexualitat, llibertat, educació i religió. Grec 2014: Nevares en concert L’any 1967, Pere Calders va publicar el conte 'Aquí descansa Nevares', la història dels habitants d’un barri de barraques que decideixen, en un moment de necessitat, instal·lar-se als panteons de les famílies adinerades del cementiri de la ciutat. Gairebé vint anys després, el 1985, Ignasi Roda va començar a donar forma de musical al conte, fascinat per la dimensió social, els personatges i l’èpica d
Publicitat
Les obres d'aquí que has de veure
Les obres d'aquí que has de veure
L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera: aquí tens les obres que marquen tendència El teatre local està de moda. I la prova d'això la trobem a la cartellera, que ens ofereix cada dia obres escrites per dramaturgs catalans i interpretades per gent d'aquí que atrauen el públic. Tenim comèdies, obres èpiques, drames, peces romàntiques, experimentals. Teniu per triar i remenar. Losers (perdedors) 'Losers' és la nova comèdia romàntica de Marta Buchaca. Ella es diu Sandra i és una soltera que voreja els quaranta, que està tan perduda com quan en tenia 15 i que busca l’amor desesperadament. El busca a tot arreu, fins i tot a internet, encara que ho trobi de losers. Ell, el Carles, és un dependent d’una botiga de telefonia mòbil de més de quaranta, que acaba de ser abandonat per la seva nòvia, que se n’ha anat amb un teleoperador colombià. New Order Thriller amb tocs d’humor escrit i dirigit per Sergi Pompermayer i protagonitzat per Marta Domingo, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Concha Milla. New Order són tres persones, dos homes i una dona, de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força. La feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres i que decideixen fer alguna cosa més. Estripar la terra Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat