Tot el que passarà a partir d'ara
Foto: Teatre Lliure | Tot el que passarà a partir d'ara
Foto: Teatre Lliure

Les obres de teatre recomanades de la cartellera de Barcelona

La cartellera de teatre barcelonina és extensa i aquí trobaràs les obres imprescindibles

Andreu Gomila
Publicitat

Des d'espectacles més petits a grans produccions, de monòlegs a espatarrants musicals... La cartellera de teatre de Barcelona és potent i ofereix xous per a tota mena de públic. Si us pregunteu quines són les millors obres que es poden veure als nostres escenaris, hem fet una tria de les peces que no us heu de perdre de cap de les maneres: i no badeu gaire, que us podeu quedar sense entrades!

NO T'HO PERDIS: 

🎭 Els millors musicals i les millors obres de teatre infantil a Barcelona  

🎤  Llocs de Barcelona on veure jam-sessions, 'open mics', comèdia i altres espectacles de petit format 

Les millors obres de la cartellera de Barcelona

  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Poques obres dels últims dos segles han tingut la penetració, l'encís i la solidesa que la publicada per Herman Melville el 1853. Ha generat rius de tinta, la història de l'escrivent que, al cap de pocs dies de ser contractat en un bufet d'advocats de Manhattan, decideix no seguir les ordres del seu patró amb aquell ja emblemàtic: "Preferiria no fer-ho". A Barcelona, la versió de Llàtzer Garcia no és la primera que s'hi estrena. I no hem d'oblidar que el barceloní Enrique Vila-Matas ha estat un dels grans contribuents contemporanis al mite de l'escrivent, gràcies al magistral Bartleby y compañía.

D'entrada, pot semblar que la feina de portar al teatre el monòleg de l'advocat que narra la peripècia de Bartleby és la mar de senzilla. Tenim una única veu, una acció concreta, tres espais a tot estirar... I no cal que vegem el copista desvagat. Quin interès, doncs, a muntar un conte que ha llegit (o coneix) tothom? Per què ara? I és que l'interessant aquí es troba en el punt de vista, en com mirem Bartleby avui, com se'l mira el seu patró.

  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Amb Les bàrbares, Lucía Carballal pretenia col·locar un micro ocult enmig d'una conversa entre la seva mare i les seves amigues per saber què en pensaven, realment, del feminisme i de la vida que havien viscut. I va aconseguir un fresc extraordinari sobre la generació de dones que es troben en la seixantena (i en amunt) a través de tres personatges molt diferents, als quals els uneix l'amistat i la Bàrbara, una arquitecta de 40 anys víctima del càncer, neboda d'una d'elles i confident de les altres.

Les tres, la Carmen (Cristina Plazas), la Susi (María Pujalte) i l'Encarna (Francesca Piñón), es troben en un hotel amb decoració d'una altra època per petició expressa, última voluntat, de la Bàrbara. A l'escenari, les acompanya una cantant, Berta Ferrer, que entonarà melodies de la seva joventut. La idea és que parlin de les seves vides, de les renúncies que han fet i, sobretot, que tornin a trobar-se. Són tres dones que tenen poc a veure: l'una és arquitecta i no ha tingut fills, l'altra és una mestressa de casa rica amb dos fills i la que queda és una dona treballadora que ha parit tres infants. Tres universos i una sola coincidència: són dones. A més, són (o van ser) molt amigues.

Publicitat
  • Dreta de l'Eixample
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

El protagonista d'aquesta història és un home gran, esquerp, que viu sol a la muntanya, després de passar molts anys a la presó per mor d'una joventut de militància armada. El company de lluita que el va trair ha aparegut mort a baix d'una muntanya i l'exmilitant comunista n'és el principal sospitós, ja que rondava per allà a la mateixa hora i va ser, precisament, qui va avisar les emergències. Un jutge instructor pensa que el nostre protagonista s'ha venjat. L'home gran és Lluís Soler i el magistrat és Bernat Quintana.

Tots dos protagonitzaran un duel de primer ordre durant l'interrogatori en què Quintana intentarà esbrinar si, realment, Soler ha assassinat el traïdor. No posseeix cap prova i només compta amb la seva capacitat dialèctica per descobrir la veritat. Però davant té un home que desconfia de l'Estat, que no es penedeix del seu passat i que no està disposat a posar-li gens fàcil. Ni el fet d'estar tancat en presó provisional fa que les seves forces minvin, que el seu intel·lecte flaquegi.

  • Fort Pienc
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

El que ha fet Jordi Prat i Coll amb L'aranya és un triple salt mortal sense xarxa, del qual n'ha sortit airós sobradament. Ha agafat una obra poc representada d'Àngel Guimerà de primers de segle XX i l'ha tractada com si s'estigués enfrontant a un Ibsen, és a dir, li ha tret la pols i l'ha portada al seu terreny. Ha canviat el 1906 per 1968, Barcelona per Girona, els noms dels personatges, el dialecte, hi ha posat cançons i, sobretot, ha convertit un obra de caire tràgic més aviat costumista en una peça mil·limètrica que es mou per una corda fluixíssima entre el drama i la comèdia.

Amb la primera escena ens ho diu tot. Tenim la Rosa (Mima Riera) a la seva botiga, pelant patates, i de sobte apareix la Pilar (Berta Giraut) convertida en un personatge de La Cubana. Al cap de poc, ve el seu marit, en Cadernera (Jordi Vidal), que li segueix el joc. Es criden, s'esbatussen. Riem. Però la rialla es talla de cop quan la dona ens explica com va perdre els seus tres fills, com va bressolar, pell amb pell, els seus bessons morts en néixer, com va morir la nena que només tenia tres primaveres. Aquí ja esclata el drama, ja sabem que la peça anirà d'això, de la frustració d'una parella jove que no pot gestar descendència.

Publicitat
  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Aguantar sol una hora i mitja de monòleg desesperat no és una tasca fàcil, i més quan tens 24 anys i interpretes un noi de 16 que és a punt de perdre el seu pare. Quan has fet teatre abans, però potser no prou. Quan ets en un temple de la interpretació com el Lliure de Gràcia (on es va estrenar abans d'anar al Poliorama) i centenars de mirades poden recordar altres cossos fent el que fas, tot començant per Pol López i aquell 'Ivan i els gossos' memorable de 2012. Però 'Tot el que passarà a partir d'ara' sembla un vestit a mida, un text que Nil Cardoner s'emprova i lluu amb tot el seu esplendor. 

Joan Yago, esperonat per la directora Glòria Balañà, ha escrit una obra que és alhora punyent, sensible, trista, una mena d'història d'aventures en què l'Èric ha d'aconseguir arribar a l'hospital on el seu pare viu les últimes hores. La mare, quan passen pocs minuts de les deu de la nit, li truca per dir-li que si se'n vol acomiadar ja pot córrer. Està estirat al sofà, amb el mòbil a la panxa, sol. I tota la seva vida li passa per davant, especialment aquests deu anys en què el pare ha estat malalt i no hi ha hagut res més que la malaltia del pare. Ell ha d'arribar a l'hospital, però té 16 anys, amics i coneguts arreu, festes pendents i una mica de mala sort. 

 

  • Musical
  • El Poble-sec
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi.

I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada.

Els musicals recomanats

  • Musical
  • El Poble-sec
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Encara que el focus caigui sovint sobre els dos amants del musical, Blanca (Alèxia Pascual) i Saïd (Jordi Garreta), 'Mar i cel' és un espectacle molt coral, on cal un bon repartiment i on tothom té alguna cosa a dir durant les prop de tres hores de funció. La parella és central, però sense un bon Idriss (Berta Luna), un bon Ferran (Eloi Gómez), una bona Teresa (Clara Renom), una bona Maria (Candela Díaz), un bon Hassèn (Albert Gràcia) i un bon Joanot (Abel García) és impossible que l'espectacle s'enlairi.

I no sé si és perquè recordava força el muntatge de 2014 que en l'últim 'Mar i cel' he trobat que lluïen més els secundaris que els personatges principals. No és que tinguem una Blanca i un Saïd inferiors als anteriors en general, però sí que crec que Roger Berruezo i Ana San Martín, pel que fa a la veu i la interpretació, ens portaven a un altre lloc. I és que la magnífica partitura d'Albert Guinovart és intricada.

  • Musical
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

'El dia de la marmota' té un únic problema: li costa arrencar. Comença ben bé com la personalitat del protagonista, el meteoròleg Phil Connors (Roc Bernadí), ensopida, mandrosa, altiva. Un cop es desplega el mecanisme de la repetició, quan veus en Phil navegant en aquest 2 de febrer etern, rabejant-s'hi, estimbant-s'hi, fins i tot gaudint-ne, i la resta de secundaris entren en joc, el musical agafa volada. Si acaba funcionant és gràcies a una direcció mil·limetrada, d'Enric Cambray, i al talent d'uns intèrprets que no només canten, sinó que saben fer créixer els seus personatges.

La història és coneguda per mor del famós film de primers dels 90: en Phil es queda atrapat en el temps, en un poble de mala mort de l'interior de Pennsilvània durant una forta tempesta de neu. D'entrada, busca treure profit de la situació tot portant a l'extrem el seu tarannà superb. És a dir, fa totes les dolenteries que estan al seu abast. Fins que se n'acaba avorrint. Es desespera. I descobreix que si intenta millorar el seu entorn immediat, també a nivell personal, almenys no viurà en la insatisfacció permanent.

Publicitat
  • El Poble-sec
El médico, el musical
El médico, el musical

El médico, el musical arriba al Teatre Apolo de Barcelona amb una espectacular producció de Beon. Amb més de 800 funcions, l'adaptació de la novel·la de Noah Gordon ha aconseguit emocionar a milers d'espectadors. 

Es tracta d'un espectacle de gran format que compta amb més de 30 actors i vint músics en directe, l'orquestra més gran del teatre musical espanyol consta d'un equip de més de 100 persones. Ambientat a Londres del segle XI, la vida del petit Rob J. Cole canvia per complet el dia que queda orfe i descobreix que posseeix un do inusual: pot predir la mort. 

  • Sagrada Família

A la ciutat que mai dorm, quatre joves viuen un dia que els canviarà per sempre. Una fotògrafa que supera una ruptura, un noi romàntic obsessionat amb Hugh Grant, una noia de Sarrià que busca independitzar-se i un jove ambiciós que només pensa en la feina es creuaran en una Barcelona plena de casualitats, emocions i música.

Barcelona 24H és una comèdia musical original en català, creada per Pau Barbarà Mir i Dídac Flores, amb direcció de Marc Flynn i coreografia de Júlia Pérez. Nominada a 4 Premis Butaca, aquesta obra torna al Teatre Gaudí després d’haver viatjat a Madrid i Buenos Aires, amb una escenografia moderna i una banda sonora que et farà vibrar.

Interpretada per Jaume Casals, Anna Piqué, Àlex Sanz, Mireia Òrrit i Dídac Flores, el musical connecta especialment amb el públic jove, parlant amb humor i sensibilitat sobre l’amor, l’amistat i els moments que, sense adonar-nos-en, ens defineixen.

Publicitat
  • Dreta de l'Eixample

Del 5 de febrer al 2 de març de 2025, el Teatre Tívoli de Barcelona acull Chicago, el musical de Broadway que ha seduït el món sencer. Amb una posada en escena fidel a l’original, aquest espectacle transporta el públic a la Chicago dels anys 20, on crim, fama i seducció es barregen en la història de Roxie Hart, una aspirant a estrella que intenta convertir el seu judici per assassinat en un espectacle mediàtic. Al seu costat, Velma Kelly i l’advocat Billy Flynn completen un triangle ple d’enganys i ambició.

Amb una banda sonora icònica de John Kander i coreografies inspirades en l’estil de Bob Fosse, Chicago promet elegància i ritme en estat pur. Les funcions seran en castellà i tindran una durada de 2 hores i 20 minuts. Les entrades estan disponibles des de 16,30 euros, amb promocions especials en plataformes en línia.

  • Musical
  • Dreta de l'Eixample
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Deu ser per alguna cosa que la versió musical de Grease apareix en un teatre o altre de Barcelona de manera recurrent cada parell d'anys des de fa almenys una dècada i mitja. És com 'El mètode Grönholm' o 'Per davant i per darrere'. Ara ocupa el Tivoli amb la producció madrilenya de Som Produce ('Billy Elliot') i amb un repartiment farcit de catalans, des de Mia Lardner (Sandy) a Toni Vinyals (Vince), que tornarà a posar a prova la fidelitat del públic a aquesta història tant del segle XX.

Publicitat
  • El Poble-sec

Del 21 de març al 26 d’abril, el Teatre Apolo de Barcelona acull El Musical dels 80s-90s, una comèdia musical de la Companyia Onbeat que ens transporta a una època on la música era el centre de tot. L’espectacle gira entorn de la inauguració del bar La Movida del Bacalao, punt de trobada per a antics companys d’institut que, 25 anys després, reviuen junts els grans moments de la seva joventut.

Amb èxits del pop espanyol, hits internacionals i les cançons de l’estiu que van marcar una generació, aquest musical de 100 minuts convida el públic a cantar, ballar i submergir-se en una atmosfera festiva plena de records. Les funcions seran els divendres i dissabtes a les 22.30 h, amb sessions addicionals al juliol. Les entrades estan disponibles des de 20 euros, amb opcions especials per a grups.

  • El Raval

Del 23 d'abril al 4 de maig de 2025, el Teatre Poliorama de Barcelona acollirà ‘Michael's Legacy’, un espectacle avalat pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor tribut al Rei del Pop. Creat per la Jackson Dance Company, aquest homenatge ofereix una experiència fidel als concerts originals de l'artista, amb un cos de ball de nou ballarins i tres veus en directe que recreen les coreografies i cançons més emblemàtiques de Jackson. Amb una durada de 110 minuts, l'espectacle és apte per a tots els públics a partir de 5 anys. Les entrades estan disponibles a partir de 15,50 euros.

Publicitat
  • El Raval

La Cubana presenta el seu nou espectacle, L'amor venia amb taxi, un musical que es podrà veure al Teatre Romea de Barcelona a partir del 17 de setembre de 2025. Aquest muntatge és un homenatge al teatre d'aficionats de Catalunya, destacant la seva importància en el teixit cultural del país. La companyia ha triat la comèdia L'amor venia amb taxi de Rafael Anglada com a base per a aquesta producció, que promet combinar elements musicals amb els característics de La Cubana: humor, sorpreses, participació del públic, color i ritme desenfrenat.

Les entrades per a les funcions ja estan disponibles. Es recomana consultar la programació i adquirir les entrades amb antelació per assegurar-se una plaça en aquest espectacle. Per a més informació sobre dates, horaris i preus, podeu visitar la pàgina oficial del Teatre Romea.

  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

El mític musical The Rocky Horror Show torna a la capital catalana en la seva versió original en anglès, amb subtítols en castellà. Aquesta producció internacional, protagonitzada pel reconegut Jason Donovan, es podrà veure al Teatre Coliseum durant diverses funcions limitades, oferint al públic l'oportunitat de viure aquesta experiència única que ha triomfat arreu del món.

Amb un elenc de 15 intèrprets i música en directe a càrrec de la Rocky Horror Band, aquest espectacle barreja ciència-ficció, terror, comèdia i rock’n’roll. A més, com és tradició, l’ambient festiu convida el públic a participar activament i a lluir les disfresses més extravagants. La producció, dirigida per Christopher Luscombe, arriba directament des del West End de Londres, amb la garantia d’un muntatge fidel a l’esperit original.

Aquest musical de Richard O'Brien, estrenat el juny de 1973 al Royal Court Theatre, s'ha convertit en el musical contemporani que ha estat més temps a cartell de forma interrompuda. L'han pogut veure més de 30 milions de persones a més de 30 països i ha estat traduit a 20 idiomes diferents.

Les entrades ja estan a la venda a través de la plataforma oficial, amb una promoció especial del 20% de descompte fins a l'11 de març de 2025

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat