Ruta per descobrir la Vall del Llémena

Un dels múltiples encants de Sant Gregori són, sens dubte, les fonts: la del Raig, la d’en Coromines i la d’en Verdaguer. La primera és aigua potable i les dues últimes aigua picant. Durant el recorregut les podreu veure totes.  Però comencem pel principi. Temps: unes quatre horetes. Quilòmetres: uns 14. Es pot fer a peu o amb BTT.

Com s’hi va? Comenceu al camp de futbol. Una vegada travessat el pont sobre el Llémena, continueu pel camí immediat en direcció esquerra, el qual ens permet resseguir de molt a prop el riu. De fet, aquest camí ens porta fins a l’aiguabarreig del Llémena amb el Ter, tot travessant la Devesa de Can Prat. En aquest punt, per cert, us podeu aturar a fer fotos. Bé, no és obligatori, però ho petareu a Instagram. Continuarem pel camí que segueix cap a la dreta paral·lel al Ter i que ens porta a trobar el camí que creua el riu a través del pas de la Pilastra fins a trobar la carretera asfaltada.

Prosseguint per la carretera arribarem a una bifurcació, tot just davant del pas de la barca amb Bescanó, que seguirem a la dreta. Per aquest mateix camí, ja a l’interior d’un bosc d’alzines i roures, arribem a la font d’en Coromines. Si continuem el camí trobarem la Font del Raig i passat el veïnat de l’Església, la d’en Verdaguer. 

Voleu fer una mica (més) de senderisme? Pugeu a Sant Grau. Temps: unes quatre hores. Longitud: 13’62 quilòmetres. Altitud: 90 metres. El podeu fer a peu o amb BTT. Si opteu per anar-hi amb bici, però, heu de saber que la dificultat augmenta una mica. Això sí, hi ha dos sectors molt diferenciats: el primer,- que arriba fins a la Font de Can Verdaguer-, és força senzill i apte per a tothom. I el segon, un xic més complicat, que va des de Can Verdaguer fins a Sant Grau. És més difícil perquè hi ha fortes rampes i desnivells que dificulten la pujada. 

I per què paga la pena aquest recorregut? Perquè, des de dalt del cim, podreu gaudir d’unes panoràmiques al·lucinants de la Vall de Llémena, Rocacorba, i fins i tot del Gironès. De fet, si fa bon dia també podreu veure el Pirineu gironí, el Montgrí, el Montseny i la serra d’Albera. A més, és clar, us podreu apropar a l’ermita de Sant Grau i a l’antic castell de Tudela. Si decidiu no pujar fins a dalt (tranquils, no sou els únics) també podreu visitar el nucli històric del poble.  

Si comencem a pujar una mica més, cap a Canet d’Adri, una de les visites imprescindibles és el volcà de Puig d’Adri, al peu de les muntanyes de Rocacorba. Es tracta d’una petita i fàcil ruta d’uns deu quilòmetres aproximadament. El principal atractiu del volcà és que consta de tres edificis volcànics connectats entre si que es van construir al llarg de les diverses fases eruptives. El volcà, per cert, està directament relacionat amb el vulcanisme de la zona volcànica de la Garrotxa.

Passar el dia o una estona a Canet i no visitar les gorgues és com anar a dinar al König i no demanar unes braves. Les gorgues de Font de la Torre són d’origen volcànic, produïdes per l’impacte contra les parets dels materials del llit del riu que arrossega l’aigua. I són, amb diferència, un dels millors espais de la província de Girona per refrescar-se enmig de l’estiu i no morir d’una insolació gràcies a l’ombra dels arbres. Fa uns quants anys van remodelar l’estiu i es va construir una passera, una sínia i un circuit per a passejar-hi a banda i banda de la riera de Canet. Per cert, no passeu de llarg de la font i tingueu la cara néta o bruta, renteu-vos-la. Segons la llegenda, l’aigua de la font rejoveneix perquè és on rentaven les nimfes.

Un altre imprescindible: Pujar al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba. Això, sí: paga la pena. Comencem pel pitjor i després la cosa ja millorarà: Es tracta d’un itinerari d’uns 10 o 12 quilòmetres amb una pujada força exigent i pedragosa si es fa a peu ja que des del veïnat de Foleià fins al santuari hi ha força pujada, però si hi aneu amb bicicleta és millor que passeu per la pista forestal de Biert a Banyoles, ja que el de Canet transcorre per un corriol. La recompensa, però, és enorme: el santuari de Rocacorba s’alça damunt d’un penya-segat força curiós (té forma de vaixell) i ofereix una panoràmica que fa caure d’esquenes. No deixeu que us ho expliquin.

Les gorgues de Llorà (també anomenades el Gorg del Diable) són, juntament amb les de Canet, la principal zona de bany de la Vall del Llémena. Es tracta d'una gorga molt gran, situada relativament a prop de l'ermita de Sant Medir, i de difícil accés per infants i persones grans ja que per banyar-s’hi, cal llançar-se directament a l’aigua i després pujar per una corda. A més, per arribar-hi cal fer una bona excursió de baixada pronunciada. Però paga la pena! 

Per veure volcans no cal anar a la Garrotxa. El Volcà de la Banya del Boc (250 ha és un dels millors exponents del vulcanisme quaternari català existent fora de la zona volcànica més coneguda de les comarques gironines. El cràter mesura 1300 per 860 m i té una fondària de 100 m. Aquest espai és d’una gran singularitat geològica, constituït per un con volcànic obert sobre la vall de Llémena i una àmplia colada de lava basàltica que va donar lloc a la plana de Sant Joan. Va entrar en erupció en tres etapes diferents, la darrera fa 123.000 anys. La pujada al volcà no és gaire difícil si bé cal portar calçat còmode, una ampolla d’aigua i, sobretot, el mòbil ben carregat. Les vistes són al·lucinants.

L’antiga fonda Fontsabeu fa anys que no acull ni hostes ni comensals, però el rètol ens assenyala la presència de l’estanc de Llorà, que sí funciona encara com a botiga de queviures i cafeteria, a més de dedicar-se a la venda de tabac. Us ho podríem recomanar tan sols com a curiositat perquè entrar-hi és com viatjar en el temps: en qualsevol altre indret més urbà, l’onada de la gentrificació a hagués passat per sobre d’aquest colmado amb aspecte de postguerra, on les secallones i la mel dels productors de la zona esperen tranquil·lament uns compradors a qui, simplement, ni se’ls passa pel cap que aquestes coses es puguin comprar embolcallades en plàstics de coloraines. Però és que a més l’estanc de Llorà guarda un secret que només descobrireu si us porteu bé i demaneu, amb educació, on és el lavabo. Sortireu a l’exterior per la part de darrera de la casa i us proposem que camineu unes passes, poques, i aixequeu el cap. Entre les branques baixes d’una figuera, apareixerà un jardí boscà que queda enclavat als peus d’una paret de pedra per on raja l’aigua. La casa el tapa totalment des de la carretera i amaga aquest petit espai secret i salvatge on us deixaran prendre tranquil·lament el cafè.