Teatre Lliure: Montjuïc

El peix daurat és una immersió en les corrents profundes de la bogeria, amb totes les seves capes i escates. Anna Agulló Prieto es planta, amb les urpes d’un llop solitari, en el mar de l’escenari per narrar a cor obert què passa quan ens capbussem en la bogeria de la vida i ella ens atrapa i ens trastorna. L’obra es presenta al Teatre Lliure en diferents sessions del 4 al 20 d’abril. Pujar, baixar i navegar totes les aigües del trencament de la realitat comuna pot ser aterrador, però també extremadament còmic. Un viatge cru sobre com és la depressió i altres estats mentals alterats, i com es passa d’una eufòria total a l’absoluta tristesa, que ens despertarà el dolor, però també el riure. Agulló Prieto posa fil a l’agulla a aquesta trama que la travessa per travessar-nos. Tal com fan els romàntics: explicar l’experiència més íntima possible per connectar amb l’universal i la revolució catàrtica. Anna Agulló Prieto és escriptora, directora i actriu barcelonina nascuda el 1985, formada en interpretació, comunicació i realització cinematogràfica. Ha dirigit documentals com Una caja cerrada, premiat al Festival de Sitges, i ha publicat diversos contes infantils. A més, per a aquesta missió, ve ben agafada de la mà: Clara Segura en la preparació actoral, Laly Aiguadé com a assessora de moviment, Mercè Lucchetti com a directora d’orquestra d’escenografia i molts més peixos grans. Preparats per a la immersió? Aconseguiu aquí les entrades.

Fantàstic Ramon és la història d'un poble inventat, Santa Aurora de la Pietat, on hi passaran coses que semblen estranyes, però que podem veure contínuament si alcem la vista o parem bé les orelles. L'obra arrenca amb l'arribada de dos estranys, una professora altament capacitada, la Margarida (Vanessa Segura), i un ninot de drap que neix de la Clara (Anna Moliner). Dues vides que, tot i els intents, seran incompreses i es creuaran de manera inevitable. És molt interessant la proposta de Clàudia Cedó. Sobretot, perquè per explicar la història d'un nen diferent de la resta utilitza tres tipus d'intèrprets: els convencionals, els que tenen diversitat funcional de la seva companyia Escenaris Especials i, finalment, el ninot de drap. Qui és l'estrany?, ens ve a preguntar. Té tocs d'humor absurd i, alhora, planteja grans temes Aquí, a més, hi ha grans idees, com un locutor de ràdio sord-mut que es comunica amb la platea en llenguatge de signes (subtitulat) o l'aparent normalitat amb què el poble acull el naixement del ninot. A banda d'una proposta estètica molt atractiva, com l'escenografia de Max Glaenzel o les del titellaire Andreu Martínez, perquè el fill de la Clara i el Josep (Francesc Ferrer) s'aniran fent gran. El problema apareix quan, al final de les gairebé tres hores de muntatge, no sabem ben bé què hem vist: comèdia? Drama? Perquè l'obra té tots els ingredients del drama, fins i tot de la història de terror, però no acaba de ser-ho. Hem vist una versió de Dogville?...