Escapada al Berguedà: senderisme, patrimoni i bolets

Potser després del desplaçament allò que us ve de gust és estirar les cames i començar a conèixer al vostre ritme aquests paratges. Us fem una proposta: arribeu-vos a l’Estació del Tren del Ciment a la Pobla de Lillet, i allí us faran un trànsfer fins al bucòlic poble de Castellar de n’Hug. A més a més de visitar-lo, podeu emprendre el camí ral que, sense cap mena de dificultat, us guiarà fins al Clot del Moro, amb el riu Llobregat sempre present. En veureu el naixement, les espectaculars Fonts, amb l’aigua emergint literalment de la muntanya, i al punt d’arribada hi ha el Museu del Ciment Asland, molt recomanable de visitar. Allí podreu agafar el Tren del Ciment per tornar a la Pobla de Lillet. Ara bé, si teniu temps, baixeu a fer un tomb pels Jardins Artigas, ideats pel genial Antoni Gaudí.  

Dedicarem el matí d’avui a recórrer una població que no arriba al mig miler d’habitants però amb un ric patrimoni per descobrir, tant arquitectònic com natural. Vilada es troba al costat de la riera del mateix nom –també dita de Mergançol–, afluent del Llobregat, a recer de la serra de Pic-en-cel i prop de l’embassament de la Baells. Què hi podem veure? Us proposem que hi feu algun dels seus itineraris per camins rurals, i us arribeu a llocs com les restes del castell del Roset, dalt d’un turó i documentat des de l’any 1026, o a Santa Magdalena de Gardilans, església d’origen romànic. També heu de fer un tomb pel nucli de Vilada, i anar a trobar les seves masies més majestuoses, com la de les Eres de Guardilans, en peu des del segle XIV i on va viure els darrers anys de vida l’escriptora Aurora Bertrana.

Potser no cal dir que per dinar podeu triar entre múltiples restaurants de la comarca que aquests mesos de fresca preparen excel·lents plats amb els bolets com a protagonistes. I parlant de bolets, a Montmajor, a les dependències de l’antic ajuntament, hi ha un museu amb representacions ceràmiques de bolets, una col·lecció de 523 exemplars classificats per tipologia i amb un panell informatiu a cada vitrina. El Museu d’Art del Bolet –així es diu– és un equipament eminentment didàctic sobre el món de la micologia, però també artístic, ja que totes les peces són fetes a mà amb fang cuit per Josefina Vilajosana.

Els racons a explorar en una comarca com el Berguedà són infinits. Així que dedicarem la darrera jornada d’escapada a conèixer els encants de dos municipis més, Montclar i Casserres, al sud-oest de Berga i propers l’un de l’altre, ambdós amb atractius suficients per passar-hi una bona estona. Montclar té un nucli petitó, format bàsicament per una plaça al voltant de la qual hi ha quasi tots els edificis (ajuntament, església i rectoria, hostal, una casa de caràcter senyorial coneguda com El Castell...), però fora d’aquest nucli i dins el mateix terme municipal hi ha altres llocs on cal anar, com l’església de la Santa Creu, al veïnat del Casó, o l’església de Sant Quintí, al veïnat del mateix nom.

Pel que fa a Casserres, va créixer a redós del castell, que probablement es trobava on avui hi ha l’ajuntament, i conserva un aspecte i traçat antic, amb façanes dels segles XVII i XVIII i portals d’arc de mig punt adovellats. Allunyat del petit centre urbà hi ha molts edificis, sobretot de caire religiós, dignes d’admirar, com les ermites de Sant Pau de Casserres i de Sant Miquel de Fonogedell, o l’església de Santa Maria de l’Antiguitat. També cal destacar l’església de la Mare de Déu del Roser, d’estil neogòtic i situada en la colònia industrial de l’Ametlla de Casserres. Un bon lloc on acomiadar-nos del municipi i de la comarca pot ser la Balma de les Set Portes –coneguda també com a Cafè de les Set Portes–, una edificació singular i antiga arrecerada sota una paret rocallosa, dividida en compartiments, i que les ha vist de tots colors –en temps de guerres ha estat utilitzada com a amagatall i com a presó–. La millor manera d’anar-hi és seguir el Sender de les Fonts des del camp de futbol de Casserres.