Joan Miquel Oliver
Joan Miquel Oliver © Maria Dias

Els 7 llibres de la 'rentrée' del 2014

Aquí teniu les novetats literàries més esperades d'aquesta tardor

Publicitat
Bons propòsits d'aquest curs: dedicar menys hores a fer retuits enginyosos i tornar als vells temps de la lectura analògica, la que venia amb coberta i llom. Amb aquests set títols se us farà fàcil complir amb la vostra paraula. Que bé que pinta la 'rentrée'!

'El bigoti', d'Emmanuel Carrère

Un any després que ens posés a tots l'estómac per barba amb el 'Limónov', la història d'aquell poeta maleït, fill de l'URSS, que les havia viscut de tots colors, Carrère torna al redol. Aquest cop, amb una fantasia kafkiana sobre un respectable senyor que un bon dia decideix afaitar-se el bigoti per fer una sorpresa a la seva dona. En català, la publiquen els de Labreu Edicions. Droga dura.

'Feliços els feliços', de Yasmina Reza

El que ha fet Yasmina Reza us semblarà agosarat. Aquesta és una novel·la coral que en menys de 200 pàgines explica el drama personal de 18 individus, una mica com el 'Vides creuades' de Robert Alman, però molt més picat. Hi trobareu des d'un adolescent obsessionat amb Céline Dion fins a un mestre del bridge que en un dels seus atacs de còlera es menja una carta. Finíssima. Publicada sota el segell català d'Anagrama
Publicitat

'Setembre, octubre i novembre', de Joan Miquel Oliver

L'Altra Editorial publica la nova aventura literària de l'excompositor d'Antònia Font. Va debutar en la novel·la l'any 2008 amb 'El misteri de l'amor', i fa un any ens va robar el cor amb una obra de teatre esbojarrada que es deia 'Un quilo d'invisible'. Amb aquest nou llibre, Joan Miquel Oliver segueix les passes de l'escalador Miquel Riera, i durant tres mesos li porta un quadern de bitàcola que ara, per fi, arriba a les nostres mans.

'La festa de la insignificança', de Milan Kundera

Una de les millors notícies de la temporada és que Milan Kundera ha tornat, després de 14 anys a la rereguarda. I quina novel·la! Aquest és un llibre ple d'enganys i mentides, un sainet àgil com les primeres pel·lícules de Rohmer on apareixen les latrines on els soldats de Stalin descarregaven els budells, els melics de les franceses llicencioses del segle XXI, una ampolla d'armanyac tombada sobre el parquet i quatre amics que no es volen fer vells. Una delícia que podrem llegir gràcies a Tusquets.
Publicitat

'No sóc d'aquesta mena de noies', de Lena Dunham

La coneixeu per 'Girls'. L'heu vist arrencant-se mocs dins d'una banyera, gratant-se les orelles amb un bastonet per treure cera i fent-se fotos provocatives magrejant-se les mamelles. Ara, també la podeu llegir. Aquest trimestre l'editorial Columna publica el llibre per als fans de Lena Dunham, una jove novaiorquesa amb l'esquena mig tatuada que no té res a veure amb la moda dels Manolos i els còctels de mitja tarda. Que es mira la imperfecció del món que l'envolta amb un cinisme irònic, vomitiu i, per què no?, escatològic.

'Herències col·laterals', de Llort

Som a l'Eixample, en un d'aquells pisos senyorials que Jaume Balagueró ens va fer témer des de la primera entrega de '[Rec]'. Hi viu una vella que sempre sembla que tingui un peu a l'altre barri, envoltada d'una família execrable i carronyera que va comptant els dies que falten per llençar-la al forat i cobrar l'herència. Però els anys passen, i passen, i la moribunda resisteix, aferrada als llençols. Amb aquests aires negres comença la nova novel·la de Llort, que RBA publica aquesta tardor. Pèls de punta.
Publicitat

'Matar De Gaulle', de Joan-Daniel Bezsonoff

Bezsonoff és l'escriptor per excel·lència de la Catalunya Nord, un home de frontera que sempre ha viscut amb un peu a cada banda, explotant la literatura de duanes i aquesta doble herència cultural en què s'ha criat. Fa dos anys que els d'Empúries van treure el seu últim títol, 'La melancolia dels oficials', i ara tornen a l'atac amb aquest llibre, on Bezsonoff recrea un episodi real: el complot d'una colla de militars francesos que van decidir atemptar contra el general De Gaulle. La cosa promet, oi?

També t'agradarà

  • Cine
9 films per a la 'rentrée'
9 films per a la 'rentrée'
Aquí teniu un tast de l'oferta de la cartellera de la tardor Per què fer-nos els estoics? Diguem-ho clar: a cap de nosaltres li fa mitja gràcia tornar a treballar després de les vacances. Si no fos perquè amb el retorn a l'escola la cartellera es comença a animar, això seria un suplici. Per sort, els cines estan a punt de bullir amb unes quantes delícies que faran que els primers aires de tardor semblin més suportables. Us en destaquem nou, amb una mica de teca per a tots els paladars. 'El congreso', d'Ari Folman Ari Folman ens introdueix en una mena d'infern fet d'animació, on hi ha peixos amb forma fàl·lica, Michael Jackson està servint llagostes tallades a rodanxes i tot té l'aspecte de les fantasies de la factoria Max Fleischer. El director de 'Vals amb Bashir' torna a l'estètica del malson rotoscòpic, aquest cop per explicar-nos una història futurista basada en una novel·la de Stanislaw Lem. La protagonista és Robin Wright, la lady Macbeth de 'House of cards'. Sens dubte, una de les estrenes de la nova temporada.S'estrena el 29 d'agost 'El Niño', de Daniel Monzón És la nova de Daniel Monzón, una història trepidant sobre policies i narcotraficants a l'estret de Gibraltar, amb llanxes motores carregades de costo de les plantacions de Ketama, helicòpters de la Policia Nacional i unes curses que són pura adrenalina. Amb 'Celda 211', Monzón va demostrar que, en contra del que molts creien, pot existir un bon cine comercial espanyol. I aquí la cosa es confirma. Amb Luis Tosar,
  • Què fer
  • Activitats literàries
Tom Perrotta i 'The leftovers'
Tom Perrotta i 'The leftovers'
L'HBO ha llençat l'episodi pilot d'una sèrie basada en aquesta novel·la Esclar que és fosc, violent i una mica marcià. La sola idea que pugui arribar el dia en què uns quants elegits de Déu Nostrosenyor pugin flotant cap al cel, igual que una plaga de meduses, tots al uníson, ja em fa venir esgarrifances. Però també té la seva sorna. És com el berenar al sostre de Mary Poppins i els germans Banks, amb la diferència que a aquests bons cristians els caurà la roba abans de començar a levitar. ¿Us ho imagineu? Els escollits sortiran en boles d'un cop de vent per les finestres de casa seva. O bé per la xemeneia, si són dels afortunats que tenen llar de foc. I passi-ho bé. D'això, en direm el Rapte.Tot plegat és cosa de Tom Perrotta, cronista de la cara més improbable de l'estil de vida americà. Encara no fa dues setmanes que l'HBO va estrenar l'episodi pilot d'una sèrie basada en la seva última novel·la, 'The leftovers'. "És un espectacle molt negre, i de vegades violent", exhala, amb aquell to sigiŀlós de qui explica un misteri dubtós. Ja sabeu, com quan la Senyora del Tronc de 'Twin Peaks' mirava a càmera i parlava de mussols. Casualitats de la vida, hi surt Justin Theroux, un dels habituals de les últimes pel·lícules de David Lynch. I també Liv Tyler. Us agradarà saber que encara no li han robat la bellesa.Els mediocresEl llibre no parla d'aquests privilegiats que van alçar el vol com rossinyols que van a França, sinó dels altres, dels mediocres que s'han quedat a la terra com
Publicitat
  • Què fer
  • Activitats literàries
Pere Antoni Pons
Pere Antoni Pons
L'autor de 'Tots els dimonis són aquí' ha escrit un nou llibre, 'Si t'hi atreveixes' Fa cara de guardar un mort dins l'armari. O dos, o tres. Té unes quantes teories sobre 'Les verges suïcides' de Jeffrey Eugenides, i viu obsessionat per aquella imatge terrible del funeral de River Phoneix, la del taüt obert, i a dins el cadàver amb la pell com un pergamí, vestit amb la samarreta dels Aleka's Attic i acompanyat del clavell encarnat que una mare desconsolada li havia posat sobre el pit. Cada generació té els seus màrtirs. I ell, que va veure 'Indiana Jones i l'última croada' en edat de creixença, sap perfectament a qui li toca fer honors.Hi ha un no-sé-què tètric en l'ambient. Pere Antoni Pons sap com fer que l'aire s'aturi al teu voltant. Quan vam llegir 'Tots els dimonis són aquí' la sang se'ns va glaçar a les venes. Ara, amb 'Si t'hi atreveixes', ens torna al més profund de les cavernes. De fet, encara més endins. "Volia crear inquietud des del primer moment", em diu, sec i enigmàtic, sense moure un sol múscul de la cara. La novel·la comença amb un cotxe perdut en una carretera boirosa que es dirigeix a un poble sense nom. No sabem gran cosa. Només que, allà on va, han trobat un home assassinat. Un que mereixia tot el que li hagi pogut passar. Espinós assumpte.Cada generació té els seus màrtirs, deia. I en el fons, per tèrbola que sembli, aquesta és una novel·la generacional. "La història de dos paios que amb 23 anys estableixen una aliança d'ambicions -explica-. Però amb e
  • Què fer
  • Activitats literàries
Estimat senyor Ginsberg
Estimat senyor Ginsberg
Es publica l'edició definitiva del 'Kaddish'. N'hem parlat amb cinc escriptors Començaré aixafant-vos una mica la guitarra. Només una mica. No em mal interpreteu: sóc el primer a fer les festes necessàries per celebrar que aquesta versió del 'Kaddish', bilingüe i molt cuidada, hagi arribat a les meves mans. Però no està de més recordar, penso, que n'existeix una edició catalana fantàstica, amb traducció de Josep Costa i pròleg de M.L. Rosenthal, que va veure la llum el 1987. Ara que us tinc avisats, alcem veles! Francesc Parcerisas No és que en Parcerisas s'hagi passat la vida fent la gara-gara a Ginsberg, però sé que fa anys va traduir 'El supermercat de Califòrnia', un dels poemes del Howl, aquell on apareixen els esperits de Whitman i Lorca perduts en una mena de Consum ple de síndries. Per això li truco, per preguntar-li per les seves antigues afinitats amb els tòtems de la cultura beat. I m'explica que, com tothom, ell també va tenir 20 anys. "A principis dels 70, en una llibreria de Santa Cruz, vaig arreplegar amb tot el que vaig poder -diu-. Després vaig aconseguir subscriure'm a la 'Peace news', una revista del moviment pacifista on Ginsberg solia publicar uns poemes llargs i teŀlúrics". D'alguna manera, aquestes lectures tan bèsties sempre van a dins. Martí Sales Això ho expressa molt bé en Martí Sales, amb unes paraules gruixudes, potents com l'alcohol de grau. "Ginsberg tenia un esperit combatiu i heterodox -rebla-. No com allò de 'la poesía es un arma cargada de f
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat