Vaig arribar a la Bodega 1900 per casualitat. Tant, que les primeres anotacions les vaig fer en un paper d’IKEA en el qual hi havia dibuixat un sofà batejat amb el nom de Friheten fins que el personal em va portar un paper en blanc per poder continuar anotant una experiència que va ser magnífica.Darrere d’aquesta nova bodega hi ha la intel·ligència d’Albert Adrià, que només ha de creuar el carrer per entrar al Tickets. Per tant, entendrà el lector que amb el cognom Adrià al timó de la cuina, aquesta bodega és innovadora a pesar que tracti de ser fidel als sabors que imperaven als locals de menjars de principis del segle XX: els fumats, el salaó, el carbó i l’escabetx. Una nova mirada que permet fer un viatge plaent al passat sense abandonar una mentalitat que tracta d’adaptar-se al segle dels cibernautes. Vam començar amb un cruixent d’arròs fantàstic. I vam seguir amb unes gambes de Tarragona petites i compactes, amb un cap tan saborós com el de les seves cosines de Zumosol, les de Palamós. Un inici prometedor que va començar a deixar empremta amb la cotna gegant amb melmelada de llimona amarga i dues olives made in Cala Montjoi. Dues bombetes esfèriques, una farcida d’anxova, que lubrifiquen els paladars més encallits o encallats. Perquè, si les olives eren fantàstiques, el gust de la carn lleugera de les anxoves cantàbriques maridava a la perfecció amb bon 'pantumaca', com diuen a Madrid. Un paté de pernil, una idea que, de tan senzilla, resulta genial, era un avís promet
