Quina pregunta faries a Eduardo Mendoza?

Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Només ens heu de seguir pels bars, carrers i places que han estat escenari de les ficcions dels autors més diversos: de Ruiz Zafón a Hans Christian Andersen Els escenaris literaris de Barcelona Bar Pastís Al capdavall de la Rambla ja no hi ha mariners tatuats i esblanqueïts, però persisteixen les prostitutes i les seves misèries. Trepitjant els talons del detectiu més negre de la literatura espanyola, en Pepe Carvalho, anem a parar a un dels últims bars bohemis de Barcelona. En Carvalho decideix ofegar les penes amb absenta, però aquí la beguda tradicional és el Pastís. La música, igual que el líquid anisat, acostuma a ser francesa. TATUAJEManuel Vázquez MontalbánJosé Batlló editor, 1974. Planeta també va treure una edició del llibre al 2004. El Paral·lel Amb Rafael Tasis recorrem els baixos fons del Paral·lel, on les actrius de varietats són víctimes de misteriosos assassinats. És la Barcelona dels 60, en què les bombetes de colors il·luminen les entrades dels music halls i els rètols anuncien l’última estrena. Una part encara sobreviu, com les xemeneies de la fàbrica de l’Electricitat; però l’altra, com el Molino, que durant anys va ser considerat el Montmartre de Barcelona, fa temps que va tancar les portes. UN CRIM AL PARALELORafael TasisEdicions Tres i Quatre, 2005. Catedral de Barcelona Aquesta és la ruta del desig i del deliri. Els dos personatges de la novel·la de Qui

L'escriptor xilè va viure a Barcelona els anys més intensos de la seva vida A A.G. Porta: Va conèixer Bolaño cap al Nadal de 1977 després que Xavier Sabater, editor aleshores del segell La Cloaca, li proposés d'anar a casa seva. Amb ell va escriure 'Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce', amb el qual guanyarien el premi Anthropos de 1984. Seria el seu gran amic català, amb qui recorria la ciutat, sobretot al matí, i a casa del qual aniria a dormir quan Bolaño es va trasllada a Girona, al 1980, i a Blanes, al 1985. Anagrama: l'editorial de Bolaño des de 1996, des de 'La estrella distante'. A Pedró de la Creu, 58 (Sarrià), hi anava un cop al mes, segons ens explica Jorge Herralde, l'editor, i sempre seguia el mateix ritual: començava per Lali Gubern (drets d'autor), després passava pel despatx d'Ana Jornet (premsa) i d'aquí anava a veure Teresa Ariño (producció), amb qui tenia llargues converses filològiques. Finalment, s'asseia al despatx d'Herralde, amb qui parlava dels llibres en preparació, de la promoció, dels llibres que editava Anagrama. S'hi estava dues hores, almenys, a Anagrama. B Bar Elisabets: a Elisabets, 2, Bolaño i els seus amics hi feien la parada del matí per prendre un te i fer petar la xerrada. No deu haver canviat gaire en els últims 30 anys: màquines escurabutxaques, taules de marbre amb potes de ferro i una parròquia ben diversa: estudiants, gent del barri algun turista despistat. Bodega Fortuny: ara es diu Caravelle (Pintor Fortun

Locals i llocs de Barcelona per perdre's amb un llibre Últimes crítiques La torre mestra Jennifer EganTrad. Carles MiróEdicions de 1984318 pàg. 20 € El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge Haruki MurakamiTrad. Jordi Mas i LópezEmpúries336 pàg. 19,95 € 1913. Un año hace cien años Florian IlliesTrad. M.J. Díez i Paula AguirianoSalamandra320 pàg. 19 € Informe de l'interior Paul AusterTrad. Albert NoallaEdicions 62312 pàg. 18,90 € La senyora Dalloway Virginia WoolfTrad. Dolors UdinaLa Magrana224 pàg. 19 € El ritme de la ciutat pot resultar esgotador: soroll, gent, pol·lució, presses... Per als que no pugueu fugir de la capital ni els caps de setmana, us presentem una selecció de 10 racons on podreu anar amb el vostre llibre a llegir tranquil·lament. Des de llibreries-cafè fins a parcs, passant per platjes o bars, Barcelona també té els seus oasis particulars on fer-hi un parèntesi. BCN i la literatura A la ciutat dels llibres Voleu recórrer Barcelona i sentir-vos com un personatge de novel·la? Llibreries de culte Els millors llocs de la ciutat on comprar llibres Novel·les 100% barcelonines Sota el veredicte dels lectors de Time Out, deu autors s’han passejat des del Tibidabo de Zafón a l’Esglèsia del Mar, passant per la Gràcia de Rodoreda i el Xino de Montalbán, recordant les novel·les que retraten millor Barcelona Comprar cultura Et recomanem les millors botigues de llibres, còmics, discos i art La Barcelona de Bolaño L'abecedari imprescindible per recórrer la ciut

Els escenaris més il·lustres del personatge de Vázquez Montalbán La ruta gastronòmica de Carvalho Casa Leopoldo “Era el restaurante mítico del barrio chino al que Carvalho acudía en momentos de nostalgia del país de su infancia, cuando era un miserable pequeño prícipe del país de Posguerra”, diu d’aquesta casa a Sabotaje Olímpico. Sens dubte, el preferit de Vázquez Montalbán: “Tardó en volver a pisar un restaurante, pero siempre conservó el nombre de Casa Leopoldo como el de la iniciación a un ritual apasionante”, destaca a 'Los Mares del Sur'. Va ser fundat el 1929 per Leopoldo Gil i la seva dona. Tant Germán, fill del fundador, com el marit de Rosa Gil, que n’és l’actual cap, van ser toreros. Majestuosa la cua de bou estofada i la tripa, un dels plats preferit d’en Manolo. Senyor Parellada “El primer cop que en Manolo va venir al Senyor Parellada ho va fer amb el Guti i va tastar el plat que porta el nom del polític”, un plat que combina el peix amb peus de porc, diu en Ramon Parellada, el qual destaca que “on era molt assidu també era a la Fonda Europa de Granollers”, atesa la seva amistat amb Paco Parellada, el senyor Parellada. “Si pasas por Granollers, no te olvides de comer en Can Europa”, li fa dir a Carvalho a La soledad del mánager. “Un refugio de los que aman desayunar con cuchillo y tenedor” (a El hermano pequeño). El que més valorava era l’ambient i els plats de fonda: esqueixada, canelons, escalivada o farcellets de col, i un sublim corder a