Escapada al Garraf: entre budistes i indians

La comunitat budista a Catalunya va triar un bon lloc on instal·lar-se: en un palau romàntic (Palau Novella) endinsat al Parc del Garraf. En aquest espai es respira calma i tranquil·litat, sens dubte un indret adequat on meditar i poder desenvolupar plenament els principis de la religió budista. Ara bé, això no vol dir que la comunitat visqui en l’aïllament més absolut, ans al contrari: si voleu accedir a l’interior del monestir i conèixer els pilars bàsics del budisme i també l’art que conté el palau, ho podeu fer apuntant-vos a alguna de les múltiples visites guiades que ofereixen. Descobrireu un racó únic a casa nostra, i és per això que només arribar al Garraf hem decidit fer aquesta visita abans que cap altra cosa.   

El segon dia el comencem anant als afores de Sant Pere de Ribes, a una finca extraordinària que té els seus orígens en el segle XIV i que fins i tot va arribar a acollir una comunitat de frares Jerònims al segle XV. Gran part d’allò que veurem, però, data del XIX, quan aquí ja s’hi elaboraven vins que fins i tot varen ser premiats a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888. Els vins que es fan avui a Torre del Veguer també han rebut distincions i reconeixements. Si voleu conèixer la finca i com fan la producció, només cal que us apunteu a una visita guiada, en el decurs de la qual també descobrireu quina relació hi ha entre Torre del Veguer i Salvador Dalí. En acabat, no hi faltarà un tast d’alguns dels vins de la casa.

A l’hora de dinar, cerqueu algun dels molts restaurants del Garraf on podreu degustar el xató, una salsa típica d’aquesta comarca i del Penedès feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal, nyora o pebrot de romesco, i que se serveix sobre una amanida d’escarola, amb anxoves, tonyina i bacallà. Us en llepareu els dits!

Ara sí, fem cap a Sitges, on romandrem fins el final de la nostra escapada. La població té un munt d’atractius i itineraris a fer, però per a aquesta tarda hem decidit centrar-nos en el món dels indians, més coneguts aquí a Sitges com a ‘americanos’. Són aquells emigrants que varen marxar, sobretot al llarg del segle XIX, al continent americà a fer fortuna, i a la tornada, els que varen aconseguir el seu objectiu, invertiren part dels seus guanys en fer grans residències. Del Garraf en varen sortir molts, d’indians, i el seu retorn va canviar la fesomia d’algunes poblacions. A Sitges ens queden molts exemples de construccions indianes, i per a no perdre-us detall us recomanem conèixer-les a través de les visites guiades que es programen. Tenen una durada aproximada de dues hores, les explicacions estan farcides d’anècdotes dels indians, i de segur que passareu pel carrer de l’Illa de Cuba, un dels més emblemàtics d’aquells temps, amb diversos palaus, i que veureu moltes de les cases modernistes també impulsades pels que tornaven de l’altre costat de l’Atlàntic.    

Dediquem el darrer dia a recórrer amb tota la calma que ens plagui els principals indrets de Sitges. Si no havíeu visitat mai abans aquesta bonica població, podeu optar per fer una passejada que podríem batejar com a clàssica. Comenceu a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (La Punta), una de les imatges icòniques del municipi per la seva ubicació presidint el front marítim. Recorreu la plaça del Baluard, el passeig de la Ribera, la Fragata, i arribeu-vos als museus Cau Ferrat i Maricel, de visita obligada. A la sortida, perdeu-vos pels blancs racons d’aquests carrers, i quan en tingueu prou arribeu-vos al passeig de la Platja de Sant Sebastià, que pot ser un bon lloc on entaular-vos ja que està ple de bons restaurants. No cal dir que si el dia acompanya i porteu roba de bany, difícilment podreu evitar remullar-vos i fer una estona de bronzo. Si teniu més ganes de caminar, aneu fins al port d’Aiguadolç, deixant enrere l’ermita de Sant Sebastià, la platja de Balmins, i vorejant penya-segats.