Escapada al Vallès Occidental: de l'Edat Mitjana al Modernisme

Arribats a terres vallesanes anem a una de les construccions que ens parlen de la importància històrica de la comarca. A Sant Cugat hi ha el que fou el monestir més considerable a l'època medieval de tot el comtat de Barcelona. La gegantina rosassa gòtica que presideix la façana ens dona bona mostra de la seva rellevància, així com els murs i les torres que, aixecades al segle XIV, encara es mantenen dempeus. L'abadia, benedictina, té els seus orígens al segle IX, i avui se'n conserva en molt bon estat l'església i, sobretot, el claustre, la joia de la corona, romànic i amb uns capitells que mereixen que ens hi fixem detingudament. El mateix claustre acull la seu central del Museu de Sant Cugat, al voltant del qual hi ha la sala capitular i les antigues dependències monàstiques.

Terrassa, cocapital del Vallès Occidental, fou un dels grans motors industrials de Catalunya. Moltes de les fàbriques que es van construir es feren en l'època esplendorosa del Modernisme, així que aquells edificis varen prendre les formes i estructures pròpies d'un dels moviments artístics més celebrats de casa nostra. D'això ja en fa més d'un segle, però per sort moltes de les fàbriques encara les podem veure avui, si bé majoritàriament amb usos diferents dels originals. I també, és clar, cases modernistes que aquí i allà esquitxen els carrers de Terrassa i que, en molts casos, eren la residència dels patrons de les fàbriques.

Per no perdre's detall el millor és fer la ruta guiada Un tastet pel Modernisme industrial que, amb sortida des de la Masia Freixa, transcorre per la Casa Alegre de Sagrera, el Mercat de la Independència, i el Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del molt interessant Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Un autèntic viatge en el temps, amb les xemeneies, símbol de l'energia de vapor, traient el nas constantment en el nostre trajecte.

No deixem encara Terrassa ni el Modernisme. I és que si hi ha una construcció que crida especialment l'atenció a la ciutat, i que molts consideren la més emblemàtica, aquesta és la Masia Freixa. Sorprèn per la blancor de les seves parets i columnes i pels seus arcs parabòlics. Un exemple –un més– que l'arquitectura modernista és fàcil de reconèixer per les seves constants, però que al mateix temps cada edifici pot ser ben singular. Lluís Muncunill, el més prolífic arquitecte modernista a la ciutat, en signà l'execució, a partir de l'encàrrec que li feu Josep Freixa, que va voler transformar la seva fàbrica en residència familiar. Avui l'edifici és municipal i hi trobem oficines, i en podem conèixer els racons i secrets a partir de les visites guiades que s'hi duen a terme.

Terrassa també conserva edificis més antics que mereixen ser coneguts. Per exemple la Seu d'Ègara, una autèntica joia. Després d'anys de treballs de restauració, les tres esglésies que formen el conjunt (Sant Pere, Santa Maria i Sant Miquel) presenten un meravellós aspecte i ofereixen al públic tota una lliçó d'història arquitectònica, ja que hi ha elements del romànic, majoritàriament, però també de l'època visigoda –dels pocs vestigis que queden al nostre país d'aquesta etapa–, així com del Renaixement, del Barroc, i fins i tot de les darreries de l'Imperi Romà, sense oblidar dos destacables retaules gòtics.

Podeu acabar de passar el dia al parc de Vallparadís, i si encara voleu conèixer més patrimoni, feu una visita al Castell Cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, i un altre dels edificis que ens mostren que, molts segles abans de ser una ciutat que acollís tants milers de veïns, Terrassa ja era un lloc preuat per fer-hi estada per part de gent molt diversa.