Adreces bones, boniques i barates Encara que sembli que assistim a l'any zero de la cuina peruana a Catalunya i a Espanya -Tanta, primera ambaixada de Gastón Acurio, imminent obertura de Pakta, el peruà nikkei dels germans Adrià, el Perú com a gastronomia convidada a Madrid Fusión- no creiem que us descobrim la sopa d'ají de gallina si diem que a Barcelona, abans d'aquesta fal·lera, ja hi havia vida andina comestible i saborosa, i molt més econòmica que la del visionari Acurio.
El símbol dels pebrotsSobre Acurio hi ha diversitat de criteris, esclar. Patricia Oliveros, que va obrir el restaurant El Señorío fa cinc anys -immillorable opció per dinar al tristoi tram muntanyós de Còrsega-, només té bones paraules: "És un cuiner diferent i creatiu, cal tastar allò que fa, bé siguis peruà o català. La nostra és una cuina massa rica per estar tan apartada de tot; Acurio ha fet molt per ella". I està encantada que un excuiner seu hagi anat a treballar a Tanta. Encara que puntualitza que a casa seva només hi trobarem cuina criolla, "allò que els peruans mengen a casa". La carta, entenedora, dividida en entrants, cuina criolla i cebiches, té plats del dia i de festa major. I de la vasta cuina peruana Oliveros especifica que la seva màxima influència és la xinesa, que es fa evident en plats com un barroc arròs d'ànec o el wantun farcit de marisc.
Qui ja estigui familiaritzat amb el repertori d'entrants on es tracta amb virtuosisme la patata, l'ají -salsa de gallina polvoritzada, amb ou
