10 locals amb encant on prendre un còctel sense arruinar-te

Aquest restaurant amb encant i decorat amb molta delicadesa ofereix cuina catalana, preparada amb excel·lents matèries primeres de proximitat i a preus accessibles. És un lloc ideal per anar-hi a prendre unes tapes i platets i acabar el sopar amb un Jack Honey Lemonade, que aportarà un toc refrescant i lleuger i què, a més, combina a la perfecció amb una d'aquestes sobretaules tan pròpies i agradables de la Robadora.

Van obrir fa cinc anys i han creat un model: el de bar estil nòrdic amb galeria d'art. Lluminós fins a dir prou, molt espaiós i de sostres altíssims, la transició entre cafeteria, gastrobar i galeria és molt harmoniosa. I no hi ha millor decoració que una programació d'art pop comissariada amb criteri. Podeu sopar alguns dels seus deliciosos platets amb els que compaginar uns bons licors i molt d'art.

Ubicat al vell Sarrià, el Treze és un local inspirat en Formentera, d'ambient molt mediterrani i que canvia al llarg del dia. Serveixen bons esmorzars, tenen una carta basada en tapes, plats freds i embotits de primera qualitat, i són especialistes en vermuts i còctels, que serveixen a qualsevol moment del dia. I per a la sobretaula, i per a aquelles nits en què la calor apreta, res millor que prendre un refrescant Jack Honey Lemonade.

Reconegut amb el The Restaurant & Bar Design Award, que premia els locals amb millor disseny del món, el Blue Wave del Port Vell és una moderna cocteleria de tons blauencs que recorden el reflexe de la llum al mar. L'estudi Equipo Creativo és el creador del disseny d'aquest bar, un dels més bonics del món. Apropeu-vos a prendre unes bones tapes i uns còctels a la seva terrasa: mereix una visita!

En plena Ronda de Sant Pau, entre el popular barri del Raval i l'animada i teatrera avinguda del Paral·lel, sorpren el Café Manila, un d'aquests llocs que no deixa indiferent a ningú. La seva cuina mediterrània amb tocs de fusió i molt elaborada combina a la perfecció amb uns cóctels deliciosos i licors escollits amb molt bon gust, ideals per assaborir en un ambient molt modern i sempre de bon rotllo. A més, sovint ofereixen música en viu i tenen una preciosa terrassa d'estiu, on sempre ve de gust un Jack Honey amb regust de mel.

L’Ultramarinos no és un restaurant petit i carismàtic on un il·lustrat xef, quan no és a la cuina, rellegeix Bauman i als fogons recupera receptes de la seva besàvia adaptades, amb precisió i sensibilitat, a la seva filosofia. L’Ultramarinos és un macrolocal de disseny al mig de la Rambla, que deu el seu nom a les petites botigues on es comprava abans, espais que més que desaparèixer s’han transformat (ara són pakis) i que tant agraden al propietari d’aquest Ultramarinos d’interiorisme espectacular firmat per l’home de moda, Lázaro Rosa Violán. Aprofiteu la visita per tastar un Jack Honey directe amb gel i assaborir un producte amb el gust únic i deliciós de la mel.

“És important deslocalitzar l’oferta de Barcelona i poder-nos moure a altres barris on tradicionalment no hi havia cuina d’autor a preus raonables. Ara hi ha molta oferta, molta gent ve a Mandri expressament, no només gent del barri”. Ho diu la Carina Soler-Lluro, una de les quatre propietàries del Lío de 4. Aquest acollidor gastrobar va obrir ara fa just un any, i ha portat la cuina de mercat en clau gurmet a Mandri: una truita menorquina per llepar-se’n els dits, un brioix de cua de bou per plorar i les postres, fetes a la casa, valen moltíssim la pena. El xef és en José Miguel Manzanal, que abans havia estat cuiner de restaurants com el Cachitos, Dos Palillos i Koy Shunka. A més, a la barra saben seleccionar els millors licors per maridar amb els seus plats. Imperdible!

Al final dels cent metres més sòrdids del Raval, s’obren uns baixos inundats de llum que remeten més aviat a una cafeteria fina d’estil nòrdic que no pas a una taverna de Barranquilla. El Trópico es diu així perquè la seva carta agafa sobretot receptes de l’anomenat cinturó del cafè, la franja tropical que va de Sumatra a Guatemala. “La iuca, el plàtan, la llima, tot són productes presents en aquesta franja –diu Tristancho–. Volíem que la gent trobés coses que ja havia tastat en altres llocs i se’n recordés”, afegeix Marco. Tasteu els ous benedict impecables i 'pancakes' –concessió anglosaxona– amb esmorzars d’arreu del tròpic com els 'huevos rancheros', la 'msemmen' –la crep originària del Magrib amb ous remenats– o l’'açaí na tigela', bol brasiler amb gelat de margalló del Brasil. I tot banyat amb els millors licors. Una delícia!

Un bon dia la Flora Saura, presentadora de televisió, va topar amb un bar de les Corts que es traspassava i va decidir fer un cop de cap. Va enredar el David Carabén –cantant de Mishima i marit seu– i un amic, en Zico. I dit i fet: La Javanesa va obrir el setembre del 2016. El nom ve d’una cançó del gran Serge Gainsbourg, que la va escriure com si fes servir l’argot javanès. La Javanesa és una cocteleria perquè el barri ho demanava, i perquè en David, buscant cambrer, va ensopegar amb en Pablo, peruà, un cocteler de raça. Ara serveix autèntiques meravelles, receptes pròpies i d’altres caçades pel David al temple dels temples del còctel, el Suffolk Arms de NYC. Podeu combinar-ho amb un ceviche ben fresc o amb una tapa d'inspiració peruana.

Per als que som del morro clàssic, el més fàcil és reivindicar  bars de vell davant la proliferació d’espais moderns. No obstant això, alguns cops els rondinaires ens trobem amb llocs com el Collage, petits tresors que ens obliguen a empassar-nos les invectives de bevedor ranci i a acceptar una cura d’humilitat coctelera. El que fa diferent aquest racó megacool de Ciutat Vella és que no es troba gens còmode amb la definició tradicional de bar. Se li fa petita. És un bar, però pretén convertir-se en una mena d’oasi on art i còctel es confonen en dansa seductora: una celebració de la creativitat al servei del fetge. Compro. Per cert, si teniu gana, facturen aperitius i tapetes molt competitives.