Els millors clubs de la ciutat

Un dels auditoris més espectaculars del món: una extraordinària explosió d'arquitectura modernista construïda l'any 1908 per Lluís Domènech i Montaner, i considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més del seu interior, amb una sala de concerts d'una bellesa aclaparadora amb presència de les muses, val la pena dedicar una estona a admirar la façana i reconèixer alguns dels elements que hi ha representats, com els bustos dels compositors Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, o el grup escultòric La cançó popular catalana, que fa cantonada.

Ni els incendis ni les crisis econòmiques han pogut acabar amb l’esperit i l’esplendor del Liceu, una de les sales més prestigioses del món (va ser el teatre d’òpera més gran d’Europa durant els seus primers 100 anys). Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser el punt de referència, de confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona i el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament i de decadència. Després de l’incendi de 1994, la sala de l’auditori es va reedificar reproduint fidelment l’aspecte que tenia la sala el 1909, però amb algunes millores. Té 2.292 seients i té forma de ferradura que es va tancant a mesura que s'apropa al prosceni.

És un dels clubs més petits de la ciutat, però els pesos pesats de l'electrònica que han passat per la seva cabina li han donat un caixet que ja voldrien altres sales més grans. Encara que a les grans nits es fa difícil conviure tan a prop amb la resta de públic, això és una part del seu encant. Té una pista central i una petita sala a dalt. Un dels seus atractius és el públic 'underground' que el freqüenta .