Enmig d'immenses esplanades de tarongers, perfumat de gessamí i prop del mar, trobem Alcanar. Un municipi que té un nucli urbà interior i també un altre poblet pesquer, les Cases d'Alcanar, que comparteix protagonisme amb els prop de 10 quilòmetres de litoral i de cases d'estiueig d'Alcanar Platja. Així trobem tant els costums d'interior en un poble que reposa a les faldes de la serralada del Montsià, com a 4 quilòmetres, un acollidor poblet d'encant mariner amb una plaça major que mira al port pesquer.
El repte és ser prou hàbils per gaudir de l'autenticitat de l'oferta interior basada, en part, en la riquesa patrimonial de l'època iber, com del sol, la platja i la gastronomia que podrem trobar a primera línia de mar. Si a més tenim la sort de coincidir amb les festes Quinquenals del municipi, ja podrem dir que l'hem encertat!
A més, si només podeu escapar-vos un dia, Alcanar ha planejat una sortida per a barcelonins que inclou el viatge amb autobús al poble, una visita guiada, un dinar d'arròs o marisc en algun dels restaurants d'Alcanar i, després d'una passejadeta per la platja, tornada a la ciutat.
Us aconsellem que conduïu fins a les
Cases d'Alcanar i fixeu allà el vostre camp base. Aquest nucli urbà, a peu de platja, és el que aglutina bona part de l'oferta hotelera del municipi. Podeu optar per un hotel típic de platja mirant al mar, per algun hostal regentat per un veí de tota la vida en el mateix poblet o també, en aquest cas, cobra molta força l'opció del càmping. Sigui com sigui, un cop deixat l'equipatge sota cobert, us aconsellem que feu una passejada per aquest extens compendi de tipologies de platja que formen la costa
canareva. Podreu trobar íntimes caletes, juntament amb altres platges llargues de sorra, així com la típica platja de pedretes just davant del centre del poble. Una de les més conegudes és la platja
del Marjal, que comença just quan el poble acaba i que s'allarga fins a la desembocadura del riu
Sènia, ben a prop del límit amb el País Valencià.
A l'estiu, les Cases d'Alcanar és un poble alegre que celebra les clàssiques festes majors amb envelat i ball davant del mar, mentre que els xiquets corren amb els gelats a les mans i els joves intercanvien històries en rotllana a la platja. A l'hivern és un poble per gaudir de la tranquil·litat vora mar.
Us aconsellem que gaudiu de l'encant de vila marinera lliurement i sense preàmbuls, quan s'acosti l'hora de sopar, us apropeu a un dels restaurants per fer un bon suquet de peix. Com diria l'il·lustre canareu, l'economista Germà Bel, Alcanar és l'únic poble on gairebé hi ha més restaurants que persones.
De bon matí, si podeu resistir-vos a la fal·lera de platja, aquí teniu una interessant i desconeguda proposta que alterna tant l'exercici físic com el valor paisatgístic i també històric de la zona. La idea és que sortiu de les Cases d'Alcanar –si pot ser des de la zona de Sòl de Riu, just a la desembocadura del riu Sénia–, direcció a la Ràpita caminant pel costat del mar. De camí, anireu trobant restes constructives de la Guerra Civil Espanyola, des de nius de metralladores, búnquers i defenses antiaèries fins a antics campaments militars. Tot i que en molts de trams el camí no està senyalitzat, val la pena emprendre aquesta aventura. De fet, com certifica un estudi arqueològic recent de l'Ajuntament d'Alcanar, aquest és dels municipis de l'Estat que té més diversificació de restes d'aquella època, la majoria d'elles encara per senyalitzar.
Després d'un bon dinar, és moment de fer un viatge al passat. Us proposem una visita al Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers que està ubicat a l'antiga casa senyorial O'Connor. Visitar aquesta casa és interessant per dues raons: és tan interessant per dins com per fora.
Si bé aquest edifici alberga una de les col·leccions de restes ibers més importants de Catalunya, l'edifici que l'acull és una construcció del segle XIX que val la pena contemplar en detall, sobretot el seu interior. Les decoracions interiors ensenyen al visitant l'estil de vida d’una família irlandesa adinerada que es va instal·lar al poble i que va lluitar en favor de Felip V durant la Guerra de Successió, al segle XVIII.
Als dormitoris de la casa, encara es conserven retrats amb dones pèl-roges típicament irlandeses, així com quadres i plafons amb imatges de productes que denoten el nivell adquisitiu dels propietaris. Ara, aquest edifici és de titularitat municipal i, com dèiem, acull tot el fons arqueològic de les troballes fetes en les excavacions al municipi. A la planta baixa, hi ha una introducció a les civilitzacions ibers amb un punt d’informació multimèdia sobre la població. L’exposició permanent té més de 160 peces arqueològiques originals, entre les quals destaca un conjunt de vaixella cerimonial indígena únic a Catalunya. Recopileu bé tota la informació perquè l'endemà la veureu en directe a la Moleta del Remei.
Us proposem que us cruspiu un bon esmorzar de cara al mar. En els pobles mariners era habitual entre els pescadors fer-se un bon suquet de peix a trenc de l'alba. Així que si voleu rememorar antigues tradicions, seieu i demaneu un peix amb suc o una bona fregitel·la de peix acabada de fer acompanyada d'escalivada i una bona torrada de pa. El més aconsellable, si es visita aquesta població, és fer una bona jornada de platja matinal i així poder gaudir del mar en les seves múltiples possibilitats.
Per als qui vulguin un estil més relaxat, us aconsellem que estireu la tovallola en alguna de les platges del municipi o de la zona d'
Alcanar Platja, on hi ha diferents caletes que val la pena conèixer de primera mà. Per als més atrevits, diverses empreses de la zona lloguen caiacs, planxes de 'paddle-surf' o fins i tot patinets per poder fer una ruta pel mar. Poseu-vos protecció solar i a gaudir del mar! Si és hivern, agafeu un llibre i llegiu vora el mar mentre escolteu la brisa impactar per tot el vostre cos. De vegades, els plans senzills són els més gratificants.
Si teniu inquietuds pel patrimoni i l'arqueologia heu caigut a bon lloc. Alcanar compta amb el jaciment iber situat a la Moleta del Remei, just en un turó al capdamunt del poble. Es tracta d'un assentament iber dels ilercavons, una tribu que habitava entre els segles VI i I abans de Crist el territori que ara es coneix com Terres de l'Ebre. Tot i que a l'hivern, les visites al jaciment es programen al matí, de juliol a setembre també està obert a la tarda. Ara bé, atenció: no pequeu de guiris inexperts. Si sabeu que aquell dia anireu a un jaciment, porteu calçat adequat, les xancletes són molt boniques, però no són la millor opció per pujar els 134 escalons que hi ha fins a arribar dalt.
Un cop a dalt, podreu observar les restes d'un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversos espais que servien per intercanviar productes i aliments. Segons ens expliquen els historiadors, els habitants d'aquest poblat, únic a la
Ilercavonia, eren l’elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, que intercanviaven per productes de luxe com olives, salaons de peix, vi i ceràmica feta a torn a diferents pobles de la Mediterrània. Per això, aquest és un dels punts d'interès patrimonial més importants de Catalunya. Si sou per la zona a l'estiu, esteu atents a l'agenda, ja que s'organitzen jornades temàtiques per descobrir el patrimoni.
Abans d'acomiadar-nos, tant si sou creients com si no, passeu a saludar a la Mare de Déu del Remei, a l'ermita que hi ha just als peus de la Moleta. És un dels llocs de pelegrinatge més habituals a la zona i un espai on se solen fer trobades culturals, concerts i àpats populars. No hi ha documents que expliquin amb exactitud quan es va construir, però molt probablement va ser a finals del segle XVI o principis del segle XVII, que és el període en què foren construïdes totes les ermites dedicades a aquesta mare de déu.
