Escapada al Moianès: un viatge als temps preindustrials

No ens movem del terme municipal de Moià en aquest matí del segon dia al Moianès. Als afores del nucli urbà hi trobem un d’aquells indrets sota terra fabulosos, màgics, i que gaudireu coneixent-lo tant si sou grans com petits. Això sí: no sereu, ni de lluny, els primers en entrar-hi! A les Coves del Toll ja hi habitaven persones i animals salvatges des de la Prehistòria! Aquells nostres avantpassats es devien moure per les cavitats pràcticament a les palpentes. Avui nosaltres tenim la sort de poder observar més d’un quilòmetre de belles i singulars galeries ben il·luminades i acompanyats d’un guia que ens explicarà, entre altres coses, com es varen descobrir en època moderna, quines troballes s’hi han fet, quines excavacions encara s’hi estan duent a terme, i com, en altres temps, per aquí hi corria el mar. Complementeu la visita anant al Museu Arqueològic i Panteològic de Moià, situat a la casa on va néixer Rafael Casanova, i així podreu veure exposades moltes de les restes trobades a les coves.

Amb aquest nom, està clar que Castellterçol ha de tenir algun castell. El trobem, però, als afores de la vila, dalt d’un turonet que sens dubte suposava un bon mirador en cas que arribés algú amb ganes de brega. La construcció, que té els seus orígens al segle IX i que va ser promoguda per un tal Terçol, home de confiança del comte de Barcelona Guifré el Pilós, és avui de propietat privada però es pot visitar prèvia petició, trucant al telèfon 93 866 83 5593 866 83 55. Allò més antic que resta del castell és el fossar, part de les muralles de defensa, i parcialment l’antiga residència dels senyors Xetmar, del segle XII. També hi veureu una masia del XVI, que aprofità algunes de les estructures de la fortalesa. Potser la vostra estada al Moianès coincideix amb algun concert o acte cultural que, des de fa anys, tenen lloc en aquest castell als estius.

Encara resten alguns espais –coneguts amb el nom de radials– per acabar de museïtzar de l’Ecomuseu del Moianès. Però d’altres ja estan a punt i ja els podem anar a veure. Ja ho vam fer el primer dia amb els molins hidràulics, que formen part del catàleg de l’Ecomuseu, i per a aquesta darrera jornada us proposem que trieu entre un forn de calç, una masia troglodítica, una poua de gel, un rentador i una mina. Us en fem cinc cèntims de cadascun.

Comencem per la poua de gel, perquè es troba a Castellterçol, on estàvem la tarda anterior, i perquè al Moianès se’n va produir molt, de gel, a través de construccions com aquesta. Podreu entrar en una de les poues de la Ginebreda i conèixer com funcionava i com es comercialitzava el gel. Sense moure-us de Castellterçol podeu visitar un rentador singular, el rentador del Roquer, situat sota una balma.

A l’Estany hi ha una obra d’enginyeria espectacular que data del segle XVIII i que encara ara fa la mateixa funció: treure l’aigua del pla de la població. Probablement quan hi havia aigua a l’estany el paisatge era més bell, però les aigües provocaven malalties, i a més a més els monjos del monestir agustinià que hi ha al lloc necessitaven terres per conrear. La solució va ser fer una mina de pedra seca que fa prop de mig quilòmetre de llargada, i a la qual avui podem accedir com a visitants.

Ens queden encara dos radials de l’Ecomuseu per explicar-vos. L’un ens porta a Castellcir, al Mas Esplugues, una masia troglodítica construïda sota una balma, i on coneixerem com l’home ha aprofitat els recursos del bosc i també la manera com una casa de pagès com aquesta s’autoabastia. I l’altre ens du a Calders, on trobarem tres forns circulars de calç que daten del segle XIX i que van ser usats fins fa poques dècades. Per cert, al costat mateix hi ha el Centre d’Art Contemporani i Sostenible El Forn de Calç (CACiS), dedicat a la investigació, producció i exhibició de projectes de cultura i art contemporanis, i especialment relacionats amb l’ecologia i el medi natural del lloc.

Així que ja ho veieu. El Moianès, una comarca petita però amb un munt de llocs per visitar al llarg de 48 hores, i moltes més que n’hi poguéssiu estar!