L'Alt Empordà en 15 restaurants

Ells mateixos es presenten com un restaurant panoràmic, i raó no els n’hi falta. Entreu i ho entendreu immediatament perquè davant vostre es presentaran unes vistes al·lucinants del port de Roses i del Canigó. Agafeu mòbil i feu rebentar Instagram! Com el restaurant, la cuina també és d’alçada, perquè no ofereixen els típics plats de fregidora que podríeu esperar al costat d’un port, sinó autèntica cuina d’autor feta amb els productassos que ofereix la llotja de Roses. De la seva completa carta, necessiteu tastar el carpaccio de gamba de Roses amb oli de l’Empordà i sal volcànica o l’arròs a la cassola amb llobregant i cloïsses. Tenen també una extenssíssima selecció de vins i caves per arrodonir la vetllada. Sortireu contents com un gínjol!

Amb la fi d’el Bulli a la cala Montjoi, els Brancs assegura la presència d’almenys una estrella Michelin a Roses. El restaurant va tenir un punt d’inflexió el 2012 quan, per sorpresa i emoció dels mateixos directors i equip de cuina, va aconseguir la primera gran condecoració dins del món de la gastronomia. Als fogons hi trobem el xef granadí Javier Cabrera, format amb grans cuiners com ara Ferran Adrià i Joan Roca, i també al restaurant Arzumendi. La seva és una cuina catalana d’autor, creativa, que es basa en els productes més propers de la zona i reconverteix els plats més coneguts buscant l’excel·lència en cada detall aplicant les tècniques més actuals. Podreu escollir entre un menú 'Experiències' complet o un menú degustació més econòmic que va variant contínuament. Plats com l’arròs melós amb gambes de Roses, el garrí confitat, els raviolis d'alfàbrega i verdures o la botifarra de llamàntol amb mongetes del ganxet, poden emocionar els paladars més capritxosos. Si no fa fred, la millor decisió és intentar agafar taula a la terrassa. El restaurant agafa el nom dels esculls ancorats just al seu davant, sota un petit penya-segat que mor a la platja del Bonifaci. Un entorn idíl·lic dins la Badia de Roses.

Perquè l’Alt Empordà també té muntanya i restaurants amb caliu, estovalles de quadres, cairats de fusta i cassoles penjades a la paret. Us atreviu a abandonar la concorreguda costa i enfilar carena amunt direcció a la frontera? Feu parada a Maçanet de Cabrenys i tasteu el bacallà més empordanès que heu vist mai: el de can Tenli. És l’especialitat de la casa. El fan a l’estil de l’àvia Maria, amb patates laminades i tomata natural al forn. Amb el civet de senglar, tripes, magret d’ànec i entrecots amb guarnicions variades recuperareu la força després de la pujada. També són reconeguts els cargols, l’amanida de favetes o els canelons casolans. Us falta algun al·licient més per descobrir la muntanya altempordanesa?

El Cap i Pota és sinònim de cuina catalana feta a foc lent, amb tendresa i fent xup-xup, ideal per a tots aquells que els agrada sucar pa al plat sense pressa. És també el desig fet realitat d’Artur Sagués, cap de sala amb una llarga trajectòria que comença com a cambrer als inicis d’elBulli, de la mà de Juli Soler, i tres anys més tard continua com a maitre ajudant a crear la fonda Senyor Parellada de Barcelona, de la mà de Ramon Parellada. I precisament és aquest últim restaurant, i el seu concepte de recuperació de la fonda catalana, la gran influència del Cap i Pota de Figueres.  No hi ha menú i l’oferta es basa en una carta amb una vintena de plats permanents, més una pissarra amb suggeriments del dia. La seva dona, Pietat Valenzuela, tot i tenir poca experiència en l’hostaleria, és qui sap cuinar aquestes meravelles tradicionals i presentar-les amb gràcia. Com a entrants, cal destacar l’amanida de xató, la ventresca de tonyina amanida amb una divertida ceba i cop de puny, les sardines marinades o els bunyols de bacallà. I com plats més contundents, la galta de vedella a baixa temperatura amb mostassa, la cua de bou al vi negre, la llengua de vedella amb salsa de caparrons o bé el cap i pota que, alhora, dóna nom al local.

La tramuntana, el mar, la platja, els pescadors, el paisatge abrupte costaner… al Miramar diuen que tots aquests elements tenen una forta influència en la seva oferta gastronòmica d’avantguarda, mereixedora de dues estrelles Michelin. La proposta del restaurant porta el nom de Paco Pérez i de la família de la seva dona, Montse Serra, al capdavant del restaurant des de 1939. Es basen en la tradició del territori i en el respecte màxim pel producte autòcton que transmeten en cada plat. Un menú ple de sorpreses en què el més essencial és la matèria prima, provingui del mar o de la terra. A la carta, clàssics com la vieira, parmentier de pernil ibèric i Pedro Ximénez o les cloïsses o el tàrtar d’ostres i caviar amb aire de poma.

Us agrada el sushi? Que no us donin maki per llebre! El millor sushiman (bé, un dels millors) del món el tenim a casa nostra. Concretament a Cadaqués. Es diu Federico Filipetti,-tot i que tothom el coneix com a Fede-, i és un xef argentí format, entre altres llocs, al Bulli i al Celler de Can Roca. Filipetti és, també, un dels valors puixants del panorama gastronòmic gironí. No us ho creieu? Aneu al Haiku, aquest petit i pintoresc restaurant de Cadaqués cada dia més popular. Tot i que opta per una cuina tradicional japonesa, en Fede, aporta als plats el seu toc personal, gairebé mediterrani, convertint el sashimi, nigiri, maqui o tempures en experiències memorables. Per cert: Els vegetals, plantes, flors, herbes que utilitza les conrea ell mateix al seu hort. Si hi aneu, no us perdeu el carpaccio de vedella Kobe: per llepar-se’n els dits. 

Passatges és el nom del memorial que l’escultor Dani Karavan va plantar a Portbou com a homenatge a Walter Benjamin. Segons el xef, Sergi Gubert, el monument també pot servir per reflectir la cuina del restaurant: s’hi baixes les escales veuràs el mar i si les puges, el cel. Traslladat a l’espai allargat del local, des del menjador es veu el mar per recordar l’essència de la cuina marinera però, al fons, a la cuina, hi ha un laboratori on regna la imaginació i la voluntat de crear coses noves. Es tracta, doncs, d’una cuina de risc, també a nivell empresarial si es té en compte que Portbou queda apartat i el turista de pas normalment és francès i busca menjar la tradicional paella, sense artificis. El Passatges també serveix paelles, fideuà i arrossos, però no vol renunciar al seu laboratori d’autor. La carta és petita perquè, principalment, es treballa amb un menú de temporada que canvia segons l’estació de l’any. El menú diari canvia cada setmana i és molt assequible. A en Sergi li agrada treballar amb productes de km0 però, alhora, fer petits homenatges als diferents tipus de cuina internacional. De fet, el leitmotiv és buscar una combinació d’ingredients i sabors amb els que, si bé a priori sembla que no encaixin, es pugui aconseguir un bon maridatge i un petit efecte sorpresa en cada plat. Així, el melós de vedella es cou a baixa temperatura, amb herbes de la zona, salsa lleugera de curry i una espuma de cacauet, aproximant-se als sabors africans. El bacallà es fa gratin

A tots els pobles de costa, i més si és tan autèntic com El Port de la Selva, mai hi falta un restaurant mariner 'de tota la vida' situat ben arran de platja. El local, amb diferents nivells, antigament havia estat el celler d’una casa de pescadors on s’hi guardaven els estris de pesca. Des del 1963, però, i amb l’arribada dels primers turistes, els propietaris van tenir clar que valia més la pena posar taules i cadires allà on fins llavors hi havia xarxes apilades. No desaprofiteu l’ocasió de tastar-hi un dels arrossos de la casa: el caldós de cabra de mar i llobregant, la paella de marisc o l’arròs amb sèpia i escamarlans. Tot el peix i marisc és del Port de la Selva (gambes a la planxa, cargols de mar gratinats a l’all, escamarlanets saltejats, llagosta,...), exceptuant algun producte que no es troba a la zona, com és el cas de les ostres, que vénen de França.

Modernitzar el pica-pica i convertir-lo en tota una experiència gastronòmica. Aquest és el propòsit del Compartir. Amb els amics o amb la família, l’important és gaudir dels platets de la cuina més moderna i de la més tradicional en bona companyia, en un ambient distès i al privilegiat entorn Cadaqués. Des d’una amanida de tomàquets confitats amb crema de parmesà i gelatina de llimona al caneló de tonyina amb gustos mediterranis, un dels plats més característics del restaurant. De postres, els bombons líquids de xocolata amb sorbet de grosella negra o el pastís de formatge amb sorbet de cireres. Compartim?

Si t’agrada el marisc tan fresc que salti del plat, l’Escal’ A Huitres no et deixarà indiferent. Es tracta d’un restaurant bretó que rendeix culte a les ostres, els cargols de mar o els escamarlans en tots els seus plats. A més a més, preparen el marisc a l’estil francès, és a dir amb maionesa, pa i mantega i una bona copa de vi blanc que et reompliran sempre que ho demanis. Els preus són més que econòmics ja que amb 50 euros podreu devorar una mariscada per dos. I si preferiu menú, tots els plats incorporen marisc igualment fresc i a un preu gens disparat. Si la proposta gastronòmica ja és atractiva, espereu-vos a veure el paisatge! El restaurant està situat just davant del mar i disposa d’una fantàstica terrassa per arrodonir l’experiència mediterrània.