On menjar barat a Girona?

És d’aquells llocs que s’hi ha d’anar expressament si no vius a Germans Sàbat de Girona perquè el bar La Capi no es troba en cap dels carrers principals del barri, amb trànsit de cotxes, sinó amagat en un petit carrer enmig de pisos. Ens hi vam sentir atrets per un entrepà de mida considerable, batejat amb el nom de la "suela” (la sola): uns 55 x 15 centímetres de xapata, sucada amb tomata i normalment servida amb abundància de llom o bacó a la planxa, formatge i ous de guatlla, com a cirereta del pastís. Val la pena anar-hi només per veure aquest espectacle visual i el millor és ser una bona colla si no goses haver de demanar paper de plata per emportar-te’l quan te’n adonis que no te’l pots acabar. Pots tenir esmorzar per una setmana sencera. A part d’això, el bar és conegut al barri com a lloc de referència per fer sopars de grup a base de carn a la brasa, feta a la llar de foc del menjador.

En Celso i la Pilar són el duet perfecte per a un bon tiberi gallec. A l’Aliança no us acabareu les tapes que hi fan: orella, lacón, pop a feira (“a feira” i no “a la gallega”, és el que, segons en Celso, demostra que aquest bar és gallec de veritat), pebrots del Padró… Feu-ho baixar tot amb el vi blanc de la casa, ben fresquet o una bona canyeta. Són famosos pel seu caldo i per l’orella de porc, toveta, cartigilosa i picant! Als migdies, tenen un menú de 10€ de tavernes de debò!

A l’hora dels esmorzars La Gallega treu fum! I si és dia de mercat a Salt, no gaire lluny del bar, encara més! Els entrepans, freds o calents, són la nineta dels ulls i la clientela n’és conscient. Si voleu posar la cirereta a l’àpat, afegiu-hi un suc de fruita acabat de fer, en tenen una llista llarga! Ara bé, si us va el tiberi fort de bon dematí, opteu per un pop a la gallega, un dels hits de la carta, no us en penedireu! El punt fort és que hi podeu endrapar a qualsevol hora, ja sigui un entrepà, un plat combinat o un menú de migdia. I el que ens acaba de robar el cor del tot és que amb la canya hi vénen unes olives o alguna altra cosa per picar!

Els menús del bar Neptú són bons per a la salut i per a la butxaca. Amb aire de cafeteria, el Neptú cada cop pica més alt pel que fa a la creativitat en la cuina. Van a mercat, compren el que hi ha de temporada i en pensen uns plats saludables i innovadors per al menú, de dilluns a dissabte (un pèl més car aquest darrer dia), que canvien cada dia. Sopa d’algues amb tataki de tonyina, vedella de Girona a la planxa, botifarra de foie amb saltat de bolets i tòfona, magret d’ànec amb cacauet i cruixent de celeri, etc. També tenen carta que canvia cada 4 mesos i una varietat de sortidors de cervesa d’autoservei que funcionen amb una targeta que es va carregant. Ja ho veieu, al Neptú no hi falta de res! I això que només era una cafeteria…

Fa uns 26 anys el mític Bar Stop va desparèixer i es va convertir en un establiment de degustació de formatges i embotits ibèrics d'alta qualitat, amb una menció especial pel pernil de gla. Aquest producte continua essent la joia de la corona, però el negoci ha evolucionat i s'ha convertit en un dels millors restaurants de la ciutat pel que fa a la relació qualitat/preu. Si el que necessites és menjar bé a un preu raonable, aquí ho aconseguiràs. Destaca la cura en la selecció de producte de qualitat, els millors productes ibèrics i la cuina familiar, amb una carta de vins molt completa. El menú diari es basa en plats casolans, poc sofisticats però saborosos, amb producte de mercat i de temporada. És important que et deixis aconsellar per en Manel.

En Jordi Armengol és el responsable d'aquest petit miracle situat a la Plaça de Catalunya, a tocar del Pont de Pedra. Treballen amb productes de proximitat, cuina de mercat i de temporada. De dilluns a divendres fan un menú diari amb beguda, dos plats i postre, sempre molt variat. Un dels valors afegits del +Cub és la rapidesa, servint el primer i el segon plat gairebé al mateix temps, perquè tal i com expliquen, volen que a migdia mengis bé, ràpid i de gust, sense haver de recórrer a l'entrepà, i que després de l'àpat tinguis prou temps per pair abans de tornar a la feina. Al seu web, a més, pengen d'un dia per l'altre el menú, per a que vagis triant, i si ho fas i encarregues, el conviden a la primera beguda.  

La cuina tradicional catalana i la de temporada són els trumfos que exhibeix El Cabrit, l'establiment que, l'11 de gener del 1999 van obrir en Narcís i la Mònica, allà on hi havia la mítica pizzeria Ferrari, a peu de carretera, a l'Avellaneda. Des de llavors, la reputació d'aquest restaurant d'ambient acollidor, que té les seves arrels a El Cabrit de Sant Esteve de Llémena, només ha fet que consolidar-se, en part gràcies a l'excel·lència del seu menú diari. Per 13,50 euros disposeu d'un menú completíssim -si a més hi poseu el cafè, 14 euros- composat per sis primers i sis segons a escollir, que combinen sàviament sopes, cremes, amanides, carn, peix i verdures, a la planxa, la brasa o guisats, quatre postres diferents, pa, aigua, vi o refresc. No podreu dir que no us hem avisat.

Fa poc més de sis anys, en una de les places més boniques i pintoresques de Salt, la de la Vila, coneguda popularment com la de les llúdrigues, allà on ara hi ha el restaurant El Petit Racó hi havia un popular pub. Des que va tancar el dispensador de copes, en Carles, el cuiner, va cada dia a plaça a comprar per nodrir la seva cuina . Es vanta, amb raó, que el que millor toca són els productes de temporada, especialment les verdures. Carxofes quan acaba l'hivern, pèsols, mongets, i tot fresc, res congelat. La carn a la brasa també és un dels punts forts de la casa, que ofereix un menú de quatre primers, tres segons i tres o quatre postres, a triar, més la beguda, per només 11 euros. Deixeu que en Carles us faci recomanacions, coneix el gènere de primera mà.  

El River té aires inequívocs de saloon, de manera que només entaular-se ja esperes que arribi un tall de carn monumental. I de fet, ja n'hi ha de carn, i feta a la brasa, però també amanides de tota mena i cuina vegetariana. Podríem dir doncs que la cuina del River s'acosta a la mediterraneïtat. Assortiments d'embotits, fumats, patés i "fletxes" (enfilalls) elaborades amb la millor selecció de carns regnen en una carta que inclou menges aptes per a celíacs. Bar i restaurant de dia i local de copes de nit, aquesta dicotomia el fa un local que traspua vida per les quatre parets i, perquè no dir-ho, una certa fixació amb el boss Springsteen, sense arribar a l'obsessió. A favor del River, l'emplaçament, als peu de Sant Feliu, el preu del menú bàsic, 11'50 euros i un horari d'obertura non stop. El dia que pleguen més aviat, a la 1 de la matinada.  

Ja són la quarta generació. Can Marquès va obrir el 1920, davant per davant del que més tard es convertiria en el Mercat del Lleó, de manera que és un dels restaurants amb més solera de la ciutat. La proximitat del mercat marca definitivament la seva cuina, de producte de proximitat i de temporada. És per això que no us descobrim pas les seves excel·lències, les sabeu de sobres, com ara que el dijous és el dia de l'arròs i no hi cap ni una agulla, o que els dimecres d'hivern regna l'escudella i la carn d'olla. L'Imma, la cuinera, se les enginya per idear un menú diari format per tres primers i tres segons plats, a més de saborosos postres. Amanida, sopa o plat calent de primer, i peix, carn o guisat de segon, amb iogurt ecològic, poma cuita o l'assortit de pastissos de la casa, amb beure, pa, olives i cafè, per 14'50 euros. No es pot demanar gaire més.