Gelatina dura

Art i conflicte basc a Barcelona

Barcelona és ara mateix un aparador artístic de l'art basc i del conflicte que s'hi ha viscut en els últims 50 anys

Publicitat

Hi ha acords de pau sense constància gràfica, finals de conflicte que no passen a la posteritat per la imatge de l’encaixada de mans entre les parts enfrontades. Com en el conflicte basc, en negociació des de les històriques converses d’Alger de l’any 1989 fins al 2011, quan l’organització terrorista ETA va anunciar “el cessament definitiu de l’activitat armada”. L’exposició que acull la Fundació Tàpies, un microrelat comissariat per Carles Guerra dins del projecte 'Tractat de Pau' fet amb motiu de la capitalitat europea de la cultura de Sant Sebastià 2016, qüestiona noves maneres d’abordar els esdeveniments històrics. “Tot és molt recent i és difícil fer-ne una anàlisi visual i crítica, però serveix per pensar com funcionen les resignificacions simbòliques de pau sense icones”, diu Pedro G. Romero, curador del projecte. Barcelona, ara mateix, és un aparador excel·lent per saber què ha passat a Euskadi en els últims 50 anys.

Un llibre cabdal

3 raons per llegir 'Patria', de Fernando Aramburu

1.Euskadi: retrat terrible
A les mans, un llibre que pesa, en tots els sentits. A la llengua, el gust fred del canó d’una pistola. Fernando Aramburu va començar a penetrar el temps del terrorisme al País Basc a Fuegos con limón, la seva primera novel·la, que anava d’un jove de família obrera que se n’anava a estudiar a Sant Sebastià als anys 70. És ara, aquesta rentrée, que ha assolit el cim.

2.La història de les dues mares
Patria és la tragèdia d’una terra en clarobscur. I de dues famílies, cadascuna amb la seva matriarca. Una és vídua d’una víctima, i l’altra mare d’un terrorista. Una s’asseu sobre una làpida molsosa a parlar amb el més enllà i l’altra li resa a un sant. Una encén un llum al menjador i espia des de darrere la persiana del dormitori, en plena nit, mentre veu com l’altra s’acosta a la porta d’entrada, de puntetes.

3.Invàlids, capellans i terror
I després queda la misèria. Una filla que va patir un ictus i es va quedar lligada en una cadira de rodes, i una altra que no va voler anar al funeral del pare. Els anys que cauen sobre un hort enfangat on algun dia algú va construir una presa de formigó per evitar inundacions en dies de tempesta. I un capellà que defensa la pau dels feligresos posant sobre la corda fluixa a qui vol remoure la sorra del passat. Josep Lambies

I per menjar...

  • Sant Gervasi - Galvany
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out
Els Pinxus
Els Pinxus
Això sembla que ja és imparable. Fa uns anys la ciutat de Barcelona era un desert respecte a una oferta culinària considerada un bé patrimonial ibèric, la tapa, i un bé patrimonial basc, el pintxo. No es podia imaginar l'existència de locals com Els Pinxus, amb una oferta de pintxos, tapes, ous estrellats, truites, amanides i confitats, envinagrats i escabetxos de Premier League, i una cervesa que tiren com si estiguéssim en els millors bars de Madrid.
Zeruko
Zeruko
És impossible competir amb el País Basc en moltes coses: finançament, zones verdes, rock, ambient als bars i pintxos (aquests dos darrers factors, indestriables). Els pintxos –sisplau, evitem el normatiu però molt risible terme ‘barqueta’– aquí tenen un recorregut digne però limitat. Ara bé, les coses poden millorar: on hi havia la Llibreria Catalonia ara hi ha el Zeruko, germanet barceloní de l’homònima i famosa barra de pintxos de Donosti, localitat que és el bressol del pintxo entès com a miniatura d’alta cuina. El Zeruko, germà petit de germanet barceloní de l’homònima i famosa barra de pintxos de Donosti, millora el panorama amb un repertori de pintxos entesos com a miniatures de cuina creativa. Estem parlant de pintxos més cars d'allò habitual, que en molts casos són més substanciosos que dues mossegades. Hi trobareu clàssics de la casa mare, com per exemple la foguera de bacallà –alerta, millor pintxo del món el 2011–: un bacallà finet, servit sobre una graella amb un carbonet, que permet que el client el fumi al seu gust. O la tosta de llamàntol: un pintxo d’aspecte ortodox, però amb la particularitat que només es fa amb els colzes del llamàntol, la part més sucosa de l’animal. El Zeruko també és ric en jocs que distorsionen la correspondència entre sabor i aspecte: el trompe-l’oeil comestible ben entès. Ho veiem sobretot a les postres: el Bob Limón, on l’ou ferrat és una fruita de la passió envoltada d’emulsió de cítrics, al costat d’un pa de pessic de llimona.
Publicitat
  • Eixample
  • preu 2 de 4
Poca broma. El Maitea –'afecte' en basc– ofereix una varietat de més de cent pintxos freds i calents. La particularitat, ens explica Nico Montaner, és que en aquesta atípica barra la cuinera és sa mare, una basca establerta a Catalunya. I amb arrels tan nostrades que en la seva extensíssima carta el pintxo de porro amb romesco conviu en igualtat de condicions amb la truita de pebrot del piquillo. La tònica aquí és la senzillesa, l'originalitat i la qualitat.
  • Gràcia
  • preu 3 de 4
Ipar-Txoko
Ipar-Txoko
Aquí poden gaudir els amants de la bona cuina basca. Càlid restaurant de Gràcia. Els suggeriments són llegits en veu alta i amb l’accent basc pel seu propietari, Miguel. A destacar els 'chuletones', l’excel·lent 'cogote de merluza a la espalda', i un seguit d’entrants com ara cloïsses, calamarsons i una insuperable truita de bacallà. –M.A
Publicitat
  • El Gòtic
  • preu 2 de 4
Irati
Irati
A l'hora de parlar dels millors pintxos ha fet fortuna l'expressió "alta cuina en miniatura". I en aquest apartat lidera el rànquing l'Irati, amb quinze anys de vida i barra. El director del restaurant, Álex Monjas, ens informa que el pintxo que aquí té menys ingredients en porta quatre, i que han estudiat curosament el maridatge de totes les combinacions. La seva barra allargada, sense tamborets, allotja unes cinquanta varietats de pintxos, entre freds i calents. I en un bon vespre en despatxen 600.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat