Els millors bars i restaurants del Passeig de Sant Joan

Com era d’esperar, en aquest restaurant malai no hi podia faltar un dels plats més emblemàtics de la seva gastronomia, el 'laksa'. Aquest brou amb curri, fideus, gambes, pollastre, tofu i boletes de peix és una de les sopes més delicioses del món. També hi teniu la versió vegana. No us feu enrere per la picantor dels xilis. Hi ha científics que creuen que la substància que contenen, la capsaïcina, crema calories, alleuja els dolors i és bona per a la nostra salut cardiovascular. La gastronomia malaia és una suma de cuines locals, índies i xineses, així que a la carta hi trobareu pans tipus 'roti', arrossos amb curri, dim sum i woks de fideus.

La d’aquest bar emblemàtic del passeig de Sant Joan és una de les terrasses més disputades, sobretot a la primavera. Però si la seva terrassa és punt de referència, també ho són els seus plats de variades combinacions, conjunt de bones conserves, musclos, calamars, marisc, pop i altres exquisideses que en Júnior combina després d’haver rebut els ensenyaments d’en Pep Oller, retirat de fa molt temps. Ull a la dada: en Júnior va assumir el bar cap al 2010, i l'establiment el va obrir el pare d'en Pep Oller el 1928. Donem gràcies perquè encara quedi viu i bé un lloc així sense canvis ni 'gastrobaritzacions'.  

Les truites i les croquetes també són estrelles del bar, així com les seves crestes (són allargades!) farcides de gruyère, salsitxa de Frankfurt, sobrassada, anxoves, rocafort i, a vegades, escalivada. Tot un paradís del vermut de la vella escola. 

En Mingo va tenir un pub a Castelldefels i una xocolateria a Viladecans, i després va treballar una pila d’anys a la metal·lúrgia. Un bon dia un amic li va dir que en Fèlix de l’Abaceria es traspassava el bar. No s’ho va pensar dues vegades i va decidir tornar a donar un cop de timó a la seva vida. Ara Cal Mingo ja és tota una institució: els habituals s’apleguen a la barra per veure com, dins d’un núvol de vapor d’oli, fa jocs de mans amb l’espàtula i els ous ferrats, les truites i tota mena d’aliment que passa per la seva planxa.

A Cal Mingo la gent ve de lluny per tastar el seu bacallà a la llauna, però també fan truites de mil gustos, entrepans del que tu vulguis i un menú assequible. El producte, evidentment, és fresc, del mercat, i es nota. El dissabte és el dia fort del mercat i Cal Mingo és una festa: treballadors, iaies i gent del barri en general venen a fer-hi la canya d’abans de dinar, acompanyada d’una tapeta del que hi hagi: pa amb tomàquet i un tall de pernil, unes albergínies arrebossades, un grapat d’olives. Els bars de mercat són una alegria que val la pena recomanar i incentivar.

A la cantonada del carrer de València amb el passeig de Sant Joan, prop de l’obra allargada de mossèn Cinto Verdaguer i la seva figura encorbada, hi ha un bar que obre fins tard. Un secret de domini públic. Fa pinta de casa de barrets, però el Lord Byron és un clàssic dels noctàmbuls barcelonins amb més coneixement, perquè t’acull amb els braços oberts quan la resta de locals et fan fora a coces.

L’interior és de fusta, com l’entrada, i un cambrer expert et dona la benvinguda i de seguida et fa sentir com a casa: és d’aquells que se la saben llarga i n’han vist de tots colors. Al Lord Byron, el desfici de l’última copa es dissoldrà amablement i podràs anar-te’n a dormir sense aquell neguit de no haver escurat la nit fins al final. Hi trobaràs algun turista despistat, però sobretot fauna local que acaba tard de treballar i vol festa. La música no està malament i no la posen gaire alta, tothom és força civilitzat i l’esperit del poeta anglès plana, opiaci, entre aquells que hi van a beure i oblidar-se de l’avui i l’endemà.

Pugeu passeig de Sant Joan amunt i atureu-vos a la Granja Petitbó. Poseu un peu a dins i tindreu la sensació d’haver-vos refugiat en un bar noruec calentó mentre a fora hi neva. La Granja Petitbó és un lloc acollidor on esmorzar i berenar pastissos excel·lents acompanyats d’una gran tassa de te o d’un cafè d’aquells que no vols que s’acabi mai. D’estampa per emmarcar o, si ho preferiu, de foto per lluir a Instagram.

Ous Benedict i entrepans vegetals acompanyats de sucs de fruites (ens agrada el de taronja, poma i pastanaga) i també el seu reputat carrot cake i els pancakes amb plàtan i xocolata... ocupen les taules els caps de setmana durant el seu reputat brunch. Al migdia hi fan dinar molt healthy.

Després de petar-ho amb els dos primers Lluritus, el grup de restauració amb arrels a Gràcia –especialitzat en marisqueries informals i que no et deixen la Visa tremolant– el 2024 van fer un pas endavant amb el Lluritu 3. La seva primera incursió fora de Gràcia és més restaurant que els altres lluritus, però segueix el camí de la informalitat amb un aspecte acollidor que no fa la feredat d'una marisqueria decimonònica: barra de bar de marbre i taules altes i un segon pis més recollit i una terrassa al passeig fantàstica. En realitat, el LLuritu 3 és un restaurant com una casa de pagès.  

Hi trobareu mar amb poca intervenció, esclar –ostres, anxoves, closques, gambeta– però aquí la personalitat vessa en plats de cuina amb esperit de mar i muntanya –és a dir, de cuina de l'Empordà– tant freds com calents. Fred: una coliflor i gamba– crema de coliflor i poma, amb gamba blanca curada, tàrtar de gamba, espàrrecs i brots de pèsol– que és una simfonia de marge de camp i pesca o un 'salpicón' de marisc rebò, que reivindica un plat maltractat. Calents: un ravioli de peus de porc i gambes, amb salsa de gamba i foie, o uns lletons amb cocotxes de bacallà que farien Santi Santamaria sentir-se orgullós. La cosa no s'atura aquí: els arrossos són sensacionals. 

On Cafè, una encantadora cafeteria en una cantonada del passeig de Sant Joan, disposa d'una terrassa fabulosa i d'un esperit versàtil: a més de servir esmorzars dolços a base de pastissos casolans, i cookies també fetes per ells, fan plat del dia, bones tapes, croquetes, truites, empanades i piadines. I tot, tot, casolà.

El Viti s'ha consolidat com a un dels punts forts a l'hora del vermut de passeig de Sant Joan, i alhora combina aquesta personalitat amb toc internacionals. Aquí hi ha de tot i a tota hora: des de gildas i braves per fer l'aperitiu, fins a plats de cullera –tripa a la madrilenya o cigrons amb rovellons– per fer passar la fred. I encara que a estones la seva sembli una oferta molt generalista –no, això no és una zona lliure de timbal de salmó i alvocat–, et sorprenen amb una bona moixama de Barbate amb ametlles, ideal per fer gana com Déu mana. Aquí conviuen el garrinet a la segoviana amb el curri tailandès o els baos de calamars. ¿I sabeu què? La major part de les vegades aquesta barreja els surt bé. Disposen d'una terrassa magnífica, per cert.

L’equip del Parking Pizza del carrer de Londres, que va impulsar la renovació pizzera a la ciutat, és darrere del Parking Pita del passeig de Sant Joan, un antic aparcament de 500 metres quadrats reconvertit en pura comoditat minimalista de ciment i acer. Una ala allotja la pizzeria. L’altra, la seva visió del Mediterrani libanès. La breu carta disposa de set entrants, tots vegetarians, i quatre pites. L’aparent senzillesa amaga bona cuina: per al kebab fan servir només espatlla i cuixa de xai a cocció lenta, el pa el fornegen els pizzers, tot és de primera, i plats com la coliflor rostida amb fonoll i curri justifiquen, per si sols, la visita al restaurant.

Segon establiment de DelaCrem i nova aventura de Massimo Pignata, que va obrir la gelateria al carrer d'Enric Granados l'any 2010. Pignata va convertir el seu obrador en delaCrem Creativa, una proposta que guanya metres per a l'elaboració de gelats i l'experimentació i fa visible part dels processos de producció. En la seva reforma del 2025, augmenta l'espai dedicat al gelat creatiu. 

Ofereixen menys sabors clàssics i més canvis de temporada, mes a mes, setmanals, fins i tot d'un dia a l'altre. Clàssics com el festuc, l'avellana o la xocolata 77% Perú encara seran imprescindibles, fixos tot l'any, mentre que la majoria de sabors variaran segons la temporada i la producció diària. Els sorbets de llimona els trobareu purs o amb variacions, com farigola, gingebre, alfàbrega o oli d'oliva, o, en el cas del Iogurt de la Garrotxa, al natural o amb mel, fruits vermells o romaní. Punt de referència màxim del gelat a Barcelona: d'ençà el 2019 Pignata i el seu equip han desenvolupat 300 receptes de gelat!