Van viatjar per primer cop a Europa gràcies al festival ULLS del 2011, van tornar a Barcelona l'any passat per meravellar durant quatre dies a La Villarroel, i ara fan temporada al Romea. I és que El loco y la camisa de Nelson Valente i la seva companyia Banfield Teatro Ensamble és un d'aquells fenòmens cuinats a foc lent, amb amor i mà mestra que fascinen els amants del teatre. D'entrada, no són de Buenos Aires, sinó de Banfield, 'suburbi' al sud de la capital argentina, una mena de Cornellà de Llobregat, on mantenen un complex cultural de 1.200 m² que va com un tro. Segon, l'obra va estrenar-se el 2009 en un espai minúscul, l'antiga cuina del multiespai, i des d'aleshores no fa res més que aixecar admiració.
Si no l'han vista, Valente ens confirma que té alguna cosa a veure amb 'La omisión de familia Coleman', la primera perla de Claudio Tolcachir, en el sentit que tindrem al davant una família disfuncional, tot i que aquí hi haurà algú el nivell de bogeria del qual estarà per sobre de la resta, ens avisa el director.
L'obra parla d'una família que és a punt de rebre el xicot de la filla, que és d'una altra classe social. "I volen amagar el boig sigui com sigui, ja que la seva particularitat és que fa tot el possible per dir la veritat, la social i la familiar", indica Valente. El director, de fet, ens remet a Hamlet, a la follia del personatge de Shakespeare, i recorda una frase seva: "Quan estic entre bojos, em faig el boig". La combinació 'Hamlet' i 'Buenos Aires' ens posa la pell de gallina.
L'important d'aquesta obra és, diu Valente, el contacte amb el públic, "veure l'espectador", la proximitat. I ens adverteix que 'El loco y la camisa' provoca "un alt grau d'identificació de la platea cap a l'escenari" i, esclar, "molt d'enrenou".