El millor de Girona

Desenganyem-nos: per beure una bona sidra ja no cal anar a Astúries. A l’Empordà, concretament a Mas Saulot, en tenim una que allà on va triomfa: la Mooma. Lleugera, aromàtica i equilibrada. De fet, i ara entendreu l’agosarada afirmació del principi, va quedar primera de la classificació en un tast internacional de sidres de poma celebrat a Gijón! Els responsables són una família de fruiters –els hereus de la pionera Girona Fruits– que, després de fer un curs de sidra al Regne Unit, van llançar-se a la piscina i van decidir crear la primera sidra elaborada amb pomes autòctones. Aparteu-vos, gintònics, arriba la sidra gironina!

Ara que el mòbil ha passat a ser una extensió del nostre braç, no sabem viure sense cobertura i ens agafa un atac d’ansietat quan marxa la llum, a Girona hem tornat al passat. I sense necessitat de la Tardis. A tocar de la plaça de la Independència, hi trobem Vintage, una sabateria a mida i totalment artesanal. Tu tries el disseny de la sabata i ells te la fan. Tot pel preu d’uns vuit o deu gintònics. Això sí, haureu d’esperar gairebé un mes, que el procés és lent i la llista d’espera llarga.

Un cop al mes, els indies de Girona pelegrinem cap als jardins de la Mercè per assistir al Mercadillu Secret. Cervesa artesana, tasts de gastronomia internacional, actuacions musicals i espectacles per a la canalla. No es pot demanar més. 

Deixeu-vos de cadenes de fast food o de franquícies amb nom de pasta. La millor pizza la fan a la Cocolino. Massa fina i cruixent, ingredients de qualitat i un bon equilibri italianocatalà. Hi trobareu des de la napolitana més clàssica fins a pizzes sense lactosa i petites joies que mereixerien ser emmarcades, com la de poma i foie gras semicuit. De llagrimeta. 

Al taller de l’Eva Lozano i Trementina Lab no s’hi pot anar sense el mòbil ben carregat i l’Instagram a punt. Pintures chalk paint i materials orgànics, arracades i collars (gairebé) més elegants que Audrey Hepburn. La Viqui Aldeguer és interiorista i l’Eva, dissenyadora de joies. Comparteixen taller i una màxima: menys és més. Discreció, subtilesa i formes orgàniques. Tot amb denominació d’origen empordanesa.

Els gironins fem país fins i tot quan bevem te. Tegust són els inventors de la més que coneguda i inimitable infusió de ratafia, inspirada, per cert, en la recepta original de Francesc Rosquellas del 1842. Ara aquesta empresa de Forallac ha fet un pas endavant i s’ha atrevit amb, agafeu-vos fort, les aromes de Montserrat. Sense alcohol, esclar. I per als més melindrus, han creat una infusió de maduixes i xocolata blanca inspirada en els colors del Girona FC.

Poseu en una batedora uns quants quilos de ceràmica empordanesa, el surrealisme de Salvador Dalí, un bon raig de la tramuntana, un munt de calaveres i barregeu-ho tot. El resultat és Bussoga, que, a més de significar ‘nyanyo’ en empordanès, és un estudi creat pel dissenyador de Sant Jordi Desvalls, Josep Motas. Bussoga realitza peces úniques de ceràmica utilitzant materials i tècniques totalment tradicionals. El matrimoni perfecte entre tradició, avantguarda i hipsterisme. Un avís: és addictiu. Si no us ho creieu, doneu un cop d’ull al hashtag #bussoga.