El director holandès Ivo van Hove torna, per fi, al Grec amb l'adaptació del best-seller de Hanya Yanagihara 'Tan poca vida', la qual parteix de la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de 30 anys. I se centra en el personatge d'un d'ells, un advocat novaiorquès amb una història duríssima que arrenca en la infantesa i que el condueix a l'autodestrucció. El catàleg d'horrors físics i morals sacseja d'una manera gairebé insuportable uns lectors i lectores que, tot i això, se senten incapaços d'abandonar la novel·la. Hi ha qui ha vist en la història de l'advocat i els amics que miren d'ajudar-lo una mena de dissecció de la masculinitat contemporània. D'altres, com Ivo van Hove, en canvi, hi han trobat una història sobre el bé i el mal.
Tota gran obra té al darrere una història. Corria el 2016 i Ivo van Hove estava treballant a Nova York. Els aparadors de les llibreries brillaven amb 'A little life', la novel·la de Hanya Yanagihara, esdevinguda aviat un fenomen. Va pensar que no era per a ell. De tornada a Amsterdam, es reuneix amb la seva dramaturga, que li diu que s’ha llegit un llibre meravellós, que feia molt per ell. I li regala. Era 'A little life'. Poques setmanes més tard, una actriu de la seva companyia li va dir el mateix. Fins i tot va rebre un exemplar de la traducció neerlandesa, on a la primera pàgina l’autora nord-americana li deia que seria un plaer que es llegís la seva història. No li va quedar més remei que posar-s’hi i va quedar-hi atrapat, ens diu el director, a partir de la pàgina 70, quan “Yanagihara posa el focus en Jude”, un advocat d’èxit a Nova York, que va ser víctima d’abusos sexuals a partir dels 7 anys.
Curiosament, a Nova York també passava 'The fountainhead', la novel·la d’Ayn Rand que va regalar-nos al Grec 2014. “Si allò era una novel·la ideològica, aquesta no va sobre els grans temes, tot i que la pederàstia és un tema cada cop més públic i preocupant, sinó que és una història privada que ressona en tothom”, ens relata el director holandès. És el cinquè muntatge seu que veurem al Grec des de les 'Tragèdies romanes' (2013). Set anys i cinc obres que ens han permès amarar-nos d'un artista que d'aleshores ençà s'ha convertit en un dels directors estrella de la panorama internacional.
“Tenia al davant un drama extrem que és alhora la història d’una amistat entre en Jude i els altres personatges de la novel·la”, explica Van Hove. També, afegeix el director, hi ha l’amor i el sexe, una cosa que per a en Jude “vol dir violència”. “Si la vida és aprendre, aprendre a estimar, aprendre a saber què és el sexe, en Jude no ha pogut aprendre res d’això en condicions normals, sinó a través de la violència”, matisa Van Hove.
No ens estranya, doncs, que el principal repte de Van Hove fos com posar l’abús damunt l’escenari, amb un personatge que té afició per fer-se talls, fer-se mal, amb una inclinació brutal cap al suïcidi. “El desafiament més important que implica 'Tan poca vida' és com plasmar la dimensió emocional d’en Jude”, afirma. Així ha limitat a tres les escenes d’abusos i per accentuar la solitud del protagonista, li han donat un amic imaginari. A la novel·la, ell no és capaç d’explicar-li la seva infantesa infernal a ningú, ni al seu amor, en Willem.
“'Tan poca vida' és la cosa més difícil que he fet en ma vida”, diu Van Hove. I no són poques. Ara mateix és el director de moda a Europa i els EUA. És cap de cartell a París, Londres i Nova York. Però sempre torna a Amsterdam. “La companyia és casa meva i ara és per a mi el lloc on experimentar: les coses no tenen èxit perquè sí, sinó perquè has pogut experimentar”, dispara. Per això només pot haver portat a escena aquesta novel·la amb l’Internationaal Theater Amsterdam (abans Toneelgroep Amsterdam). “És una producció molt extrema, la més intensa que he fet en ma vida”, afegeix Van Hove.
NO T'HO PERDIS: L'ABC del Grec