Els millors menús de Girona

En només tres anys, la Roser i l'Albert han aixecat un negoci que estava a les últimes, a Pont Major, i ara dóna de menjar a gairebé un centenar de persones cada dia. El seu menú diari és variat, barrejant productes frescos amb d'altres que la mateixa Roser, a càrrec dels fogons, ha precuinat. El menú acostuma a estar composat d'una amanida verda d'entrada, quatre primers plats a triar, quatre segons plats també a triar i postres. Tot per 10 euros, de dilluns a divendres. Si a més voleu esmorzars de forquilla, els seus comencen a tenir una certa fama: galtes de porc, xurrasco, pota i tripa... El secret de l'èxit, segons la Roser, és el bon ambient el el tàndem que fan ella i l'Albert, que té cura del menjador.  

Si us deixeu perdre pels petits poblets que ressegueixen la carretera entre Bàscara i Esponellà, heu de fer parada a Espinavessa. Reserveu taula a la Rectoria, una perla culinària enmig d’aquell paisatge frondós que envolta el riu Fluvià. Elaboren cuina de temporada, creativa i d’autor. Basen la cuina en el receptari català però el reinventen amb gràcia. Què me’n diu d’un consomé de cigrons amb algues o d’un te de gambes? Us resistiríeu a una papillota de calçots amb tòfons i herbes? Ja us ho dic jo: a la Rectoria, de cap de les maneres! Tenen un menú de migdia més que recomanable de gust i de preu al migdia dels dies laborables i festius.

Qui no ha estat a Le Bistrot? És un dels clàssics gironins que s’ha sabut mantenir ferm amb el pas dels anys i des que van obrir, a principis de la democràcia. El local, situat a les escales que pugen cap al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona, respira un aire afrancesat com el de les autèntiques brasseries parisenques. Van ser un dels primers d’introduir les crêps a la ciutat. En fan de tot tipus, algunes amb accent més català, com la de brandada de bacallà. Les pizzes de pagès són l’altre reclam de la casa. Les couen sobre una llesca de pa de pagès, torrada per sota i gratinada per sobre, i les condimenten amb combinacions originals com ara formatge de cabra i gírgoles, pollastre amb peres o, més contundent, llom amb salsa de bolets. Al migdia fan menú d’estil molt casolà. Podreu endrapar unes galtes o uns peus de porc i estofats de la cuina més nostrada. El dijous no hi falla l’arròs negre.

En Jordi Armengol és el responsable d'aquest petit miracle situat a la Plaça de Catalunya, a tocar del Pont de Pedra. Treballen amb productes de proximitat, cuina de mercat i de temporada. De dilluns a divendres fan un menú diari amb beguda, dos plats i postre, sempre molt variat. Un dels valors afegits del +Cub és la rapidesa, servint el primer i el segon plat gairebé al mateix temps, perquè tal i com expliquen, volen que a migdia mengis bé, ràpid i de gust, sense haver de recórrer a l'entrepà, i que després de l'àpat tinguis prou temps per pair abans de tornar a la feina. Al seu web, a més, pengen d'un dia per l'altre el menú, per a que vagis triant, i si ho fas i encarregues, el conviden a la primera beguda.  

El Teatret de la Bisbal, al passeig que ressegueix el riu Daró, havia estat fa molts anys una sala de poble on es feia ball i altres espectacles. Des de fa uns quants anys, l’espectacle es trasllada a la cuina del local, reconvertit en restaurant. Juguen amb els productes de temporada i a la taula tant hi podreu trobar carn de caça, com la llebre o la perdiu, com tòfona, carxofa o uns bons pèsols a la catalana. Prenen el receptari tradicional com a model però en fan variacions per adaptar-lo a l’actualitat. Us recomanem el menú de migdia però si sou per la capital baixempordanesa de nit, feu una capbussada a la carta i deixeu-vos aconsellar pel personal.

Els menús del bar Neptú són bons per a la salut i per a la butxaca. Amb aire de cafeteria, el Neptú cada cop pica més alt pel que fa a la creativitat en la cuina. Van a mercat, compren el que hi ha de temporada i en pensen uns plats saludables i innovadors per al menú, de dilluns a dissabte (un pèl més car aquest darrer dia), que canvien cada dia. Sopa d’algues amb tataki de tonyina, vedella de Girona a la planxa, botifarra de foie amb saltat de bolets i tòfona, magret d’ànec amb cacauet i cruixent de celeri, etc. També tenen carta que canvia cada 4 mesos i una varietat de sortidors de cervesa d’autoservei que funcionen amb una targeta que es va carregant. Ja ho veieu, al Neptú no hi falta de res! I això que només era una cafeteria…

Treballadors gironins, esteu de sort! Els menús del Blanc són dels que miren per a la vostra salut. Ubicat dins l’Hotel Ciutat de Girona, és una bona opció per als que us toca menjar a fora sovint. Combinen els plats de manera equilibrada però no per això més avorrida. De primer, sempre hi trobareu una crema o una amanida condimentades amb gràcia, com l’amanida de maduixots amb formatge de cabra. Els segons inclouen opcions de carn i de peix i, per als més primmirats, sempre n’hi ha algun a la planxa. Per posar un exemple: bacallà gratinat amb allioli de mel o entrecot de vedella de Girona. S’adapten a tots els públics, per això inclouen plats aptes per a celíacs i vegetarians. Aprofiteu-ho! Els caps de setmana també tenen menú!

Ostenta l’honor de ser la pizzeria més antiga de Girona i, tot i que va obrir el 1986 al barri de l’Eixample, des del 1992 està ubicada a Pedret, segurament la porta d’entrada més bonica de la ciutat, resseguint la llera del Ter just quan el riu Onyar fa pocs metres que hi ha desembocat. A part de ser un restaurant de cuina casolana amb menú assequible de migdia entre setmana, la pizza és l’autèntic amo i senyor del local. Fetes artesanalment i amb preferència per matèries primeres autòctones, la pizzeria compta amb una extensa carta on fins i tot hi ha espai per una selecció de pizzes sense lactosa, a banda de les clàssiques i les més d’autor, i també serveixen pizzes aptes per a celíacs si es reserva amb antelació.

Cuina catalana i de temporada. Rapidesa i qualitat. Són les claus del Clàssic Girona, un bar restaurant situat al bellmig de Girona, a tocar de la plaça Marqués de Camps. Gràcies als seus complets esmorzars i l'econòmic menú diari, el Clàssic s'ha convertit en un referent de la zona i en un dels restaurants predilectes de la 'working class' gironina. A més, ofereixen un bon assortiment de tapes. 

El Nelson és allò que en diríem un restaurant per a la working class, tal qual. A prop de l’estació de trens i autobusos de Girona, matina per servir els esmorzars als gironins que opten per començar el dia amb entrepà, cafè i diari. Embotits, formatge i pa de Casa Moner, una fleca amb botigues a tot Girona que produeix el pa amb farines ecològiques. Un cop enllestit el primer àpat del dia, ja es preparen per als menús de migdia. Fan cuina mediterrània i canvien els plats diàriament. 8 primers i 8 segons a escollir. Hi inclouen molta verdura i peix fresc a la planxa. De fet, formen part del programa AMED, un segell que atorga la Generalitat per a la promoció de l’alimentació mediterrània. Amb tot, també hi tenen cabuda plats més guarnits com les fideuàs, els arrossos o alguns guisats tradicionals, com els peus de porc amb salsafins, el conill a la caçadora o al forn amb allioli trencat. Tingueu en compte, si rondeu per Girona, que els dissabtes també fan menú.

Els bisbalencs treballadors i la gent de pas a la Bisbal són afortunats de tenir un restaurant com la Cantonada on poder menjar un menú entre setmana en temps record per tornar ràpid a la feina però sense que es noti la pressa. I aquesta dolça sensació és gràcies a un local acollidor i un menú ajustat però de qualitat, amb plats diferents cada dia. Després de molts anys lligat a un matrimoni bisbalenc molt vinculat a la ciutat, l’Assumpta i en Rafael, des de finals del 2015 està regentat per una altra parella, en Xavier i la Susana, vinguts de Barcelona i que han sabut seguir amb el mateix esperit i èxit d’abans. La cuina de la Cantonada és honesta, sense artificis, amb la seguretat de qui cuina amb bon producte de proximitat. Però això no vol dir que tot es redueixi a cuina catalana, sinó que la passió viatgera dels propietaris fa que els plats s’impregnin de cuines de tot el món, sense extravagàncies. Al cap de setmana també hi ha menú i el restaurant s’emplena de famílies i amics. Feu especial atenció als postres casolans, senzills però on s’hi nota l’experiència d’en Xavier d’haver treballat durant dos anys en un obrador de pastisseria tradicional.

De restaurants a Palamós n’hi ha molts, però un dels noms que sobresurt a l’hora de parlar de peix o arròs a la població és la Selvatana. Fa molts anys que la clientela hi acudeix a menjar arròs a la marinera, només de peix i marisc. Una bona opció que plantegen i que mira per la butxaca dels comensals és escollir el menú especial que l’inclou. També dominen molt bé el peix al forn o a la planxa, peces sempre fresques que els arriben directament de la llotja. Elaboren un suquet per llepar-se’n els dits, en què posen també gambes i escamarlans. Peixet fregit, marisc a la planxa, etc. De dilluns a divendres tenen menú de migdia de cuina casolana.

Perquè per menjar arròs no cal ser arran de mar. A Can Badó demostren que a la capital altempordanesa, a mitja hora de la platja, també se’n fan de bons. És l’especialitat de la casa i la llista no té res a envejar altres restaurants de cuina marinera: arròs caldós de llagosta i sépia, o de nècores i ceps, de llamàntol, de cabra de mar, de sépia, ceps i vieira o la caldereta de llagosta. Alerta, perquè no s’acaba aquí. En fan de sec amb carxofes, sépia i ceps, o caldós amb conill, cargols i carxofes. També una variant estrangera: el risotto de verdures, Torta del Cassar i tòfona. Els fan per emportar a casa si us voleu estalviar de fer el dinar. Els migdies laborables ofereixen un menú de mercat molt arreglat i bé de preu.

Trobar un menú de cap de setmana bé de preu i de qualitat pot ser missió impossible de vegades. A la Taverna de Sant Pere Pescador no haureu de patir per la vostra butxaca si teniu ganes de sortir a menjar bé un dissabte a la nit, per exemple. I no us penseu que degustareu poca cosa. Amb ingredients frescos i imaginació obtenen plats amb un toc de sofistiació. Per exemple, uns xampinyons amb gambes i salsa de formatge o un cruixent de filet de porc amb salsa de figues. Vaja, que quedareu com uns senyors! Si preferiu compartir amb familiars o amics, també tenen tapes de tots tipus. Per si no n’hi havia prou, també tenen plats a la carta. La Taverna és d’aquells llocs que tant hi pots menjar per 6 euros com per 40. Apte per a tots els públics, doncs.