Escapada al Garraf: una descoberta dels paratges naturals

Si arribem al Garraf una mica d’hora i tenim unes hores de claror, us proposem de començar al parc que porta el mateix nom que la comarca. Margallons, avencs, barraques de pedra seca i masies conformen el paisatge de l’espai natural, i s’hi poden fer diversos itineraris, ja sigui a peu o amb BTT. El centre d’informació el trobareu a La Pleta, l’antic pavelló de caça de la família Güell dissenyat per l’arquitecte Francesc Berenguer. Allí s’hi passa l’audiovisual El Garraf, parc natural, i hi ha una exposició sobre la conservació de l’àliga cuabarrada, l’espècie més emblemàtica del lloc. També teniu l’opció d’apuntar-vos a alguna de les rutes guiades que s’organitzen des de la Xarxa de Parcs Naturals.

Avui dedicarem la jornada a recórrer els principals carrers de dues poblacions garrafenques. Per a la primera, no cal que ens moguem gaire d’on érem la tarda anterior, ja que Olivella es troba al bell mig del Parc del Garraf. Potser el nom del municipi us sona perquè en aquest terme hi ha un centre religiós ben diferent dels que habitualment trobem a casa nostra: al Palau Novella, d’estil romanticista, hi viu una comunitat budista que s’hi va assentar ja fa força temps per fer-hi meditació i vida monàstica. S’hi duen a terme visites guiades, en els quals coneixereu l’interior de l’edifici i també alguns aspectes de la religió budista a través de les explicacions dels mateixos monjos.

A banda del Palau Novella, a Olivella heu de passejar sense presses pel seu nucli antic, conèixer la plaça Major, l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu, i l’entramat de carrers antics. I anar fins al primer assentament del poble, sobre el Puig Molí, on trobarem un molí del segle XVIII aixecat sobre les restes de l’antic castell, i també les ruïnes de l’església, temple originari del segle XIII i l’única mostra de d’arquitectura romànica del Garraf.

A la tarda ens encaminem a una “terra d’indians”: Sant Pere de Ribes. Al segle XIX varen marxar a perseguir el somni americà uns 400 ribetans, i els que van tornar a casa van protagonitzar una gran transformació urbanística i cultural a la vila, la qual varen farcir d'edificis d'aire romàntic. Si ens seguiu, us els ensenyem. Podem començar des d'un dels caps del carrer Major, a la masia de can Puig, de l'any 1853 i que acull, entre altres oficines, la d'informació turística. Al mateix carrer Major trobem cases indianes a destacar als números 9, 10, 11, 13 i 18. Arribem a la plaça de la Font, on un elegant sortidor modernista de l'any 1906 n'és el centre d'atenció. A la plaça de la Vila, la casa consistorial es va aixecar al segle XVIII, i alçant el cap veurem el rellotge de la torre, finançat per ribetans residents a Cuba.

Prenem el carrer del Pi, l'altre vial que acumula un grapat de cases d'indians, obres amb grans finestres i balconades símbol de riquesa. Ho podem veure als números 16, 20 i 25. Tombant pel carrer del Dr. Cuadras, aviat arribarem al barri del Palou, on trobem una casa d'indians coneguda tradicionalment amb el nom de can Cuadras i que avui és un hotel. Girem ara a la plaça d'Olivella, i després anem pel carrer de Narcís Oller, d'Eixemenis, prenem el de Maristany, i ja no el deixem fins trobar l'església Nova, construcció amb un segle de vida inspirada en la barcelonina Santa Maria del Mar i les campanes de la qual –situades en dues torres bessones- varen ser finançades pel ribetà Francesc Marcer, indià resident a Guantànamo. Passant per un dels costats de l'església anem a parar precisament a la plaça Marcer, d'aspecte antillà, punt neuràlgic de Sant Pere de Ribes, i un bon lloc on posar el punt i final al recorregut i al dia.

Enfilem ja les darreres hores al Garraf, i, com el primer dia, les passarem envoltats de Natura. Però no només: el Parc d’Olèrdola, el primer espai on anem avui, a més a més dels seus atractius naturals és conegut pel conjunt monumental i històric que té, fruit del pas d’ibers, romans i medievals, coronat per l’església de Sant Miquel, del segle XII. L’entorn, que s’estén pels municipis d’Olèrdola i de Canyelles, és àrid, de roca i arbustos –sobretot margallons–, amb alguns pins blancs, prats secs, vinyes i conreus de secà.

Deixant enrere aquesta talaia de natura i història, fem cap al Parc del Foix, parcialment garrafenc però que també s’estén cap a l’Alt i el Baix Penedès. El Foix destaca per la diversitat d’ambients ecològics i per la seva singularitat d’ecosistema humit entre terres de secà. I això la fauna i la flora ho agraeixen, i hi coincideixen ecosistemes de ribera, de pantà, de rieres i de boscos. Al Parc també hi trobareu dos elements arquitectònics importants i d’origen medieval, els castells de Castellet i de Penyafort.

Tant al Parc d’Olèrdola com al del Foix, i com ja passava al del Garraf, podeu deixar-vos portar per les vostres cames i seguir algun itinerari senyalitzat, o, si ho preferiu, sol·licitar una excursió guiada, demanar una visita teatralitzada en què us acompanyarà algun personatge històric, o preguntar per les activitats familiars que es duen a terme: jocs de descoberta de l’entorn, tallers, passejades de baixa dificultat... En definitiva, moltes opcions per gaudir plenament de la Natura i del Garraf!