Marta Buchaca
©Iván Moreno
©Iván Moreno

Marta Buchaca i la crisi dels 40

La dramaturga retrata a La Villarroel la seva generació a través de ‘Losers’, una comèdia romàntica

Publicitat

Si hi ha un dramaturg que ha retratat amb passió, destresa i encert la generació que li ha tocat és Marta Buchaca. A 'Litus', la seva anterior obra -brillant, un clàssic contemporani-, s'atansava a la que es trobava al voltant dels 30, així com va fer Iván Morales a 'Sé de un lugar'. Ara, amb 35 anys, comença a sentir l'alè dels 40 al clatell, i ha escrit 'Losers'.

Si a 'Litus' eren un grup d'amics que miraven de pair la mort d'un membre de la colla, ara estem davant d'una parella, de la qual en viurem l'enamorament i el primer any de relació. Són el Manel (Jordi Díaz), 40 acabats de fer, garrepa, sensible i fan dels llibres d'autoajuda; i la Sandra (Alba Florejachs), 35 anys, maniàtica, 'pel·liculera' i apassionada. "Són dos éssers que són incapaços de relacionar-se, tímids", matisa Buchaca, que també dirigeix el muntatge. Per ella, tots dos són dos arquetips de la seva generació.

Som uns 'losers'?, li preguntem. "Sí", respon, sense cap senyal d'incertesa. "Ens han criat amb uns valors, el de tenir una casa, un cotxe, fills, que als 40 anys hauríem d'haver assolit, quan el que passa ara és que trobes gent de 40 que ha de compartir pis, gent que té una bona feina, està sola i no pot pagar-se un pis -afegeix-. Hem anat a pitjor: de petita em deien que als 40 ho hauria de tenir tot solucionat, i no és així", rebla.

Buchaca posa èmfasi en què "l'important és com et sents, no el que tens". I si Litus tenia un aire amargant, a 'Losers' s'ho ha mirat tot des d'un altre punt de vista. "Aquí tot és més positiu: hi ha, malgrat tot, unes ganes boges de tirar endavant, de sortir-se'n, i la certesa que la felicitat depèn només de tu", remata. Una comèdia romàntica que prendrà el relleu del gran èxit de la temporada, 'El crèdit', a la mateixa sala, La Villarroel, també nascuda al Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta. I que farà que la gent de 30 i 40 s'hi vegi.

També t'agradarà

Les obres d'aquí que has de veure
Les obres d'aquí que has de veure
L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera Llibert En situacions límits allò que sembla lògic i racional trontolla. Una mare que espera amb delit l’arribada del seu fill. Una mare que l’estima com s’estima els fills. I arriba l’esperat. Un nadó nascut amb danys cerebrals irreparables. Què significa aleshores estimar? Mantenir la vida d’un ésser que no serà mai feliç, que esdevindrà un mort en vida immers en una decadència progressiva? Que vol dir una vida digna? Que vol dir una mort digna? El crèdit L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Sergi Belbel dirigeix; Max Glaenzel dibuixa una atractiva plataforma central giratòria (solució provada a la Beckett fa més d'una dècada), i el protagonisme es reparteix entre Jordi Bosch (un director de banc) i Jordi Boixaderas (un sol·licitant de crèdit). Els “Jordis d’or” del teatre català que tornen a revalidar la seva alta cotització amb les seves actuacions. La coincidència de noms i d'una reacció de l'espectador fan gairebé impossible no fer referència a la fortuna d''El mètode Grönholm'. La pols Escrita i dirigida per Llàtzer Garcia, amb música de The New Raemon i protagonitzada pel membres de la companyia Arcàdia Marta Aran, Guillem Motos i Laura López, 'La pols', és, segons Llàtzer, la segona part d'una espècie de triologia temàtica al voltant de les petites societats que esdevenen les famílies, que va començar amb 'La terra oblidada' i que acabarà amb 'Els nens desagraïts'. Gairebé Dos personatge
Guillem Clua fa 'Gust de cendra'
Guillem Clua fa 'Gust de cendra'
Entrevistem el dramaturg, que per fi estrena a Barcelona una obra que va triomfar als EUA ¿Tenies ganes que es veiés a Barcelona 'Gust de cendra'? La veritat és que sí. Ja farà set anys que vaig escriure l'obra i mai no s'ha presentat a Barcelona. He de reconèixer que tinc alguna reticència, ja que és un dels meus primers textos i ara li veig mil defectes, però no deixa de ser una obra important en la meva carrera, que em va obrir moltes portes, especialment a Nova York. El més natural hauria estat estrenar-la a Barcelona en el seu moment, però no va poder ser així. Més val tard que mai. Explica'm com va anar l'aventura americana d'aquesta obra. L'obra va sorgir de dues experiències que vaig viure: un viatge a Israel durant Setmana Santa, durant el qual vaig tenir ocasió de visitar els territoris ocupats (Jericó, Betlem, Hebron...) i els camps de refugiats que encara hi ha a la zona. Vaig tenir ocasió de conèixer de primera mà testimonis palestins molt poc temps abans de mudar-me a Nova York el 2006. A Terra Santa ja havia vist molts turistes americans devots que peregrinaven a Jerusalem, i a Nova York vaig estar en contacte amb la comunitat jueva, que és molt poderosa aquí. Tot plegat, amb el meu passat de col·le de capellans, va fer una barreja estranya de la qual va sorgir l'obra.  Quan vaig arribar a Nova York, amb una maleta i només una obra traduida a l'anglès ('La pell en flames'), el meu objectiu va ser trobar un agen
Publicitat
  • Experimental
Nous talents (diferents) de l'escena
Nous talents (diferents) de l'escena
Els espectacles que has de veure de la gent de teatre més prometedora La pols La Companyia Arcàdia va debutar fa dos anys a la Sala Flyhard amb 'La terra oblidada', un text de Llàtzer Garcia, un dels seus fundadors. Un sec drama rural que apuntava molts dels conflictes familiars que ara es desenvolupen a 'La pols' en un entorn urbà de classe mitjana en situació precària. Conduït pel fantasma literari de John Steinbeck –un referent fix–, Garcia sacseja i potser transforma la vida de tres personatges entre la crida que anuncia la mort del pare dels dos germans (Jacob i Ruth) i el seu enterrament. Pelat Original espectacle que combina dansa, teatre i circ, 'Pelat' és la primera creació de l’artista Joan Català en la qual, dins d’un espai circular, els espectadors comparteixen la relació entre un home i un tronc. Des del silenci, es crea expectació i s’activa la participació màgica i espontània. En aquesta arriscada proposta artística tots són partícips directament o indirectament d’un ritual compartit i irrepetible, tots formen part d’un moment en què 'l’aquí i l’ara' guarda una connexió profunda amb la tradició, el treball i el moviment de molts cossos diferents amb un mateix objectiu. Gairebé Dos personatges solitaris que fan d'un wàter públic molt poc freqüentat el racó de les seves trobades. Dos personatges trasbalsats per la vida: un assassí compulsiu i una jove meuca que intenten començar una història d’amor que els redimeixi de la seva existència, netegi el seu passat i
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat