La presència
'Turisme rural', 'Allà lluny hi ha una caseta'... I ara 'La presència'. És curiós que en pocs mesos s'hagin estrenat a Barcelona tres obres de tema paranormal i que dues d'elles tinguin un rerefons còmic. Totes tres, a més, situades a pagès, en ple hivern i signades per dramaturgs de primer nivell que sembla que hagin competit a veure qui s'ajusta més al gènere, qui té més èxit, com en un torneig de dramatúrgia especial. El guanyador ja el decidirà el públic. Però si em fan triar a mi, crec que la més reeixida és la que ha arribat a La Villarroel, facturada per Carmen Marfà i Yago Alonso: 'La presència'.
L'obra ens col·loca en una casa d'una vall pirinenca, enmig d'una tempesta de neu, mentre el patriarca de la família s'està morint. Hi tenim els fills, l'Ernest (Pau Roca) i la Sandra (Nausicaa Bonnín), més el marit d'aquesta, en Miki (Marc Rodríguez). Al cap de poc, arriba la Sol (Anna Sahun), metge del CAP de Sort, que va a visitar el moribund. Evidentment, el pare morirà i començaran a passar coses estranyes.
Perquè una peça de gènere rutlli, cal que hi hagi subtrames prou bones per mantenir l'edifici de la convenció. Som en un teatre i sabem que si els llums s'apaguen o els mobles es belluguen no és mai de debò. L'ensurt per l'ensurt no funciona. I a 'La presència' tenim una parella que vol tenir un fill però no se'n surt, un home madur solitari i una història familiar misteriosa, amb una mare que va marxar quan els fills eren petits, els quals mai no han sabut per...