Gairebé tothom va saber de la seva existència amb 'Carreteras secundarias'. Jo no. Jo ho vaig fer diferent. A la tendra edat de nou anys em va caure a les mans un dels seus llibres juvenils, 'El viaje americano', curiosa barreja entre 'Mariquilla Terremoto' i una seqüència accelerada dels moments esteŀlars de l'enyorada Sarita Montiel, amb argument de fotonoveŀla italiana, ben regat tot amb generoses cullerades de passió i despit, que em va tenir setmanes amb la boca oberta. D'alguna manera inexplicable això em fa sentir com si estigués davant d'un vell conegut. Coses de nens.
Potser per això, pel 'crush' infantil, m'he vist obligat a anar seguint-li la pista mentre ell es consolidava com una de les veus fonamentals de la crònica del franquisme. Fins ara, fins a 'La buena reputación', la seva última narració familiar, eco llunyà de Dientes de leche, que per a més inri està situada en un destí tan exòtic com Melilla. "Sembla que qualsevol cosa que passi a Melilla guanya en intensitat -rebla De Pisón-. És molt menys anodí que Albacete o Logronyo". És cert, Melilla té pinta d'escenari privilegiat, el lloc idoni per a una història d'amor mediterrani tipus 'Aquel hombre de Tánger', cap a l'est.
Però encara hi havia més. Fa 500 anys que Isabel la Catòlica va ordenar l'expulsió dels jueus de la península. Des d'aleshores, la presència de la cultura hebrea en la demografia ibèrica ha estat tirant a residual, exceptuant el nord d'Àfrica, que encara en els temps del Protectorat va ser un reducte preservat de l'amenaça contra la llibertat de culte, amb una comunitat sefardita bastant abundant. Sobretot a Melilla. "Una ciutat de frontera amb arquitectura modernista -continua l'escriptor-, un lloc de pas solitari, on encara queden rèmores de totes les cultures que l'han habitat". Hi havia teca a granel, això queda clar.
Bona part del coŀlectiu judaic va resistir aguantant bandera fins que el govern israelià va articular-ne l'èxode, en una operació encoberta des de la costa espanyola. "Com que Franco no reconeixia l'estat d'Israel, aquesta maniobra va passar quasi desapercebuda -segueix-. Amb prou feines s'hauria conegut si no fos pel naufragi del 'Pisces', que sortia de port amb no sé quantes famílies emigrants". En aquest clima estrany, per provisional i per mestís, De Pisón situa el relat de tres generacions d'una saga de sefardites, una estirp plena de passió i despit. Com en els seus millors llibres.
La buena reputación
Seix Barral
635 pàg. 21,90 €