Antònia Font se separen. El quintet pop mallorquí ha anunciat la seva dissolució amb un
comunicat en què afirmen que "ha arribat el moment de posar punt i final a la seva trajectòria i concentrar-se en projectes personals no necessàriament relacionats amb la música". Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Pau Debon (guitarra i veu), Jaume Manresa (teclats), Joan Roca (baix) i Pere Debon (bateria) diuen que ho fan "sense controvèrsia ni traumes interns" i "satisfets amb la feina feta i conscients del seu llegat", deixant enrere 17 anys de carrera i vuit àlbums, l'últim dels quals, '
Vostè és aquí' (2012), 40 cançons de minut i mig en què el grup experimentava amb diferents gèneres i amb les possibilitats dels seus instruments, "culmina la seva proposta artística i és un digne epitafi per una carrera que no encaixaria un pas enrere". Però per què se separen Antònia Font, doncs? Perquè estan cansats o perquè 'Vostè és aquí' els sembla una fita insuperable?
A la segona va la vençudaNo és la primera vegada que els mallorquins necessiten descansar del grup. El quintet va quedar tan esgotat després de la gira de presentació del grans èxits en versió simfònica,
'Coser i cantar' (2007), que van decidir agafar-se un any sabàtic, però al final en van ser dos. Ens ho explicaven el 2011, en l'entrevista que els va fer l'Andreu Gomila a Palma, a propòsit del disc de retorn, 'Lamparetes' (2011), el primer disc amb material inèdit des de
'Batiscafo katiuscas' (2006): "Precisament, vam haver de fer l'any sabàtic perquè vàrem fer llarg", deia
Joan Miquel Oliver, compositor i guitarra del grup, en referència al fet que en aquella gira van fer massa concerts.
"Vaig mirar el document on tenia apuntats tots els bolos, i vaig veure que en el darrer any de 'Coser i cantar' es va ajuntar quinze bolos del meu projecte en solitari i sis o set bolos amb en Jaume Sisa, a qui li havia produït el disc -continua Oliver-. En total, a mi em sortien 78 bolos, l'any 2008 (...). En Joan Roca, que és l'empresari de la banda, va dir, un dia, tornant d'un bolo, a l'aeroport, amb cadascun de noltros asseguts en una punta, que ja ni ens xerràvem, estàvem mig barallats: no sé si seria el moment de fer un any sabàtic".
Forçar la màquinaAntònia Font podrien haver-se trobat en una situació similar a la que va desencadenar aquella aturada. Els mallorquins van encadenar la gira de
'Lamparetes' amb la de 'Vostè és aquí', i això s'hi va afegir el concert especial a Cap Roig amb convidats especials -que amb la perspectiva de la notícia de la separació ara sembla una festa de comiat- i el de Joan Miquel Oliver amb Jaume Sisa i Quimi Portet al Mercat de Música Viva de Vic -que tindrà una rèplica el 13 de març a L'Auditori dins del Festival del Mil·lenni-. Però si ens trobem davant del mateix cas, d'una qüestió de cansament, cal preguntar-se per què aquest cop Antònia Font, en comptes de proposar-se una aturada indefinida i ni tan sols comunicar-ho, han decidit separar-se.
També cal preguntar-se per què, amb aquell precedent, els mallorquins han forçat tant la màquina. Però tot i que cantin sobre robots, ells no ho són, i van posar per davant el desig, l'impuls, per sobre de l'estratègia. El cantant
Pau Debon ens explicava, a propòsit del llançament de
'Vostè és aquí', els motius pel qual no van descansar entre aquest àlbum i l'anterior, 'Lamparetes', separats entre ells només per 18 mesos. "Vàrem estar aturats, i quan vàrem tornar amb 'Lamparetes' mos va pegar una pujada d'adrenalina de veure que mos havia sortit un disc molt bo, que tornàvem a estar allà dalt tot d'una, que a sa gent li agradava, que cada vegada n'hi havia més als concerts i que hi havia possibilitat d'anar a tocar a fora -explicava-. Això te fa tenir ganes de seguir i de fer feina. Es moments que tens lliures, quan no estàs girant, no tens ganes cercar bolets, tens ganes de fer un altre disc". Segons el comunicat, però, aquesta mateixa consciència d'haver fet un disc molt bo, en aquest cas l'arriscat 'Vostè és aquí', seria un dels motius que hauria decidit el grup a dir adéu.
El grup més influent del pop en català recentAntònia Font s'acomiaden convertits en un dels grups essencials de la història del pop en català. Pel llegat del que afirmen que en són conscients, i per la seva enorme influència sobre la música popular en català de l'última dècada. "Noltros, quan vàrem sortir a tocar, érem diferents -admetia Joan Miquel Oliver el 2001-. Estava de moda una cosa de la que noltros no hi participàvem. Vàrem rebre de per tot i vàrem estar anys sense menjar-nos una merda. I ara resulta que això noltros vàrem proposar és el que fa tothom. I clar, un grup que comença ara fent això, està a tope. Noltros vàrem haver-ho de lluitar una mica".
Segons Oliver, però, si Antònia Font van esdevenir pioners de l'edat d'or del pop en català que tenim la sort de viure, ho van fer "per casualitat". "Potser és perquè som mallorquins i els mallorquins no tenim impostura. No sabem fer res que no sigui el que ens surt directament. No sabem vendre la moto. No sabem fer propaganda. I noltros féiem això". I sense estratègia, sense impostura, sense propaganda, Antònia Font han decidit plegar.
