25 restaurants per a la Diada

Una ambaixada de València a la Vila de Gràcia. Una de les seves especialitats són les saboroses i econòmiques coques de Dacsa, que preparen amb una gran varietat d'ingredients per a tots els gustos. Els dies que juga el Barça, l'ambient és formidable. I aquest 11 de setembre del 2018, no ens ho podem ni imaginar: La Terreta és l'única taverna valenciana que hi ha a Barcelona. Tenen diversos menús per a grups molt econòmics –de 6,50 a 16 euros– on poder tastar tot allò que és valencià i no és paella: braç de nineta, tramussos, timbal d'escalivada amb moixama...

Aquest és un espai d'allò més singular: al bell mig del passeig de Gràcia, aquest és un espai industrial de 3.500 metres quadrats sota una volta catalana, amb quatre restaurants, quatre barres, 200 empleats, i una capacitat per atendre 2.500 clients. Podem passar per: La paradeta, un fast food de delicadeses sanes (coques, formatge, amanides, verdures, embotits), La Taperia (bones tapes fredes i calentes, i guisats), la Llotja (on es pot escollir peixa pes i menjar-lo en forn, brasa, vapor, fregit i planxa) i La Braseria, on s'exposa la carn madurant en vitrines i on es pot optar per carn de primeríssima qualitat. No tanca mai i és un pailebot que absorveix gentades. El que cal l'11 de setembre, esclar.

Les primeres traces d'existència del 'Pujolgate' es van gestar aquí, en el dinar enregistrat d'estranquis entre la lideressa del PP català i l'ex-amant del primogènit del Pare Ubú. I suposem que no devien parlar de compres (de roba). Ara bé, La Camarga és tot un clàssic dels sopars de grup massius i té una cuina mediterrània estàndard que està prou bé, i menús per a totes les butxaques. No tanca mai. Això sí, ja no poden garantir la intimitat. Mireu dins el gerro de flors abans de xerrar!

De nit atreu per la seva càlida llum i sembla un far en una zona pobra en llocs per menjar bé. Decorat modern i amb un menjador dividit en tres parts, aquest establiment té l’esperit i la carta de les velles fondes, que tant s’agraeix, sobretot a l’hora de pagar el compte. La Cullera de Boix no és per tirar coets, però presenta una oferta que satisfà, sobretot als passejants que diumenges o festius circulen pel centre de Barcelona davant molts restaurants tancats. No tacan mai, i hi podem fer un menú amb bon arrós i tot inclòs per menys de 25 euros.

El 7 Portes, un dels restaurants més antics de Barcelona, amb 150 anys de trajectòria, segueix essent un lloc clau de la bona taula a la ciutat. Qui vulgui menjar uns canelons rossini com Déu mana, aquest és el lloc. Hi fan moltes altres coses, ben bones totes, però alguns recordem amb especial sentiment els entrants dels dinars de família: el pernil, les anxoves, les croquetes... I uns bunyols de bacallà que encara tenim gravats a les papiŀles.  Sempre obert, amb cuina ininterrompuda durant tot el dia, i amb reservats amb capacitat llegendària per absorvir grups (i també amb negociacions polítiques llegendàries).

Restaurant braseria de cuina tradicional catalana amb una excel·lent relació qualitat-preu. Per fer-se una bona fartanera de carn a la brasa, amb capacitat per a grups de fins a 35 persones. També diferents varietats de bacallà, cargols i altres especialitats de la cuina catalana més popular

Un punt de trobada de l'escena artística del Born i la carn a la brasa, amb uns sopars d'alló més animats i bones carns argentines. No us perdeu les postres. Suposem que el món argentí no serà dels més refractaris a la nostra causa, o sigui que té la seva lògica que en un dia com avui ens gastem els calés aquí. Prou ben gastats: a partir de nou persones, us preparen un menú de grup amb vi, postres, pica-pica de delicadeses (empanades, provolone, amanida capotata...) i uns segons en què l'estrella és, sens dubte, un entrecot de vedella Angus de 200 gr. 29 €

El clàssic mantra de "volíem un restaurant vegetarià que no semblés vegetari" es queda curt quan t’asseus a The Green Spot. De fet, el 80% dels restaurants de Barcelona no s’assemblen en res amb aquest espectacular oasi lumínic –a mig camí entre l’hacienda colonial i la part rural de 'Star Wars'– obra de l’arquitecte brasiler Isay Weinfeld. I la cuina a la vista et desencaixa la mandíbula. Però, i la teca? Una carta que val més la pena qualificar de vegetal que de vegetariana: el rendiment que extreuen de llegums, llavors, fruits secs, brots, herbes i cereals, trenca esquemes per sabor i diversió. I si voleu un instant de pau entre manifestació i consignes, això és balsàmic. Si algú ciutadà d'un signe polític antagònic al vostre us vol esberlar el cap, refugieu-vos-hi: no s'atrevirà a profanar el seu esperit zen.

El local d'Au Port de la Lune a l'Eixample Dret potser no té el bestial 'charme' que tenia el lloc original de la Boqueria, però s'hi segueix menjant francès molt bé. Menú francès de migdia molt variat, amb excel·lent patè i bistec tàrtar. Per la nit, carta i una versió ampliada d'aquest menú on es poden degustar les millors 'rillettes', patès i formatges francesos al millor preu. Guy Monrepos encara puja al migdia francès a buscar productes superlatius. Ideal per a petits grups de vint persones. I com entendreu, un restaurant francès no sent cap remordiment per obrir l'Onze de Setembre.

Barcelona té la riquesa de disposar d’alguns llocs que el pas dels anys millora. Moltes vegades oblidats, alguns tenen, a més, el plus d’haver-se modernitzat sense excessos, per posar-se al dia amb l’exigència de qualitat i bons productes que demana la clientela. Un d’aquests casos és l'Agut del carrer d’en Gignàs. La seva és la sublimació exquisida de la cuina de fonda catalana. Uns bons peus de porc farcits de botifarra negra us ompliran de sentiment patriòtic i social (el local té una gran tradició de catalanisme d'esquerres).