"Dolça besada té gust que s'acaba", cantava Pau Debon el 1998 a 'Viure sense tu', inclosa al debut homònim d'Antònia Font. Set àlbums després, el 28 de novembre del 2013 els mallorquins posaven fi al grup més estimulant del pop en català amb un comunicat, "satisfets amb la feina feta, conscients del seu llegat, sense controvèrsia ni traumes interns".
Deien que volien "concentrar-se en projectes personals no necessàriament relacionats amb la música", i en el primer any sense Antònia Font s'han fet un fart de pencar. Ens expliquen com és viure sense Antònia Font.
És de qui hem tingut més notícies: forma part del Col·lectiu Eternity, amb Sisa i Quimi Portet, i després de l'estiu va publicar 'Setembre, octubre i novembre', la seva segona novel·la. "M'he trobat molt còmode escrivint sobre la realitat", diu Oliver de l'obra de no-ficció al voltant de l'escalador Miquel Riera, alpinista-samurai mallorquí. La tercera ja la té al cap: "Tenim un projecte de ciclosofia -filosofia i ciclisme, apunta- i ovnis. Farem les Illes Balears en bicicleta a la recerca d'alguna evidència de l'existència de vida extraterrestre" amb l'objectiu de fer un llibre de l'estil de l'últim i, de propina, una pel·lícula.
Pel que fa a la música, amb el trio galàctic planegen fer un disc de cançons noves; fins ara els xous els formaven clàssics de les trajectòries dels tres en solitari. "Volem fer un repertori salvatge que no ens atreviríem mai a publicar sols, pura creativitat i diversió". Però abans arribarà el seu tercer àlbum, "un disc conceptual, un viatge oníric, una mescla de fantasia i realitat" que ha gravat tot sol i que té previst publicar a la primavera.
Hi desplegarà tota l'artilleria: "Els meus discos anteriors eren una espècie de complement d'Antònia Font -explica-. Ara he cercat una sonoritat més solvent, sense deixar l'experimentació però amb un acabat més semblant al que es pot sentir normalment". Diu que el "lideratge compartit" al Coŀlectiu amb Sisa i Portet li ha donat "molta confiança a nivell vocal": "Fa que puguis gaudir de ser el cantant però a la vegada des d'un posició molt relaxada".
Qui no volia saber-ne res, de cantar, era la veu d'Antònia Font. "Quan vam deixar el grup ni el meu germà ni jo teníem ganes de muntar una altra història musical", diu Pau Debon. Pere Debon, bateria del grup, també toca la ídem de cuina. "Des de petit, sempre que podia el Pere es ficava als fogons a fer tot el que ma mare li deixava fer", fa en Pau. I quan en Pere va proposar-li que muntessin alguna cosa de restauració junts, encara que el Pau afirmi ser "un desastre" cuinant, s'hi va llançar.
"La idea era muntar un restaurant petit, familiar, fer un menú un poc interessant". Però es van topar amb el Museu de sa Jugueta, a Palma. "Sabíem que era ficar-nos en un merder, que era un projecte molt més gran del que teníem pensat. Però li vam trobar mil possibilitats", i han convertit la seu d'una gran col·lecció de joguines antigues en "un espai cultural, d'oci i gastronòmic".
Del Museu han sorgit els retorns puntuals de Pau Debon a l'escenari: un parell de coŀlaboracions amb el duo mallorquí de pop acústic Donallop, en directe i al seu debut '#Milestones' (2014). Però, entre la feina i la família -ha estat pare per segon cop- diu no tenir temps per res, i menys per a la música. En el que pensa ara és en fer formatge.
"Cada cop que amb Antònia Font dormíem en un lloc on hi havia una formatgeria feia la visita". I després d'un curs a la Seu d'Urgell va començar a fer formatge artesà: "Em sortien molt bons!". Diu que les aspiracions formatgeres són un projecte "a llarg termini": "No sé si el podré dur a terme mai". Però de moment ja ha comprat dues cabres: "Quan creixin les embarassaré, les munyiré i faré més proves". Si el baixista de Blur ho ha fet, per què ell no?
El d'Antònia Font, de baixista, no ha canviat de gremi, però s'ha passat al jazz. Fa tres anys que amb el contrabaix marca el ritme de l'U Jazz Quartet -ara quintet-, que va formar amb companys del conservatori. "Si t'hagués de dir una sola cosa, et diria que el que més m'agrada del jazz és que permet que persones que no s'han vist mai puguin tocar juntes. La música esdevé una forma de comunicació que està per damunt de tot, i això és quasi impossible en altres estils", afirma. El captiva la improvisació, "una forma d'expressió artística on el músic es despulla i l'artista impostor queda al descobert".
També en valora la llibertat, sobretot venint d'Antònia Font: "Era un projecte personal molt concret, i jo hi tenia poc marge de maniobrabilitat musical. El jazz és molt més lliure, i la jerarquia entre músics pràcticament no existeix". Amb el quintet fan bebop, cool jazz i jazz llatí a partir d'estàndards, però també milita en un projecte de versions d'Antonio Machín i en el quintet d'ska llatí Dinamo.
El teclista telecinètic tampoc ha deixat l'escenari, però ha canviat el pop per les arts escèniques. Sempre li ha agradat el teatre, havia fet d'actor amateur; i fa uns deu anys que va començar a compondre per a obres teatrals. "La música pop ha de ser total -afirma-, mentre que en el món de l'escena és un element més. Està en una zona intermèdia que m'interessa molt".
Es va encarregar de la música de 'Desde Berlín', l'homenatge a Lou Reed d'Andrés Lima que es va poder veure al Romea. Admet que va quedar una mica tip de l'ex-Velvet Underground: "Quan et poses molt una jaqueta, per molt guapa que sigui, hi ha moments que et ve de gust llevar-te-la i posar-te una altra cosa".
Amb Lima, amb qui ja havia treballat a 'El malentès', repetirà en un muntatge de 'Medea' que s'estrenarà a l'abril a Madrid. Però no només treballa entre bastidors. La coreògrafa Maria Antònia Oliver, amb qui va fer classes de moviment i per a qui ha compost música, l'ha reclutat per a 'Malmenats', vist a FiraTàrrega, "un espectacle de moviment d'uns cossos d'unes edats i unes pintes que no sols veure en el món de la dansa". El protagonitzen tres homes, un actor, un publicista i un músic, ell, cap dels tres format com a ballarí.
Afirma que les arts escèniques li han obert mons com a músic que no tenia a l'abast amb Antònia Font. "Ens aveníem molt, però el concepte de grup pertanyia ja a la gent, i ho vulguis o no, jugues amb allò que la gent espera de tu -explica, llançant llum als motius de la ruptura-. Ja estàvem al límit del que podíem fer: si volíem anar més lluny era traint el concepte de grup. Per això de manera natural vam decidir que cadascú fes el que volgués". Ara en fa un any.
