Temporada d'art tardor-hivern 2014

Aquí teniu les novetats literàries més esperades d'aquesta tardor Bons propòsits d'aquest curs: dedicar menys hores a fer retuits enginyosos i tornar als vells temps de la lectura analògica, la que venia amb coberta i llom. Amb aquests set títols se us farà fàcil complir amb la vostra paraula. Que bé que pinta la 'rentrée'! 'El bigoti', d'Emmanuel Carrère Un any després que ens posés a tots l'estómac per barba amb el 'Limónov', la història d'aquell poeta maleït, fill de l'URSS, que les havia viscut de tots colors, Carrère torna al redol. Aquest cop, amb una fantasia kafkiana sobre un respectable senyor que un bon dia decideix afaitar-se el bigoti per fer una sorpresa a la seva dona. En català, la publiquen els de Labreu Edicions. Droga dura. 'Feliços els feliços', de Yasmina Reza El que ha fet Yasmina Reza us semblarà agosarat. Aquesta és una novel·la coral que en menys de 200 pàgines explica el drama personal de 18 individus, una mica com el 'Vides creuades' de Robert Alman, però molt més picat. Hi trobareu des d'un adolescent obsessionat amb Céline Dion fins a un mestre del bridge que en un dels seus atacs de còlera es menja una carta. Finíssima. Publicada sota el segell català d'Anagrama 'Setembre, octubre i novembre', de Joan Miquel Oliver L'Altra Editorial publica la nova aventura literària de l'excompositor d'Antònia Font. Va debutar en la novel·la l'any 2008 amb 'El misteri de l'amor', i fa un any ens va robar el cor amb una obra de teatre esbojarrada que es deia 'Un q

Aquí teniu un tast de l'oferta de la cartellera de la tardor Per què fer-nos els estoics? Diguem-ho clar: a cap de nosaltres li fa mitja gràcia tornar a treballar després de les vacances. Si no fos perquè amb el retorn a l'escola la cartellera es comença a animar, això seria un suplici. Per sort, els cines estan a punt de bullir amb unes quantes delícies que faran que els primers aires de tardor semblin més suportables. Us en destaquem nou, amb una mica de teca per a tots els paladars. 'El congreso', d'Ari Folman Ari Folman ens introdueix en una mena d'infern fet d'animació, on hi ha peixos amb forma fàl·lica, Michael Jackson està servint llagostes tallades a rodanxes i tot té l'aspecte de les fantasies de la factoria Max Fleischer. El director de 'Vals amb Bashir' torna a l'estètica del malson rotoscòpic, aquest cop per explicar-nos una història futurista basada en una novel·la de Stanislaw Lem. La protagonista és Robin Wright, la lady Macbeth de 'House of cards'. Sens dubte, una de les estrenes de la nova temporada.S'estrena el 29 d'agost 'El Niño', de Daniel Monzón És la nova de Daniel Monzón, una història trepidant sobre policies i narcotraficants a l'estret de Gibraltar, amb llanxes motores carregades de costo de les plantacions de Ketama, helicòpters de la Policia Nacional i unes curses que són pura adrenalina. Amb 'Celda 211', Monzón va demostrar que, en contra del que molts creien, pot existir un bon cine comercial espanyol. I aquí la cosa es confirma. Amb Luis Tosar,

La nova temporada teatral, que comença al setembre, ve carregada de nous títols i de reposicions d'obres que han demostrat la seva vàlua. Hi ha gent jove, autors consolidats, èxits segurs, alguna aposta i algun canvi d'orientació, com el nou Romea de Borja Sitjà. Cal estar atents... Woyzeck El brutal i imprescindible text de Georg Büchner –sense ell potser el teatre europeu seria un altre– personifica el mite del caos com a esperó creatiu. El drama existencial del soldat ras Franz Woyzeck era un munt de papers solts oblidats en un calaix, sense ordre, gairebé il·legible. Va ser l'escriptor Karl Emil Franzos qui va recuperar els lligalls i els va reelaborar en la versió que l'ús ha convertit en canònica, encara que amb el debat obert. La proposta de Marc Rosich (director convidat de Parking Shakespeare) és neta, essencial, lliure del pes metateatral de la troballa del manuscrit. Cels  El teatre de Wadji Mouawad no deixa mai indiferent, i en conseqüència provoca l’adhesió o el rebuig d’un discurs apocalíptic que furga sempre en la profunditat de l’ànima humana i a on es barregen la filosofia i la poesia amb la sang que brolla dels cossos. Tot i formar part d’una tetralogia, 'Cels' és un text un xic llunyà dels aplaudits 'Incendis' o 'Litoral', tant per l’anècdota teatral com per la densitat de la paraula de l’autor. En certs moments pot fer-se fins i tot incomprensible, com en els poemes del pare del Valéry, i en altres el text ressona força grandiloqüent. El crèdit L'equip és

La ciutat viu un boom d'exposicions fotogràfiques. Us recomanem les millors Exposicions recomanades Sorolla. El color del mar “No hi ha res immòbil en tot el que ens envolta. El mar s’arrissa a cada moment; el núvol es deforma, en canviar de lloc, [...] però encara que tot estigués petrificat i fix, n’hi hauria prou que el sol es mogués, que ho fa contínuament, per donar un caire diferent a les coses... Cal pintar ràpidament, perquè... quantes coses es perden, fugaces, i no es tornen a trobar”. Aquestes paraules de Joaquim Sorolla (València, 1863 -Cercedilla, 1923) resumeixen tota la seva obra, tot el seu anhel artístic. Però si en lloc de paraules preferiu pintura, en teniu 80 exemples al CaixaForum, centrats en com copsava el mar aquest genial pintor que agrada, en proporcions idèntiques, a conservadors, pastissers i modernets.Sorolla pintava a l’aire lliure, i pretenia capturar la natura en instants màgics. Si el cel és incert, els núvols canvien de forma i vagaregen a l’humor dels vapors, el mar té encara mil matisos més; canvia a cada onada, fa miques les lleis de l’òptica i muta el color fins a fer-se gairebé indescriptible. Sorolla volia segrestar el secret del mar, de l’atmosfera, de la llum... l’instant, i convertir-lo en imatge eterna. No s’allunya gaire, en aquest sentit, del Monet dels nenúfars. Qualsevol fragment de la seva obra seria una pintura abstracta, gestual, amb lleis pròpies.I és que Sorolla pintava a velocitats increïbles. Començava una tela i, una hora