The Free Fall Band
© Narcis RoviraThe Free Fall Band
© Narcis Rovira

El viatge pendent de The Free Fall Band

El quintet de Mataró continua fent-se gran sobre l’escenari. Les cançons del seu segon àlbum, ‘The Münster sights’, també han crescut. Ens en parlen

Publicitat

Diuen que els fa "gràcia" que sempre presentin The Free Fall Band com un grup que fa "pop atemporal". "Què vol dir fer pop atemporal?", protesta Jan Bosch, veu i guitarra del quintet de Mataró. El reiterat sintagma surt de la pàgina del grup a El Segell del Primavera Sound, que ha editat el seu segon àlbum, 'The Münster sights' (2014), i fa referència al caràcter clàssic de la seva proposta, al marge de modes passatgeres, els dic. Això els agrada més.

'Elephants never forget' (2012), el seu prometedor primer LP, editat al llindar de la vintena, tenia alguna cosa de catàleg d'influències. Al segon, continuen buscant, però comencen a trobar coses molt interessants. "El punt d'inflexió va ser quan en Miqui -Puig, padrí i productor del seu debut- va ensenyar al Salicrú els Dexys", diu Bosch, en referència a Marc Salicrú, bateria. L'aposta pels vents del grup de Kevin Rowland va inspirar els Free Fall a treure el suc als llautons de Xavi Armiñana, bufador del grup. Calia explotar que tenien un clarinet en plantilla -"no és com qui porta una secció de vents", emfasitza Salicrú-, i que es va posar les piles per tocar el saxo i la trompeta.

A 'The Münster sights' el quintet que completen Miquel Coll (baix) i Marc Rodríguez (teclats) demostra que el múscul que tenen en viu saben plasmar-lo també en un disc.
"Volíem un concepte molt cru, molt de banda, com els Wave Pictures i Allo Darlin'. I vam dir, i per què no en Darren". Bosch parla de Darren Hayman, exlíder dels herois de l'indie-pop anglès Hefner, vinculat als anteriors com a amic i/o com a productor. El Segell els va suggerir treballar amb algú internacional, i Hayman es va traslladar als estudis Bucbonera de Caldes de Montbui amb Giles Barret -dels londinencs Tigercats- de mà dreta. L'experiència va ser, ehem, educativa.

El productor de fora
"Tenia una forma de treballar molt especial que era arribar sense res preparat -explica Bosch-. És una manera de fer molt 'indie': tens un estudi a casa i graves la cançó cent vegades, fins que n'estàs content. Però nosaltres el pagàvem, l'estudi". "Fa molt bé el que sap fer, però venia com a ídol, i no esperava que qüestionéssim les seves decisions. Nosaltres buscàvem una relació d'adult a adult, de músic a músic, i ell no esperava això", afegeix Salicrú.

Malgrat les tensions, fan una valoració molt positiva de l'experiència amb "el productor de fora". "Encara la fan més intensa", diu Salicrú. "Això ens ha ensenyat moltíssim i ho hem après als 21 anys", afegeix Bosch. La història té final feliç: "Quan va venir a l'Apolo -van compartir escenari en una de les jornades d'escalfament del Primavera Sound 2014, recorda Bosch- ens vam abraçar. I la Bucbonera mai no havia sonat tan bé. N'estem molt orgullosos".

Què són les vistes de Münster del títol? "Es un viatge que amb el grup sempre hem dit de fer -diu Bosch de la ciutat alemanya-, i que tenim la sensació que no acabarem fent mai. Amb el primer disc vam veure que a mesura que vas fent, també vas desfent. T'obres portes i te'n tanques d'altres, i això em va causar molt d'impacte". "I'll lose some money and I'll lose some friends", canta a 'Fontana', una de les cançons clau del disc. Però no tot és perdre amistats i calés: "Hem perdut una part de la vida -admet Salicrú-, però n'hem guanyat una altra pel camí. No ens penedim de res".

També t'agradarà

  • Música
  • Pop
Entrevista a Renaldo & Clara
Entrevista a Renaldo & Clara
El grup de Lleida presenten ‘Fruits del teu bosc’, el seu primer àlbum. La Clara Viñals, veu i compositora, ens en parla "Pretens emportar-te'm cap a un clima més sec com faríem sent ocells", canta Clara Viñals, veu i compositora de Renaldo & Clara, a 'Migradors', una de les cançons de 'Fruits del teu bosc', l'LP de debut del quintet lleidatà -ho són tots menys el bateria- . La Clara va deixar Lleida durant un any, mentre estudiava, però el vent de Ponent l'hi va tornar. "Per desgràcia no hi ha gaire cosa, a Lleida -diu Viñals, amb el mateix fil de veu amb què canta-. Però això té coses bones: ho veus tot amb perspectiva. A mi m'ajuda, estar apartada". Potser aquest és el secret de Renaldo & Clara: que ser lluny de les modes que se segueixen a Barcelona els ha permès trobar-se en un pop acústic i melancòlic que fins ara només s'havia pogut gaudir a l'EP homònim de 2009 i al senzill 'Lilà' (2012). Per això les seves influències no són transparents:  "Sempre he buscat que les cançons em sonessin una mica a nou; si una em recorda algú altre, no la faig". Però la Clara ha escoltat molt els discos del segell Elefant -on es va publicar Lilà; el nou l'edita BankRobber-, de Sarah Records i cantautors com Mark Kozelek, Bill Callahan i Xavier Baró, a més dels herois del Donosti Sound, Le Mans i La Buena Vida. No ha estat seguir-los allò que els ha portat a prop de Sant Sebastià a gravar 'Fruits del teu bosc', sinó la recerca d'un estudi prou gran per enregistrar el disc tocant junts.
  • Música
  • Pop
Entrevista a Joana Serrat
Entrevista a Joana Serrat
La cantautora de Vic presenta 'Dear Great Canyon' (2014), el disc d'Americana que li ha valgut el fitxatge per El Segell del Primavera Sound Joana Serrat és l'artista d'El Segell del Primavera Sound amb més bolos programats al Regne Unit. Potser perquè 'Dear Great Canyon' (2014), el nou disc de la cantautora de Vic amb què -amb l'ajuda de Howard Bilerman, productor canadenc associat a Arcade Fire- el seu so ha crescut fins a esdevenir un elegant pop d'arrel nord-americana, sembla una bona aposta per conquerir el mercat anglosaxó des d'aquí. Els dos primers àlbums els vas signar amb les inicials. Per què vas adoptar nom i cognom amb 'The relief sessions' (2012)? Volia diferenciar les primeres experimentacions d'allò que vindria després. Amb 'The relief sessions' tot estava molt més pensat. El títol d'aquell disc fa referència al consol. De què t'havies de consolar? Tenia 25 anys i no havia fet res a la vida. Però vaig tornar a tocar i vaig sentir que era més fidel a mi mateixa del que feia abans. El nou disc sona molt americà. Tenia clar que volia fer música americana, però 'The relief sessions' el vaig fer amb músics que venien del jazz. Ara buscava un so internacional. Per això volies un productor de fora com Howard Bilerman? Necessitava algú que m'ajudés a explotar les cançons, perquè tu saps com vols que sonin, però cal que algú t'ajudi a arribar al so que busques. Has vestit el disc amb arranjaments molt rics. Les cançons demanaven capes i textures perquè és un disc de
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat