Escapada al Vallès Occidental: un passeig per la història

La primera tarda vallesana la passarem a Santa Perpètua de Mogoda, i començarem les nostres passes a la colònia agrícola de Mogoda, al sud-est del nucli urbà, el barri més antic i nascut a recer d’una masia fortificada del segle XII. El barri és format per una cinquantena de cases disposades en dos carrers, el nou i el vell. A la masia fortificada s’hi fan visites en comptades ocasions, però us expliquem que es tracta d’una fortificació de tres plantes amb pati central, un estany i una capella del segle XVI.

Us podeu dirigir tot seguit a l’altre veïnat més antic, el de Santiga, que avui conserva el mateix aspecte que al segle XIX, quan es va agregar a Santa Perpètua. El seu centre està format per una església romànica del segle XII, el castell –una masia fortificada dels segles X-XI i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional– i un safareig.

La gran industrialització del municipi no va arribar fins a la dècada dels 60 del segle passat. Tot i així alguna indústria ja hi era des de feia temps, com el Vapor Arañó, de 1857, a partir del qual va començar la urbanització de la plana que hi ha entre l’església, la Rambla i l’avinguda de Santiga. L’edifici, avui propietat municipal, és un notable exemple de patrimoni arquitectònic industrial, i una de les seves naus s’utilitza com a centre cívic. Cerqueu també en la vostra visita a Santa Perpètua alguns dels 17 masos que encara hi ha al terme, entre els quals Ca n’Oller, una clàssica masia catalana, en mans de la mateixa família de pagesos perpetuencs des de fa 700 anys! 

Dedicarem tota la jornada d’avui a Cerdanyola del Vallès, un municipi que té un interessantíssim llegat de diferents èpoques. El matí, per exemple, el podríem dedicar al Museu i Poblat Iber de Ca n’Oliver, un jaciment arqueològic situat en un turó de la serra de Collserola corresponent a un assentament que va habitar la tribu dels laietans entre els segles VI i I aC. El jaciment ocupa més de 6.000 m2 i hi trobareu les rèpliques de tres edificis, corresponents a dues cases i un taller, i que ajuden a entendre millor la vida quotidiana dels ibers.

Ens muntem en una imaginària màquina del temps i viatgem ara a quan Cerdanyola es va convertir en un important lloc d’estiueig, a principis del segle XX. L’edifici modernista de Can Domènech, obra de Gaietà Buïgas, acollia el Teatre-Casino, i més tard va ser habitatge. Des de 2009 és la seu del Museu d’Art de Cerdanyola, amb un fons variat d’artistes vinculats a la ciutat, i amb uns vitralls que fam embadalir els visitants: les Dames de Cerdanyola. Una obra mestra del Modernisme.

De l’època medieval també n’hi ha testimonis, a Cerdanyola. El més celebrat, el castell de Sant Marçal, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’actual fesomia exterior correspon a una reforma de Gaietà Buïgas de l’any 1895, que en va respectar l’estructura original, que data dels segles XI-XII.

I del civil medieval al religiós, perquè als afores, a la vall de les Feixes (serra de Collserola) trobareu l’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes, romànica del segle XII, i, d’època més recent, l’ermita de Santa Maria de les Feixes, barroca del XIV.

Són només alguns dels espais de Cerdanyola del Vallès que hauríeu de conèixer en la vostra estada.

Darrer dia al Vallès, i l’iniciem en un museu on hi podem passar tranquil·lament tot el matí per la gran quantitat d’objectes que alberga. El Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí reuneix peces de procedències i èpoques diverses, però que totes han estat presents en llars catalanes. Hi ha per exemple la sala dedicada als invents dels segles XIX i XX, amb especial atenció a l’evolució dels aparells elèctrics, però també ampolles de sifó, còmics, postals o cromos de xocolatines. La sala del Celler està dedicada, ja us ho podeu imaginar, a objectes relacionats amb la llarga tradició vitivinícola del país, o la sala Mobiliari, centrada sobretot en els mobles que omplien les estances de les cases més riques dels pobles.

Montcada i Reixac serà la nostra destinació final. Un dels espais més singulars i espectaculars que hi trobem és el Parc de la Llacuna, d’alt valor ambiental i paisatgístic i ideal per estirar-hi les cames. Hi ha observatoris i miradors, especialment per seguir la dinàmica de la llacuna natural.

I ja que hem començat per un parc, esmentar-vos també el de Can Cuiàs, una de les portes d’entrada a Collserola, i amb panoràmiques al turó de Montcada i Reixac. També hi ha molt bones vistes des de l’església de Sant Pere de Reixac. I encara un altre parc, el de les Aigües, on hi trobareu la Casa de les Aigües, una antiga central d’extracció i bombejament d’aigües captades del cabal subterrani del riu Besòs, i tot un exemple del Modernisme industrial català. Passejant pel casc urbà no us costarà trobar la Casa de la Vila, al carrer Major, un dels edificis més emblemàtics del municipi, projectat el 1918 per l’arquitecte Josep Graner, i avui espai sociocultural on es duen a terme tallers, cursos i exposicions. Si n’hi ha alguna, d’exposició, que us agradi, visitar-la pot ser una bona manera d’acabar el viatge.